Home ISTÒRIA LO CAN DICH FACHINIÈR.
LO CAN DICH FACHINIÈR.
0

LO CAN DICH FACHINIÈR.

0

Boy (Drolle) foguèt lo nom d’un can famós pendent la Guèrra Civila Anglesa. Un canhòt canichon (Pudelhund), Boy foguèt nascut en Austria en 1638 e foguèt donat coma present al prince Rupert, nevot del rei d’Anglatèrra Carles I. Boy foguèt tot blanc, lo primièr Pudelhund jamai vist pels angleses. Car, tre son oncle se trobèt en dificultats politicas, lo prince arribèt en Anglatèrra afin de l’ajudar, e Boy l’acompanhèt.

La guèrra s’esclatet en 1642, quand Charles levèt son estandard a Nottingham, contra lo parlament a Londres. Fins a 1644, l’annada de sa mòrt, Boy lo fidel acompanhava son mestre Rupert als camps de batalha.

Los angleses de las armadas parlamentarias eran puritans, plan susceptibles ais supersticions; avián jamai vist una canissa, especia desconeguda en Granda Bretanha.

Boy era plenh de la joia de son mestre, cavalier galant; e tanben foguèt lo can tot blanc coma la nèu. La vista davant l’enemic parlamentari era d’un cavalièr sens paur acompanhat per un “diable” tot blanc e tot lèu-lèu – son “familièr”!

Tres ans de guèrra e los reialistas ganhavan; cada batalha una victòria per los cavalièrs del rei Carles e de son nevot, Rupert lo “terror” del parlament. Perqué ?, se demandavan los paures soldats de Londres e lors ciutats en rebellion.

La canissa ….!

Los rumors èran pertot. Lo “diable blanc” amb Carles e son nevot dins los conselhs dels reialistas, ensorcelats, la magica maligna. (Los reialistas èran mesme apelats “los malignants”!)

En 1644 a la batalha de Marston Moor, Rupert laisset Boy legat dins lo camp reialista per son seguretat. Trista decision! Un batalhon de commandos parlamentàris l’a trobat ailá. La mòrt del paure canissa foguèt orriblament crudela.

Boy, can innocent, es mòrt victima de las supersticions dels fanatics; mòrt dins una guèrra per lo poder politic en Anglatèrra. Rupert ganhava jamai pus una batalha. Tre la mort de son companhon Boy, sa carriera foguèt finida.

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.