Home DIVÈRSES LAS TACTICAS TERRITORIALAS DELS GUEPARDS
LAS TACTICAS TERRITORIALAS DELS GUEPARDS
0

LAS TACTICAS TERRITORIALAS DELS GUEPARDS

0

Los mamifèrs an desparièrs sistèmas socials. Pòdon aver una vida solitària o demorar dins de complèxes sistèmas socials ( amb plusors mascles e femelhas al grop). Los guepards pòdon pas èsser classats dins d’aqueles sistèmas socials. Lor organizacion sociala a creat totjorn de discussion scientificas. Los guepards son l’espècia felina mai estranha d’Africa. E ara la sciéncia a demostrat quines son las tacticas territorialas e espacialas d’aquela espècia.

Un guepard jove solament atacrà un autre se pòt ganhar un territòri ric en ressorças e femelhas.

Atal, los guepards an dos tipes de territòris segon se son de mascles joves o madurs o se son de femelhas. Los primièrs son nomadas e demoran en de territòris fòrça grands e solament conquistan lo territòri d’un autre guepard sedentari quora an mai de fòrça ( o nombre) e pòdon ganhar aital mai de caça. Las femelhas, totun, demoran en de territòris mejans situats entre los territòris de guepards nomadas e sedentaris. Maugrat aquò, an de besonh grandas zònas naturalas sens d’umans. Las nòvas donadas descobèrtas pòdon ajudar de crear de nòvas accions de conservacion de l’espècia.

De territòris desparièrs segon lo sèxe

Un nòu estudi scientific a confirmat que los guepards mascles demoran solets o en de pichons grops de 2 o 3 especimèns. Las femelhas demoran en de territòris soletas o amb de pichons. A Africa del Sud demoran sovent fòra d’airals protegits e sovent an de conflictes amb los umans de las bòrias. Aquò fa d’aquela una espècia de creaturas timidas que solament pòdon èsser agachadas amb de colars de GPS.

Aital, una còla de cercaires alemands de Berlin a estudiat ara mai de 164 guepards amb aquela tecnica. La resulta es pro estonanta: los mascles vivon en d’airals que pòdon arribar far 1600 Km2 o defendre de pichons territòris de fins a 380 Km2. Las femelhas, d’un autre costat, demoran en de territòris d’aperaquí 650 Km2.

Los guepards adults laissan d’urina e de femsas per contrarotlar son territòri.

“Los mascles que ja an conquistat un territòri avisan los autres amb d’urina e femsas en d’arbres o termitièrs. I pòt aver de grops de mascles prèp que dintran al territòri per conéisser qui a aquel airal – çò diguèt Jörg Melzheimer, autor del nòu estudi fach per l’Institut Leibniz de Recèrca Salvatge e Zoologica de Berlin -”.

Abans o puèi un mascle o grop de mascles aliats dintraràn al territòri d’un autre guepard per lo conquistar. Aqueles encontres finisson normalament amb la mòrt d’un guepard. Un còp conquistat lo territòri los guepards començaràn de ganhar de pes pr’amor que i a mai e mai caça. Aquò vòl dire que lo territòri conquistat aviá mai de ressorças.

“Patir lo risc de conquistar un territòri proprietat d’un autre guepard es naut – çò confirmèt Bettina Watcher, de l’Institut Leibniz-IZW-. Mas lo ganhar vòl dire tanben far créisser las escasenças de trobar de femelhas pr’amor que solament visitan regularament aqueles territòris e pas d’autres. Atal, aver un territòri o un autre depend doncas de l’edat. Los guepards mai joves son de nomadas e los mai madurs an la proprietat d’un territòri”.

L’estudi, publicat al numeric ECOSPHERE vòl ajudar en la comprension academica d’aquela espècia mas, a mai, donar d’informacion fisabla sus cossí redusir los conflictes entre los umans e los guepards. Un fach que possibilitariá la sauvacion de l’espècia.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *