Home ISTÒRIA LO REI BENE
LO REI BENE
0

LO REI BENE

0

Matias Corvinus laissèt pas cap de filh legitim per contunhar la sieuna òbra. Pauc après sa mòrt la vila de Viena tornèt a mans dels Habsburg amb lo cap de la dinastia e al còp emperaire, Frederic III, que tornèt demandar per sa familha la corona de Sant Estève, qu’amassava ambedós reialmes d’Ongria e Croàcia. Mas la noblesa locala balhèt supòrt al rei de Boèmia Vladislau, de la familha lituana-polonesa dels Jagelon, pr’amor que vesiá en aquel un monarca flac e que podiá èsser influit tròp aisidament. Los Habsburg acceptèron sa coronacion après los Acòrdis de Pressburg (la actuala Bratislava), ont los Jagellon signèron laissar lo futur de las siás possessions ongresas e croatas als austriacs se i aviá pas cap d’eretièr masculin.

Atal dintrèt dins l’istòria, coma Vladislau Bene (Òc.

Los Jagellon èran, mai que mai,  una familha que contrarotlava un territòri plan grand amb divèrses estats: la Granda Lituania, espandida fins al territòri de l’actuala Bielorussia e Ucraïna occidentala mercés a la fin del rus de Kiev a mejan sègle XIII e l’arribada de l’Òrda d’Aur mongòla a las estèpas russas orientalas.

Amb lo duc Jogailo, Lituania s’amassèt dinasticament amb Polònia, amb las quitas institucions. Aquela union aviá coma tòca la lucha contra l’Òrdre Teutonica arribada a l’airal de Prussia dempuèi lo sègle XIII e atanben al territòri de Zmudj lituan.

Maugrat qu’èran de pagans, lo duc Jogailo poguèt los convertir al catolicisme e son filh Vladislau de Varna dintrèt dins l’istòria atanben coma lo rei d’Ongria e l’eròi que moriguèt en campanha contra los otomans en 1444. Son nebot Valdislau tornèt lo nom Jagellon tornarmai al tron ongrés en 1490. Mas sa familha èra pas pro unida.

De Jagellon desunits

Los que premanissián una armada contra los turques finiguèron per dirigir sas armas contra la nauta noblessa, qu’acceptavan pas mai l’actitud passiua d’aquela vèrs un perilh a mand d’arrivar.

Son fraire Joan, qu’aviá lo drech a la corona polonesa, volguèt espandir encara mia los sieus territòris mai al sud e decidiguèt d’atacar Ongria a travèrs los Carpats. Prèp de Prešov, en l‘Eslovaquia orientala actuala , foguèt desfach per l’armada d‘István Zapolya. Aqueste nòble èra practicament la man drecha del rei Vladislau II, e jos lo titòl de palatin aviá fòrça competéncias.

La noblessa ongressa obliguèt lo nòu rei de revocar los impòstes tras qu’ordinàris qu’avián coma tòca d’èsser utilizats en la defensa contra los otomans. Que dintrèron tornarmai en Croàcia e qu’en agost de 1493 provoquèron la desfacha de l’armada croata en la batalha de Krbava pr’amor qu’aguèt pas cap d’ajuda ongresa.

Los turques arribèron fins Estíria, en tot menaçar directament las possesions dels Habsburg, ara amb Maximilian coma cap, filh eretièr de Frederic III. La dinastia austriaca èra lo solet poder territorial que podia èsser comparat amb los Jagellon dins lo contèxt europèu. Maximilian èra filh d’Alianòr de Portugal e pr’amor d’aquò pròche a la politica iberica; foguèt d’acòrdi en maridar son filh Felip amb Joana, filha dels nomentats Reis Catolics Ferran d’Aragon e Isabèl de Castelha. A mai, mercés a son matrimòni amb Maria de Burgondia, lo poder austriac s’espandiguèt tanplan fins los Païses Baisses.

Abans d’ocupar lo tron ongrés e croat, Vladislau II ja èra estat rei en Boèmia pendent doas decadas après Jiri de Podebrady, de confession hussita e al servici de Ladislaus Postumus d’Habsburg e fins la mòrt d‘aquel. Aviá doncas una longa experiéncia politica mas quora preniá una decision se laissava convéncer plan aisidament. Pr’aquò e segon la tradicion disiá totjorn Dobrze/Dobře, aquò es “va plan” a totas las demandas en tot i èsser d’acòrd.

Los Jagellon èran, mai que mai,  una familha que contrarotlava un territòri plan grand.

Atal dintrèt dins l’istòria, coma Vladislau Bene (Òc). La còrt foguèt transportada de Praga a Buda e la noblessa locala boemiana conquistèt lo poder fictiu de l’estat. L’autoritat reiala èra alara plan baissa. E aital se vegèt en 1414. Lo cardinal d’Esztergom, Tamas Bakocz, demandèt una crotzada mas la majoritat de la nauta noblessa o volguèt pas. Jos un pichon nòble, Gyorgi Dozsa, poguèron amassar fins 40.000 òmes sustot de paisans. Aquò provoquèt una granda revòlta dins un de sos territòris.

Una revòlta en Transilvània

Las circomstáncias provoquèron una revòlta en Transilvània. Los que premanissián una armada contra los turques finiguèron per dirigir sas armas contra la nauta noblessa, qu’acceptavan pas mai l’actitud passiua d’aquela vèrs un perilh a mand d’arrivar.

Janos Zapolya, filh d’Istvan, poguèt finir la revòlta. La venjança foguèt plan crusèla –los paisans demorèron ligats als nòbles e lo cap de la revòlta, foguèt cremat sus un tron metallic amb una corona simbolica coma rei dels paisans.

Un an apuèi foguèron acordats los matrimònis dels dos filhs de Vladislav II amb los rèirefilhs de Maximilian d’Habsburg. Dos dels filhs de Joana la Fòla e Felip lo Bèl maridèron los descendents del monarca d’Ongria e Boèmia e sa femna Ana de Fois. Loís, lo solet filh de Vladislav maridèt Maria, del temps que son fraire, Ferran d’Habsburg, maridèt Anna Jagellon.

Lo rei moriguèt pauc après, en 1516, e laissèt lo tron a Loís qu’aviá sonque 10 ans. Boèmia e Ongria aguèron alara un monarca tròp jove e sens pro d’experiéncia en politica. Tot aquò prep d’un enemic pròche que consolidèt mai e mai lo poder egemonic als Balcans e qu’èra atanben lo poder mai grand de tot lo mond islamic de l’epòca: l’Empèri Otoman.

Sens cap d’autra guèrra en la frontièra balcanica après la batalha de Krbava pendent doas decadas, los otomans podèron se premanir per atacar l’Orient. E s’espandiguèron lèu dempuèi Anatòlia dins los territòris arabis. Aital conquistèron Egipte e Siria entre los ans 1515 e 1517 après trincar lo poder malmuc. Un panorama politic sens gaire d’espèr per la futura Euròpa centrala.

Michal Čukan

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.