Home DIVÈRSES LO SOCIALISME E LO MALHUM
LO SOCIALISME E LO MALHUM
0

LO SOCIALISME E LO MALHUM

0

 Lo passat es pas mòrt, el viu dins nosautres, e viura dins l’advenir que fasèm uèi.    
– William Morris.

I a un nombre d’annadas foguèt publicat un de mos articles dins La Linha imaginot, apelat Los Porcs dins lo socialisme. Dins aqueste, imaginavi una societat ont la tecnologia modèrna viviá en armonia ab un biais de vida pastoral e tranquil. Imagini encara uèi lo socialisme – la societat de l’advenir – atal.

Es aqui important de dire qu’aqueste ven d’ièu-meteis; es pas la vista d’un partit que que siá. Plan de socialistas s’opausarián a lo mieu vejaire. Coma la màger part de la populacion, son seduchs per lor entosiasme pel malhum e la tecnologia digitala.

E coma la màger part, es benlèu dificil per eles d’imaginar un mond non preocupat per la vitessa e lo “busyness.”  Tornar a una manièra de vida pasibla e pensiva es considerat reaccionari, primitivista mesme. Cependant, la realitat socialista serà sa realitat, maugrat las vistas dels socialistas individualas d’uèi. Podèm qu’especular, que que siá la nèstra costat d’un debat.

Siau pas primitivista. Voli viure, pas sobreviure. Mos conforts son importants per ièu, conforts dependents sus la civilisacion. Siau pas contra la tecnologia,solament la tecnologia injuriosa. Consideri injuriosa la tecnologia que vòl me privar. Atal es l’obsession correnta amb la tecnologia digitala. Òm pòt dire qu’es pas la fauta de la tecnologia ela meteissa, mas de l’obsession per aquela sus la part de la majoritat de gènts.

Mas se la natura mesme de la tecnologia es de crear l’obsession, cal la confrontar. (Vòli pas sasir e destruire lo vòstre “e-book”; alara perque me tormentas tu, ab plaser crudèl, me disent que mos libres imprimits,  carits,  seràn leu defunctes, destinats al fuòc, me disent qu’aquo es lo progrès inevitable?)

Lavetz, es la vista dels socialistas que la transformacion de la fondacion economica de la societat per mejan d’una revolucion socialista globala pot qu’èsser realizada se la granda majoritat de la classa obrièra es sabenta, educada,coneissenta de la natura de la societat, e preparada e resolguda de far reussir lo socialisme.

Dins son libre, Lo Malhum, nos rend el pècs?,  Nicholas Carr presenta los fachs troblents sul fenomèn del malhum, que los socialistas devon considerar, estent donat so qu’ai dich aquá dessus.

Om entend cada jorn e pertot cossí lo malhum es “super.” Benlèu un jorn i ague los campions e los campions del “medium universal” digital los mai zeloses qu’anticiparen l’extincion de la màger part dels autres media qu’avem conegut fins ara. Entre eles los libres imprimits, e lavetz l’introspeccion e la tranquilitat necessarias a la lectura prefonda.

Lo malhum es marcat per la vitessa, una inondacion de las informacions, la distraccion perpetuala, e la “lectura” mediocra e sosmesa a la vitessa e la frenesia. D’efièch, a ma vista es la pauretat qu’aquest medium nos aporta, e non las richessas.

Un esplèche utiu per lo socialisme

I a pas de dobte que lo malhum será utiu dins lo socialisme. La primièra prioritat d’una societat socialista mondiala seriá de distribuir tan viste que possible las necessitats de viure as eles que n’an besonh, mondialament e regionalament. Aquela serà l’epòca la mai preocupada del socialisme. Gracias a las tecnologias e las industrias creadas pel capitalisme, (masabusadas pel capitalisme al nom del profièch), totes los besonhs devon èsser viste acomplits.

E puèi seguiràn los projèctes per renversar las injurias infligidas pel capitalisme sus la planeta e l’ecosfèra. Los mejans tecnologics e scientifics seràn necessaris pr’aquo; los mejans laissats en paressa pel capitalisme, car el i vesiá ges de profièch. Los projèctes de conservacion e de proteccion d’espècias tanben, fòrt paralisats pel capitalisme pr’amor de la manca d’argent, estant enfin liberats de la tirania del sistèma d’ argent, florissirán.

D’efièch, los primièrs meses del socialisme serán plan preocupats, e solament un fòl diriá que lo malhum seriá pas indispensible. D’efièch, seriá indispensable per l’administracion cotidiana de la societat.

Totun, per una tala societat d’èsser establida, los socialistas dison que cal una populacion majoritària qu’es sabenta, empatica vèrs los autres, cooperativa, e pensiva.

L’introspeccion e la contemplacion son essencialas per la cultivacion de l’empatia e la capacitat filosofica que nos fortificant e nos desvolopan per far fàcia a las adversitats de la vida e tanben apreciar sas jòias.

A ma vista, una sobredependencia sul malhum nega l’oportunitat d’una tala  cultivacion. La vesi coma incompatibla ab la lectura prefonda, ab la pensada tranquila.

Plan diferents dels ordenadors, los nòstres cervèls son los organes vivents. Los nòstres sosvenirs, que nos constituon, son fondamentalament diferents dels “sosvenirs” fixes d’un ordenador o un automaton. Un ordenador recep l’informacion, mas aquo resta que l’informacion. Quand los nòstres cervèls recebon l’informacion, aquò metamorfosa de contunh. La convertissem en saber. Desvolopan.

Sèm fortificats e cultivats quand sèm tranquils, calmes,  contemplatius, filosòfs. Ansin analisem, sosmetem tot a la nòstra rason. Sòm pas d’ordenadors o de robòts.Cresi que las gènts freneticas, los “bizzy backsons” (veire Winnie l’orson), ajan pas lo temps per la cultivacion filosofica del seu. Son trop ocupadas!
La frenesia es tipica del capitalisme. Lo capitalisme es la societat uèi de pertot. Lo malhum, coma es, a ma vista, reflechís aquesta societat.

Mas imaginam lo malhum dins una societat non frenetica. Una societat ont cadun aurà accès gratis als mejans de produccion. Ont l’argent e l’emplèg existissián pus.  Ont i a aucun obstacle al trabalh util e satisfasent. Ont la soleta moralitat es Injuriatz pas! Ont la soleta ocupacion de cadun es de realisar son bonur: siá lla perseguida de la sciéncia, la musica, l’art, la lectura, tota activitatq u’aporta la jòia.

E atal tornam a las tecnologias qu’acceptan la diversitat de media diferentas. Una kaleidoscopa de media que pot nos enrichir. Sens trop d’informacion, sens la distraccion perpetuala, sens la vitessa frenetica e nervosa. Es la mieuna opinion.

E benlèu es qu’ieu que pensa atal a regard de la tecnologia digitala d’uèi.
M’agrada imaginar lo socialisme coma un retorn a una vida mai pastorala, mas sens
las dificultats arduosas del passat. La tecnologia deu èsser lo nòstre esclau. Pas vice versa. Vesi lo malhum utilisat per acomplir viste los projèctes que cal acomplir viste.

Quant a la rèsta, la màger part de la vida cotidiana, e sul biais regional, vesi un retorn al tangible: la jòia qu’es lo tangible.

Los Indigènas americans an un dictum:   “Aviam la realitat. Vosautres la nos avètz pilhada, e  l’avetz remplasada per la ‘realitat virtuala’.”

Renversam aquo! Tornam al tangible.

Al real!

Anthony Walker* (un vejaire personal)

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *