Home ISTÒRIA LO GENERAL ROMAN QUE SORGIGUÈT DE TOLOSA
LO GENERAL ROMAN QUE SORGIGUÈT DE TOLOSA
0

LO GENERAL ROMAN QUE SORGIGUÈT DE TOLOSA

0

Pendent la guèrra civila romana dels ans 68 e 69 aprés lo Crist (de faches tanben coneguts coma l’annada dels Quatre Emperaires) i aguèt un general roman qu’aguèt plusors victòrias militaras. Poguèt reüssir fins que son ròtle foguèt totalament decisiu e maugrat que finiguèt per dintrar dins la quita Roma o faguèt per òrdre del futur emperaire Vespasian. Foguèt Marcus Antonius Primus e la sieuna origina foguèt la vila romana de Tolosa.

Lo general roman de Tolosa Marcus Antonius Primus foguèt coratjós e valent mas atanben crusèl e orgulhós.

Aital, Antonius Primus, que veniá d’una de las familhas nòbles romanas mai importantas de la Tolosa romana, nasquèt demest los ans 30 e 35 – las donadas son pas 100% seguras – e mantunas fònts istoriograficas romanas confirman que pendent l’an 100 encara èra viu car un poèta local d’aquela epòca escriguèt un poèma per l’onorar lo jorn de son anniversari.

Pasmens, aquesta nòva confirma que lo general tòrna èsser tornarmai en sa vila nativa Tolosa. E aquò vòl dire que maugrat qu’aguèt divèrsas victòrias militaras pendent los ans 68 e 69, las sieunas abilitats politicas foguèron mai redusidas e aquò empachèt qu’aguèsse una victòria politica encara mai granda.

Una joenessa polemica

Los primièrs ans de vida d’Antonius Primus en aquela vila de la Gallia Narbonensis ja mostrèron qu’èra una persona amb un caractèr mai que fòrt. Los amics l’apelavan Beccus (bec de gal) e aquò ja mòstra que, a mai de coratjós e decidit, l’orguèl èra atanben una de sas decas.

Lèu serà enviat per la familha a Roma per ensajar de far carrièra politica mas poguèt pas capitar. Maugrat qu’arribèt d’aver la dignitat de senador foguèt lèu comdemnat amb la lei de Corneli. En efièch, Antonius Primus foguèt acusat de practicar la corrupcion (falsum) e pendent l’epòca de l’emperaire Neron foguèt expulsat de la capitala de l’Empèri. Èra l’an 61 après lo Crist.

Mas l’astrada aviá pas d’èsser marrit per Antonius Primus. Las causas cambian lèu dins la vida dels òmes e pendent l’Empèri Roman de l’epòca, bensai, encara mai. L’an 68 moriguèt Neron e lo general tolosan foguèt nomentat tornarmai senador. Galba èra lo nòu emperaire e decidiguèt que caliá l’aver coma amic. A mai, foguèt nomentat comandant de la setena legion, Claudia, estacionada en Panonia.

Marcus Antonius Primus èra de familha nòble romana e demorèt a Tolosa fins sa mòrt.

Èran de tempses malaisits. Ja en aquela epòca totes pensavan que i auriá lèu una guèrra civila. Pr’aquò lo movement del nòu emperaire Galba. Mai d’un general se proclamèt atanben emperaire. En fach, foguèt l’an dels Quatre Emperaires. Galba, puèi Oton. Mai tard Vitellius, e fin finala Vespasian, arribèron se proclamar d’emperaires al còp dins la corta guèrra civila qu’espetèt dins l’Empèri Roman. Antonius Primus auriá d’i aver un ròtle decisiu.

Pendent lo començament de la guèrra los generals demorèron en tot esperar conéisser qual èra lo movement dels autres. Antonius Primus demandèt primièr se metre jos las òrdres de l’emperaire qu’aviá mai escasenças de ganhar la guèrra: Galba. Mas aquel volguèt pas cap aliança amb lo general tolosan. Apuèi escriguèt Oton. E tanpauc capitèt. Nonmàs podiá se mostrar partidari del pejor candidat al tròn imperial: Vespasian.

Segon las cronicas romanas de l’epòca la personalitat d’Antonius Primus foguèt çò de mai decisiu en la lucha civila que ganhariá, fin finala, Vespasian. E ganhèt la guèrra per que Antonius Primus decidiguèt que caliá lo sosténer . Pas res mai. Pas res mens. Antonius Primus foguèt, totjorn, un general roman coratjós, lèu a far bons discorses, çò es plan bon atanben amb la paraula. Mas qu’aviá pas d’escrupuls a l’ora de far la guèrra.

Sas abilitats militaras arturavan pas sas decas politicas. Pr’aquò poguèt pas aver mai succès. Antonius Primus aguèt, totun, un triomfe militar total. Podiá aver capitat encara mai e èsser tanplan nomentat emperaire. Mas sabèt pas crear d’alianças politicas solidas a son tòrn e aquò l’empediguèt reüssir totalament.

Benlèu un pauc mens d’estrategia militara e un pauc mai d’estrategia politica auriá creat un emperaire tolosan. Sa deca: aver decidit que la vila de Roma e los romans tanben èran un país conquistat. Un fach que lo Senat roman primièr e Vespasian apuèi, jamai li perdonarián. Aital, aguèt de marchar vèrs Tolosa , ont finiguèt sa vida amb la familha.

Lo general tolosan demandèt mai sosten als legionaris en Bedriacum e aital ganhèt la batalha.

Una guèrra civila crusèla

Aprés se declarar partidari de Vespasian, lo general tolosan decidiguèt marchar vèrs Roma sens cap pèrta de temps. Un conselh de guèrra fach amb d’autres general romans aconselhava esperar mai legions fin aver pro fòrça militara. Lo discors d’Antonius Primus foguèt clar, potent e decisiu: totes decidiguèron atanben començar la marcha dempuèi Panonia vèrs Roma. En tot crotzar los Alps ja aviá agut divèrses victòrias militaras e arribèt lèu a la vila de Patavium (Pàdoa uèi lo jorn). Ailà dos legions mai decidiguèron se metre jos sas òrdres.

Après conquistar mai d’una vila dins la Gallia Transalpina, volguèt marchar sus Verona. E tanben la conquistèt. L’armada del general roman Cecina, que voliá aparar lo tròn per l’emperaire Vitellius, situèt divèrsas legions fàcia a l’armada d’Antonius Primus en Bedriacum (Cremona). Mas en aquel moment, lo general roman tolosan ja aviá amb el cinc legions romanas e aviás pas cap paur de l’enemic.

La batalha – bensai la mai decisiva d’aquel conflicte militar roman – durèt tot lo jorn. I aguèron d’atacas e contratacas. A la fin del jorn l’armada d’Antonius Primus semblava aver perdut. Mas lo general tornèt agir lèu. En tot prene l’estandard a un legionari que fugissiá, cridèt los òmes que aviá al torn e demandèt tornar d’atacar. Lèu arribèt mai sosten militar e l’armada d’Antonius Pirmus reagiguèt. La victòria foguèt totala.

Quora l’armada romana d’Antonius Primus dintrèt a Cremona i aguèt centenats de viòls e de mòrts.

Antonius Primus laissèt que los legionaris dintressen dins Bedriacum. Brutlèron la vila. I aguèt de viòls e de mòrts. Foguèt un fach jamai vist encara en Roma. E foguèt pas jamai perdonat per los romans. Itàlia èra pas una província mai de l’Empèri. Èra lo còr de Roma. Lo territòri mai aimat. La fauta d’Antonius Primus foguèt totala. E o pagariá politicament.

Aprés se dirigiguèt vèrs Roma en vedent que Titus Flavius, fraire de Vespasian, èra dins lo Capitoli roman per l’aparar dels pretorians de Vitellius. Totun, poguèt pas i arribar a temps. La lucha arribèt a las carrièras de Roma. La guardia pretoriana, fisèl a Vitellius, defendèt la capitala imperiala, ostal per ostal, fàcia a l’ataca dels legionaris d’Antonius Primus.

Mas avián fòrça mai soldats que los pretorians. La batalha de Roma demorèt divèrses jorns. Fin finala, las legions d’Antonius Primus i podèron dintrar. Vitellius foguèt executat e atanben los sieus generals. Del temps que l’armada d’Antonius Primus dintrava dins la vila los legionaris cremèron lo Palau imperial. Lo Senat volguèt lo nomentar lèu consul. Son poder militar èra total.

A Roma i aguèt un vertadièr chaple aprés los legionaris d’Antonis Primus dintrèron en la vila.

Mas puèi arribèt Mucian, un autre general de Vespasian enviat per l’emperaire per ensajar d’arrestar lo baujum qu’aviá menat Antonius Primus a Roma, e se decidiguèt que seriá pas mai consul e que sortiguèsse amb sas legions de Roma. I avián ja tròp mòrts sus la taula. Tròp de romans mòrts dins la quita Roma. E Roma èra pas la tòca, èra pas un butin. Èra la fin politica de la guèrra e pro. Res mai.

Marcus Antonius foguèt atal ofensat. Demandèt de marchar amb sas legions a Germania mas Mucian diguèt que non. Decidiguèt alara marchar a Egipte per encontrar Vespasian. Demandèt sosten davant Mucian e lo Senat roman. Mas l’emperaire causiguèt lo licenciar. Aviá conquistat l’Empèri Roman per el mas èra estat tròp sanguinari, Ara caliá aver patz. E lo general roman tolosan èra estat tròp coratjós, tròp calculaire, tròp fred. Podiá tot o far. Era perilhós. Melhor li dire adieu.

Lo poèta Marcial raportèt que, pendent l’an 100, çò es mai de 30 annadas puèi, Marcus Antonius Primus èra a Tolosa amb sa familha en tot celebrar son 60en anniversari. Lo general roman mai grand de sa epòca. Lo ganhaire e conquistaire de Roma e de tot l’Empèri (per Vespasian). Ara èra un ancian sens cap poder de cap biais. Apuèi arribèt l’escuritat dins l’istòria. Degun sap pas mai res sus Marcus Antonius Primus, lo general roman natiu de la vila de Tolosa.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.