Home ISTÒRIA L’ANABASI SIBERIANA DELS LEGIONARIS CHECOSLOVACS
L’ANABASI SIBERIANA DELS LEGIONARIS CHECOSLOVACS
0

L’ANABASI SIBERIANA DELS LEGIONARIS CHECOSLOVACS

0

Pendent lo començament de la Primièra Guèrra Mondiala, los representants politics clau de la politica checa e eslovaca ja sabián que son futur èra pas dins l’Empèri Austriac. Las guèrras balcanicas de començament de sègle contra los turcs provoquèt un espandiment dels movements nacionalistas que cercavan la union de los eslaus meridionals o èsser mai prèp de la Russia imperiala dins l’ideologia del paneslavisme que voliá aver una aliança amb totes los pòbles eslaus.

L’anabasi siberiana dels legionaris checoslovacs se debanèt en tot crotzar la transsiberiana e en tot conquistar totas las vilas que i avián al camin.

Totun, la politica del nomentat austroeslavisme aviá fòrça paucs partidaris. Lo movement nacionalista polonés en Galitza qu’aperteniá als habsburgs cercava la reunion amb la rèsta dels territòris poloneses. Tamben èra plan fòrt lo movement nacionalista croata que somiava l’union amb la còsta dalmata. L’empèri austro-ongrés èra sentit coma una preson de las nacions mai pichonas que podián trobar una formula politica pro bona per lo futur. Cal pas desbrembar que la quita gran guèrra comencèt coma un conflicte dels habsburgs contra Serbia.

Fòrça soldats checs, eslovacs, poloneses o croatas avián luchat contra los sèrbes al front sud o contra los russes qu’avián podut avançar en las sieunas primièras ofensivas, atanben dins las regions de Bardejov dins l’Eslovaquia orientala. Èran plan nautas las desercions dins los soldats eslaus de l’armada dels habsburg. Lèu comencèron d’aver las primièras unitats militaras formadas en la sieuna majoritat per de checs e eslovacs.

De milièrs de checoslovacs que luchan per los aliats

Pendent la batalha de Piava que situèt dins un grand perilh la region veneciana, de milièrs de soldats marchèron a luchar amb los italians. Tanplan i aviá fòrça presonièrs de guerra al front oriental. Mercés a l’òbra diplomatica de Milan Rastislav Štefánik e Tomáš Garrigue Masaryk, los fondadors de Checoslovaquia, se formèt una grana futura per aquel estat qu’encara existissiá pas mas que ganhava mai e mai reconeissença dins los aliats.

Çò qu’abans èran pichons grops de volontaris, lèu venguèron un còrs format jos la direccion del Conselh Nacional Checoslovac, mas a nivèl militar demoravan jos la jerarquia de generals franceses o italians. Mai de 100.000 foguèron los nomentats legionaris checoslovacs enviats a l’estrangièr.

La legion checoslovaca se trobèt dins la guerra civila russa lèu.

Mentre que los soldats amassats a l’occident europèu podèron demorar dins lo territòri del nòu estat pauc aprés la desfacha dels austriacs e la dissolucion de l’Empèri, en tot consolidar territorialament lo país, la situacion dels soldats en Russia èra plan mai malaisida. La pichona unitat Česká družina (l’armada checa) foguèt la primièra unitat militara checoslovaca en Russia jos jerarquia aliada. I aviá fòrça soldats d’aquela unitat descendents dels colons boemians que vivián dins la region ucrainesa de Volynia.

E aquela unitat cresquèt lèu jos la direccion del general Radola Gajda que poguèt aver qualqu’unas victòrias celèbras coma la de Zborov, lo 7 de julhet del 1917 contra los quites austriacs, dins lo territòri de l’Ucraïna de uèi lo jorn, pas luenh de la sieuna patria. Tamben luchèron e capitèron contra los alemands en la batalha de Bachmac, en març de 1918, quora lo Conselh Nacional Checoslovac decidiguèt los enviar a Occident. Mas en tot èsser una partida de l’armada imperiala russa de l’amiral Kolchak, lors enemics èran los bolchevics.

Aital, la legion checoslovaca se trobèt dins la guerra civila russa lèu. La sieuna preséncia foguèt profiechada per los aliats que luchavan contra l’armada russa bolchevica que ganhava mai e mai territòri en aquela guèrra civila.

La desfacha de l’emperi rus finiguèt amb la patz de Brest-Litovsk, signada lo 3 de març del 1918. Aquò laissava Russia en defòra de la guèrra mondiala. E los soldats checoslovacs èra teoricament pas mai dins un territòri aliat. La presencia d’una armada alemanda en Ucraïna los arrestava d’arribar a l’estat francés vèrs la Mar Negra. Lo Conselh Nacional Checoslovac poguèt enviar fòrça soldats a travèrs lo pòrt de Murmansk, mas los autres soldats, la majoritat de la legion, aguèt de far camin via Siberia, la rota ferroviària mai longa del país.

Lo 2 d’octobre de 1920 lo darrièr vaissèl amb soldats e eròis d’un nòu estat europèu- Checoslovaquia – laissavan fin finala Russia.

Lo quite ministre de la guèrra bolchevic, Lev Trostsky, participèt en aquela operacion en tot ensajar l”acòrdi amb lo govèrn checoslovac, pr’amor que voliá aquel còrs estrangièr en defòra de Russia. Las autoritats checoslovacas decidiguèron los enviar a l’alonhat Orient rus e d’ailà poirián sortir de Russia. L’armada russa, totun, aviá de confiscar l’equipament pesant dels legionaris e solament permetián la propaganda bolchevica entre los soldats – se volián dintrar a l’armada roja -. Maugrat aquò, lo 15 de mai de 1918 i aguèt un incident en la vila de Chelabinsk. Un soldat ongrés de l’armada roja lancèt una barra de fèrre al tren dels legionaris e provoquèt la conquista checoslovaca de la gara locala e totas las armas que i avián dins.

Aital comencèt l’anabasi siberiana dels legionaris checoslovacs en tot crotzar la transsiberiana e en tot conquistar totas las vilas que i avián al camin. Las conquistas èran rapidas amb d’atacas cortas e los checoslovacs foguèron pendent meses l’enemic mai grand dels bolchevics en Siberia.

Mercès a la sieuna preséncia, mai de 40 tunèls clau foguèron sauvats de la destruccion per l’armada roja e lors aliats alemands. Pasmens, la familha del tsar e lo quite sobiran aguèron pas la meteissa escasença en tot èsser capturats en la vila d’Ekaterinburg. Lo 17 de julhet de 1918, una setmana abans que los checoslovacas dintrèssen en la vila foguèron executats per los bolchevics.

Totun, e aprés poder trobar un camin a travèrs de l’armada bolchevica prèp del lac Baikal, los legionaris checoslovacs podèron aver lo contraròtle de tota la transsiberiana fins Vladivostok. Los aliats volguèron profiechar aquela capitada e enviar mai soldats contra la revolucion bolchevica mas las circonstàncias èran pas mai favorablas a una contraataca efectiva.

Los pròpris legionaris checoslovacs arrestèron lo tren que menava l’amiral Kolchak, lo mai grand enemic de los bolchevics, e lo balhèron al govèrn local d’Irkutsk. Ja fasiá temps que l’armada russa aviá pas mai lo supòrt de la majoritat dels russes e tanpauc dels aliats. Fòrça gent ja pensava que lo temps los menariá a una dictadura.

Quand la vila foguèt conquistada per l’armada bolchevica l’amiral Kolchak foguèt fach presonièr e pauc aprés executat. La legion arribèt, pauc cha pauc, a la còsta de l’ocean Pacific e ailà poguèt aver l’ajuda de l’armada japonesa, situada dins lo flume Ussuri. Aviá demorat 20 meses per i arribar e lo 2 d’octobre de 1920 lo darrièr vaissèl amb soldats e eròis d’un nòu estat europèu- Checoslovaquia – laissavan fin finala Russia.

Michal Čukan

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.