Home TECNOLOGIA L’IA POIRIÁ TRINCAR L’EQUILIBRI NUCLEAR MONDIAL
L’IA POIRIÁ TRINCAR L’EQUILIBRI NUCLEAR MONDIAL
0

L’IA POIRIÁ TRINCAR L’EQUILIBRI NUCLEAR MONDIAL

0

De nòus estudis sus tot çò que pòt arribar de far l’IA o l’intelligéncia artificiala arriban. Las resultas son estonantas e tanben alarmantas: l’IA poiriá trincar totalament l’equilibri nuclear mondial d’aperaquí l’an 2040. Parlam d’un filme coma Terminator ? Non, avisan sus la possibilitat que poiriá aver l’AI en 20 annadas,; metre en dangièr l’umanitat tota.

Las abilitats de l’AI per reconéisser e destruire de tòcas nuclearas ja foguèt provada pendent las annadas 1980 a travèrs del programa SAPE.

Atal, e segon un nòu estudi, l’IA poiriá aver lo potencial de trincar l’equilibri nuclear qu’a demorat a la planeta los darrièrs 70 ans pr’amor del domeni que l’intelligéncia artificiala aurà lèu sus lo contraròtle de la seguretat nucleara. Segon aquò, l’AI encoratgarà los umans de prene de risques apocalliptics.

Per ansin, l’equilibri nuclear de las darrièra decadas s’es basat totjorn en la paur qu’una ataca e una contaataca nucleara finirián amb la majoritat de l’umanitat a la Tèrra. Solament aquò, la paur, tan caracteristica de l’umanitat coma espècia, l’auriá salvada. Mas l’IA finirà per cambiar aquel equilibri nuclear en tot avisar que i a d’escasenças realas de destruire de tòcas pichonas coma los submarins o los missils mobils.

Segon aquel estudi las nacions poirián arribar de pensar qu’aurián la capacitat de prene lo risc de destruire aqueles objectius en tot bastir una nòva estrategia : bastir d’armas que pòdon aquò far sens aver realament la volontat d’o far: aquò creariá de paur dins los païses enemics que serián pas segurs sus la possibilitat reala d’utilizacion d’aquelas nòvas tecnologias.

“La relacion entre la guèrra nucleara e l’IA es pas nòva – çò diguèt Edward Geist, coautor de l’estudi publicat per l’entrepresa RAND, una organizacion de biais civil -. L’evolucion iniciala de l’intelligéncia artificiala venguèt per l’ajuda necessària qu’avián de besonh las armadas de la planeta”.

Una estrategia pas nòva

Segon l’estudi, las abilitats de l’IA per reconéisser e destruire de tòcas nuclearas ja foguèt provada pendent las annadas 1980 a travèrs del programa SAPE. La resulta foguèt que l’IA pòt, ela soleta, far d’amassadas de rapòrts d’intelligéncia e analisis per assajar de destruire la capacitat nucleara adversària. E aquò ja es estat fach en tot reduire la vulnerabilitat del sistèma amb d’atacas e d’objectius de segon òrdre. Aquò, totun, totjorn mena a una escalada nucleara finala.

L’AI poiriá aver lo potencial de trincar l’equilibri nuclear qu’a demorat a la planeta los darrièrs 70 ans .

Ara, doncas, los cercaires confirman que, amb de nòvas tecnologias de l’IA e son desvolopament uèi lo jorn seriá fòrça possible que l’Intelligéncia artificiala  desvolopèsse capacitats pròprias mens seguras que las umanas per crear d’alternativas al sistèma nuclear actual.

“Deprendre aital de l’IA pòt finir en d’errors catastrofics – çò confirmèt Andrew Lohn, tanben coautor de l’estudi-, I a l’escasença d’utilizar l’IA abans qu’es pro madura e aquò finiriá amb la destruccion finala de l’establitat estrategica qu’a demorat pendent d’annadas en tot igualar la fòrça de totas las poténcias nuclearas de la planeta”. L’estudi es la resulta d’una sèria de recercas realizadas per de recercaires de la RAND sus recèrca, politica e seguretat nacionala e IA los darrièrs meses.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.