Home SCIÉNCIA L’AIGA EXISTÍS EN DOS LIQUIDS DESPARIÈRS
L’AIGA EXISTÍS EN DOS LIQUIDS DESPARIÈRS
0

L’AIGA EXISTÍS EN DOS LIQUIDS DESPARIÈRS

0
0

Las desparièras fasas de l’aiga liquida son estadas explicadas après un estudi qu’a utilizada la tecnica dels raions X. Son de diferéncias dins l’estructura e la densitat, e malgrat que normalament considerem l’aiga liquida amb de moleculas que s’ordenan quand càmbia l’estructura, ara s’es vist qu’existís en doas fasas – çò es en dos liquids diferents– .

Amb aquel estudi, los cercaires suedeses an pogut comprene melhor l’aiga e cossí aquesta es importanta per las sals e las biomoleculas de la vida.

Aital, las estranhas proprietats e conducha de l’aiga –un fach pauc conegut a respècte d’autres liquids– son estadas demostradas après un long estudi realizat per de cercaires de l’Universitat d’Estocòlme. Sa densitat, sa capacitat de se calfar e d’autras 70 proprietats fan de l’aiga un element desparièr d’autres liquids. Aqueles traches son la causa de la vida. E un estudi publicat dins la revista numerica Proceedings of the National Academy of Sciences ara o confirma.

“Avèm trapat una nòva proprietat de l’aiga –çò diguèt Anders Nilsson, fisician d’aquela universitat suedesa– . E o avèm pogut comprene après far servir de raions X al Laboratòri Nacional d’Argon de Chicago. Ansin poguèrem descobrir doas estructuras diferentas. La confirmacion arribèt après far d’autres ensages al laboratòri DESY de raions X d’Amborg. L’aiga a doas fasas e totas doas son liquidas. Per ansin l’aiga existís coma dos liquids diferents”.

Una nòva descobèrta excitanta

Segon los cercaires qu’an fach aquela descobèrta es estat excitant d’utilizar de raions X per determinar las posicions relativas de las moleculas de l’aiga segon lo moment. Ansin o confirmèt Fivos Perakis, de l’Universitat d’Estocòlme. La còla qu’a realizat l’estudi a pogut seguir lo cambiament estructural a de bassas temperaturas: l’aiga a doas fasas, e i a difusion, un fenomèn tipic de liquids.

E mai pensem totes que lo glaç es un element ordenat, qu’a una fasa cristallina, la forma mai normala del glaç sus nòstra planeta es amòrfa, çò es desordenada: i a doas formas de glaç, una amb una densitat baissa e una autra nauta. Aquestas pòdon convergir e se pensa que poirián èsser restacadas amb los estats de l’aiga liquida de bassa e de nauta densitat. E aquò es çò que los cercaires suedeses an volgut cercar.

Ara s’es vist que l’aiga existís en doas fasas – çò es en dos liquids diferents.

“Ai estudiat lo glaç amòrf pendent longtemps per determinar se i pòt aver un estat pròpri que representa un liquid glaçat –çò diguèt Katrin Amann-Winkel, tanben cercaira de la quita còla–. E ara avèm pogut confirmar cossí en estat de glaç, l’aiga se càmbia en un liquid viscós e puèi passa a un autre estat diferent, mai viscós encara, çò es un liquid amb una densitat plan mai bassa”.

La tòca a provocat dins los cercaires lo vam de far d’autras descobèrtas sus l’aiga. L’estudi amb de raions X es estat pionièr e ara i a l’especulacion scientifica que l’aiga existís jos dos estats diferents pr’amor de sas estranhas proprietats.

“Se i a d’aiga a temperatura normala, aquesta a de decidir quala forma deu prene, una amb densitat baissa o l’autra amb densitat nauta –çò confirmèt G.M. Petterson, de la meteissa universitat–. Se pòt aital arribar de dire que l’aiga es pas un liquid malaisit mas dos liquids simples dins una relacion complicada”.

Amb aquel estudi, los cercaires suedeses an pogut comprene melhor l’aiga e cossí aquesta es importanta per las sals e las biomoleculas de la vida. De mai, de comprene melhor las proprietats de l’aiga poiriá ajudar a la purificar melhor e ajudar a la dessalinizacion en pauques ans. E aquò es un dels desfises mai grands que l’umanitat a de saber resòlver se vòl portar una solucion al problèma environamental que lo patís uèi la planeta.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l’occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *