Home DIVÈRSES LA SCIÉNCIA O CONFIRMA: LA NATURA VA PLAN !
LA SCIÉNCIA O CONFIRMA: LA NATURA VA PLAN !
0

LA SCIÉNCIA O CONFIRMA: LA NATURA VA PLAN !

0

Demorar prèp de la natura va plan per la santat. Aprés decadas d’estudis japoneses e estatsunitencs sus la natura e cossí va plan per la santat, ara los europèus an descobèrt los beneficis per la santat umana qu’a viure prèp de pargues o de bòsques o de montanhas: la natura redusís cèrtas malautiás coma la diabetes, de malautiás cardiovascularas, de mòrts abans de temps, estrès e pression nauta.

Sospiechan que l’exposicion a de bacterias que solament se tròban a la natura poiriá èsser la causa d’una melhor santat del sistèma d’immunitat.

Tot aquò se veiriá redusit en tot viure prèp de la natura. Es çò qu’an legit los scientifics europèus ara en mai de 140 estudis fachs sus prèp de 300 milions de personas los darrièrs ans. “Viure prèp de la natura es un grand benefici per la santat – çò diguèt lo director del projècte qu’a analizat aquelas donadas, Caoimhe Twohig-Bennett, de l’Escòla Medica de Norwich, -. Aquò fins ara èra sospietat fa de temps mas avián pas pogut far un estudi a long tèrme per o compréne melhor”.

Las donadas reculhidas per la còla qu’a fach l’estudi arribèron de mai de 20 païses coma Anglatèrra, Estats Units, Escòcia, Irlanda, Gallas, País Basco, Occitània, Catalonha, Espanha, Bretanha, França, Alemanha e Austràlia e Japon. Segontes los scientifics, abans de far un estudi d’aquela sòrta caliá primièr definir çò qu’es la natura: “es un espaci verd sens desvolopar amb de vegetacion mas atanben espacis verds urbans ont i pòdon aver de pargues o de forèsts”.

Aital, los scientifics comparèron las donadas de santat de milions de personas e vegèron que i avián diferéncias entre las que demoravan prèp d’espacis verds e las autras. “Patisson mens diabetes, an mens malautiás cardiovascularas, moron mai tard e tanben dòrmon mai d’oras – çò confirmèt Twohig-Bennett-“.

Los scientifics europèus an descobèrt los beneficis per la santat umana qu’a viure prèp de pargues, de bòsques o de montanhas.

Segontes la còla qu’a realizat aquela analisi de donadas, las personas que vivon mai prèp de la natura patisson mens pression diastolica a la sang e mens estrès al còr. D’efièch, un dels ponchs mai interessants foguèt descobrir una reduccion dels nivèls de cortisol a la saliva – çò que provòca mai l’estrès”.

De Banhs de Natura

A mai, confirmèron que los Banhs de Natura, que son practicats en Japon dempuèi annadas – es una terapia plan populara – seriá una idèa fòrça bona . ·Encara sabèm pas cossí fonciona mas o fa – çò diguèron -. I a una relacion entre la natura e la santat plan estrecha.
Sospiechan que l’exposicion a de bacterias que solament se tròban a la natura poiriá èsser la causa d’una melhor santat del sistèma immunitàri uman o la reduccion d’inflamacions ( en Japon fa temps descobriguèron que los pitoncids o d’organismes qu’an proprietats antibacterianas – son espandits pels arbres atanben ne poiriá èsser una causa.

Pas res definitiu sus las causas, encara, mas que la santat umana es restacada a la natura, òc, ja es estat confirmat, oficialament per la sciéncia.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.