Home SCIÉNCIA LO MULTIVÈRS POIRIÁ AVER DE VIDA
LO MULTIVÈRS POIRIÁ AVER DE VIDA
0

LO MULTIVÈRS POIRIÁ AVER DE VIDA

0

Quora parlam del Multivèrs, los scientifics se fan totjorn de questions qu’encara an pas de responsa. Una d’elas seriá, se foguèsse demostrada l’existéncia del Multivèrs (d’universes parallels) i auriá de vida dins ? Ara una còla de cercaires angleses e australians vol respondre la question. Pr’aquò an fach un estudi sus aquò.

L’estudi, publicat al numeric Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, a coma conclusion finala que lo Multivèrs poiriá potencialament aver de vida. La clau ne seriá l’energia escura, un biais d’energia que i a a tot l’espaci e qu’ajuda en l’espandiment de l’Univèrs.

L’estudi a coma conclusion finala que lo Multivèrs poiriá potencialament aver de vida.

Aquò arriba après que mai d’un scientific a afirmat que i a fòrça mai energia escura a l’Univèrs que non se pensava abans. Amb mai energia escura l’espandiment de l’Univèrs seriá estat fach d’un biais fòrça mai lèu e aquò empediriá la formacion normala de las estelas o las planetas e la vida que i pòt aver dins aqueles.

Atal, la teoria del Multivèrs, creada pendent la decada de 1970 vòl explicar qu’avèm fòrça astre dins un univèrs ont i a tanta energia escura – qu’arrèsta la formacion de vida e que n’i pòt aver atanben a d’autres universes-.

La còla de cercaires qu’a fach aqueste estudi ( de las universitats de Durham, Sidney, e Austràlia de l’Oèst ) a encontrat que, a mai energia escura (100% mai) la formacion “normala d’estelas e planetas seriá desparièra.

Divèrses universes que poirián aver de vida

“I a fòrça scientifics que comprenon pas encara uèi lo jorn perqué i a tanta energia escura – çò diguèt Jaime Salcedo, de l’universitat anglesa de Durham -. Lo nòstre estudi confirma que, maugrat que i aguèsse fòrça mai energia escura al nòstre univèrs, la formacion d’estelas e planetas cambiariá, çò es i auriá vida al Multivèrs”.

A mai, segon Luke Barnes, de l’Universitat de Sidney, “lo Multivèrs foguèt pensat per agachar la valor de l’energia escura coma un biais d’astre e nosautres avèm fòrça astre dins l’Univèrs, plen de galaxias que permeton o pas la vida. Avèm tròp d’astre e aquò auriá coma causa lo Multivèrs”.

Los cercaires se son demandats se l’energia escura arrèsta la formacion de vida.

Los cercaires se son demandats se l’energia escura arrèsta la formacion de vida. L’estudi mòstra que “l’espandiment mai lèu de l’univèrs per l’energia escura arrèsta pas la formacion d’estelas e aital, ajuda formar la vida” –çò diguèt Pascal Elahi, de l’universitat occidentala australiana-.

Totun, l’estudi tanplan dubrís mai questions scientificas encara. Se lo Multivèrs foguèsse real poirián espepissar mai d’energia escura ( benlèu un 50% mai) e aquò se debana pas, dison qualqu’unes scientifics.

D’autres afirman encara que, maugrat que se pòt pas far una negacion del Multivèrs, la pauca energia escura detectada al nòstre univèrs auriá d’èsser explicada per una lei naturala pas encara descobèrta. “La formacion estelara es una batalha entre la gravetat e lo refús de l’energia escura – çò afirmèt Richard Bower, de l’Universitat de Durham -. A l’estudi los universes amb mai d’energia escura laissan atanben se formar las estelas. Doncas perqué n’i a tanta al nòstre univèrs ?”.

Segon los cercaires qu’an realizat aquel estudi cal cercar de nòvas leis fisicas per poder explicar las proprietats de l’Univèrs e la teoria del Multivèrs i poiriá ajudar. Un fach pas encara acceptat per tota la comunautat scientifica.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.