Fa pauc Sapiéncia informava de recentas descobèrtas en Marròc sus una ancianetat fòrça mai granda de l’espècia umana. Ara, un nòu estudi genetic confirma que en luòc de 200.000 ans, Homo sapiens sapiens a una origina qu’arriba plan als 350.00 ans.
L’estudi es estat fach en tot restacar ADN d’òsses actuals e ancians de la nòstra espècia. Las resultas confirman que la nòstra espècia a una originas qu’arribarián als 350.000 ans. De mai, solament la populacion africana dels SAN auriá una linha genetica qu’auriá la sieuna origina fa 260.000 ans.
La clau per trobar aquelas resultas es l’esqueleta d’un gojat que demorèt en Africa del Sud fa 2000 ans. Lo sieu còdi genetic, dison los recercaires qu’an fach l’estudi, parla d’una populacion fòrça particulara qu’a l’origina fòrça abans que non se pensava: entre ara fa 260.000 e 350.000 annadas.
Un estudi fach tanben amb de neandertalians e denisovans
Dins l’estudi, publicat al numeric Science, tanben son estats restacats aqueles gèns d’ADN amb d’autres neandertalians e denisovans. La resulta, segon los scientifics es estonanta.
Segon aquò, la populacion d’Homo sapiens sapiens auriá una unica origina en Africa e la nòstra populacion actuala s’auriá pas mesclat amb populacions d’autras espècias umanas.
De mai, una autra còla scientifica auriá prepausat que los fossils trobats en Africa del Nòrd-Oèst aurián mai de 300.000 ans e serián de la nòstra espècia. Aquò valida la data minima de 260.000 ans que los recercaires confirmavan amb l’ADN sud african e d’autres tanben aurián aquela edat minima. L’esqueleta qu’a balhat l’ADN es un fossil trobat en una excavacion prèp de la vila de Ballito Bay, en Africa del Sud.
Totun, los scientifics qu’an realizat l’estudi amb Mattias Jakobsson coma cap ( de l’Universitat d’Uppsala) sabon pas encara s’aquel fossil pòt èsser restacat amb d’autres trobats en Florisbad o d’autres luòcs o son fossils unics. Pr’aquò encara se pòt dire que las linhas geneticas originalas de la nòstra espècia son pas encara claras. Solament se pòt dire qu’an una edat d’entre 200.000 e 300.000 ans.
D’un autre costat, s’es pogut confirmar que la populacion Khoisan africana d’uèi lo jorn a una de las linhas geneticas mai ancianas de la planeta. Ancians estudis ja afirmavan que los San e los Khoisan an una de las diversitats geneticas mai grandas de la planeta e qu’aurián patit una divergéncia genetica fa 200.000 ans.
L’estudi tanben confirma que entre 9% e 30% de l’ADN dels Khoisan ven d’una populacion d’Africa de l’Èst barrejada amb d’eurasiatics. Aqueles aurián arribat a Africa del Sud fa mai de 1.900 ans e aurián coma origina Africa de l’Oèst.
La Redaccion
