Home ISTÒRIA LO SOCRATES ESLOVAC
LO SOCRATES ESLOVAC
0

LO SOCRATES ESLOVAC

0

La segonda mitat del sègle XVIII l’Empèri dels Habsburg foguèt una epòca de consolidacion del poder de l’emperatritz Maria Teresa.Son paire, cap de l’Empèri Austriac aprés tornar de Catalonha faguèt un esfòrç plan grand per assajar de salvar lo tròn pr’amor qu’aviá pas cap eretièr masculin. Ganhar lo respècte politic necessari per sa filha costèt de guèrras e negociacions mas, fin finala, las potencias principalas reconeguèron los drechs de Maria Teresa.

Aténher la coesion intèrna èra de besonh totalament per lo futur dels territòris de la corona imperiala, sovent fòrça desparièrs en questions politicas e interesses economics. Ongria tota amb Transilvània ja èra estada conquistada tornarmai e lo dangièr otoman demorava mai luenh al sud dels Balcans. Mas èran una tèrra pas totalament recuperada pr’amor de sègles de guèrras entre otomans e d’habsburgs.

Lo legat de Kollár venguèt plan important per la primièra generacion nacionala eslovaca.

Pendent las décadas anterioras una granda partida de la noblesa ongresa e sustot los nòbles de Transilvània s’èran aliats amb Istambul contra los austriacs. La tòca èra melhorar o ganhar sas libertats. Una d’aquelas èra la confession. Fin finala, la fin de la revòlta de Ferenc Rakoczi en 1711 finiguèt un long periòde de revòltas de la noblesa ongresa. Que, maugrat tot, foguèt una pèça clau dins la confirmacion del poder de Maria Teresa. Mas foguèt aital après respectar lo còde dels nòbles local e aquò provoquèt una introduccion mai malaisida de reformas mai radicalas per melhorar la societat.

La naissença de Kollár

Fòrça gent umbla volguèt tanben participar en las revòltas dels nòbles ongreses. Demest aqueles i aviá l’eròi nacional d’Eslovaquia, lo bandit Juraj Jánošík, nascut a Terchová, en la region septentrionala eslovaca actuala de Žilina. Cinc ans aprés sa execucion nasquèt al quite vilatge Adam Frantisek Kollár. Lo primièr aviá luchat pendent d’annadas contra l’Empèri dins sa region. Lo segond foguèt celèbre per sos servicis a l’Empèri.

Après estudiar a Banská Štiavnica e Banská Bystrica, dintrèt a l’òrdre dels jesuitas a Trnava, lo centre del catolicisme mai fòrt d’Ongria tota amb Esztergom. Mas aquela fasa de sa vida demorèt pas gaire. Son interès per las lengas orientalas lo menèt pendent las annadas 1740 a Viena. Divèrses trabalhs a la Biblioteca de la Còrt puèi ja èra lo director d’aquela institucion, en 1774. En aquela epòca ja aviá una posicion privilegiada dins la còrt de Maria Teresa e venguèt conselhièr d’afars ongreses e educacion.

La sieuna erudicion li balhèt lo nom que lo faguèt celèbre dins l’Istòria Universala: lo Socrates eslovac.

Segon la doctrina absolutista de las luses la figura imperiala èra vista coma un element de coesion per lo futur de totes los pòbles de l’Empèri. E se declarèt enemic dels privilegis de la noblesa ongresa, que vesiá Kollár coma un dels principals adversaris ideologics: Kollár prepausèt l’introduccion de los impòstes pels nòbles e al còp la libertat del pòble.

Maugrat que divèrsas d’aquelas proposicions foguèron pas jamai acceptadas, Kollár foguèt un dels primièrs en metre en dobte la posicion de l’estament nòble. Volguèt far mai fòrt l’Empèri e pr’aquò promoguèt de melhoraments que finiguèron en la creacion de la Ratio Educationis, una reforma clau de l’ensenhament en Ongria e dirigida per Ürményi József. Per primièr còp l’assisténcia dels alumnes èra obligatòria e atanben se creèt una ret d’escòlas en pichons vilatges ont la lenga utilizada èra la locala.

Lo quite Kollár coneissiá la diversitat culturala e lingüistica del reiaume d’Ongria e l’Empèri dels Habsburg en general mas cresiá que los divèrses pòbles avián d’arribar a l’acòrd e pas a la desseparacion. Aquesta idèa èra plan semblabla al nomentat austroeslavisme, un pensament majoritari pendent la mitat del sègle XIX entre los intellectuals checs que volián confederar l’Empèri austriac, en tot balhar la libertat a totas las nacions d’aquel.

Kollár foguèt un dels primièrs en metre en dobte la posicion de l’estament nòble.

Kollar sabiá que la sieuna lenga, l’eslovac, èra plan semblabla a las autras lengas eslavas. Dins los sieus escrichs se pòt trobar cossí encoratjava d’estudiar las lengas vesinas e aital melhorar contactes e relacions entre aquelas. Aquò èra totalament paneslavista, mas cercava pas l’intervencion de l’Empèri Rus contra los Habsburg per arribar a la libertat de las nacions eslavas.

Ciutadan eslovac mas tanben de l’Empèri

Foguèt un dels primièrs escrivans de l’epòca que declarèt èsser eslovac mas al còp ciutadan fisèl de l’Empèri. D’un autre costat, soslinhèt que la majoritat de la noblesa ongresa èra etnicament ongresa e que los divèrses pòbles del reialme coma los eslovacs, sénhers de la partida mai septentrionala d’Ongria, avián pas cap plataforma sociala d’ajuda per lors dreches culurals e politics. Una problèma qu’aviá de trobar una solucion. Lo quite Kollár se considerava tanplan ongrés mas coma ciutadan de la Corona ongresa, senhora dels Habsburg.

Lo legat de Kollár venguèt plan important per la primièra generacion nacionala eslovaca, amb Anton Bernolák pendent la fin del sègle XVIII mas atanben per d’autras nacions eslavas de l’Euròpa centrala pr’amor que Kollár balhèt las sieunas opinions e conselhs directament a l’emperatritz en tot li balhar mai coneissença sus los problèmas e amb mai prigondor: atal coneguèt melhor la vida dels eslovacs e d’autres eslaus de l’Empèri.

Foguèt tanben desparièr de Matej Bel, l’ongrés eslovac mai important de la primièra mitat del sègle XVIII. Kollár foguèt mai dur en la question eslava e e vesiá en l’educacion un bon espleche per melhorar las condicions de las nacions localas qu’avián d’aver una posicion mai digna e non una de subordinacion.

Pas solament los eslovacas aguèron profièch de Kollár. Faguèt una amassada d’escrichs sus la preséncia turca en Ongria e atanben una Istòria de Viena. Fondèt l’Academia de las Lengas Orientalas en Viena e creèt la paraula etnologia. Tanben prepausèt la creacion d’una institucion segon lo modèl de l’Academia Francesa en Austria. La bibliotèca imperiala pendent sa vida foguèt un dels organismes scientifics e educatius mai importants d’Euròpa tota. La sieuna erudicion li balhèt lo nom que lo faguèt celèbre dins l’Istòria Universala: lo Socrates eslovac.

Michal Čukan

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.