Home GEOGRAFIA LA PÈRTA DE GLAÇ ARTIC POIRIÁ AFECTAR LA PLANETA TOTA
LA PÈRTA DE GLAÇ ARTIC POIRIÁ AFECTAR LA PLANETA TOTA
0

LA PÈRTA DE GLAÇ ARTIC POIRIÁ AFECTAR LA PLANETA TOTA

0

Arriban notícias estonantas de la comunautat scientifica internacionala. Nòus estudis confirman que la pèrta actuala de glaç artic poiriá afectar e plan la circulacion maritima del corrent de l’Atlantic Nòrd. E aquò poiriá èsser una vertadièra catastròfa per lo clima mondial.

Un nòu estudi es estat fach per de recercaires de las universitats de Yale (Estats Units) e Southampton (Reiaume Unit). Es estat descobèrt que la transformacion actuala que patís lo glaç artic poiriá plan afectar lo clima de la planeta tota en tot cambiar lo corrent atlantic del nòrd. Una notícia fòrça inquietanta.

La pèrta actuala de glaç dins l’ocean artic poiriá cambiar las caracteristicas del corrent oceanic de l’Atlantic Nòrd.

Segon totes los estudis scientifics, lo corrent maritim de l’Atlantic Nòrd es un corrent que marcha de sud a nòrd fins l’ocean atlantic e qu’a una partida superiora d’aiga mai salada e cauda. Aquel corrent es clau en la determinacion regionala e globala del clima sustot europèu. Un cambi en las sieunas caracteristicas ja foguèt descrich dins lo filme “The Day After Tomorrow”.

Una pensada marrida

Fins uèi èra pensat que se lo corrent èra mens fòrt lo glaç creisseriá. Mas los scientifics qu’an realizat aquel estudi, publicat ara al jornal Nature Climate Change, alèrtan que se la massa de glaç artica càmbia aquò, poiriá plan cambiar las caracteristicas d’aquel corrent oceanic. E aquò poiriá, al còp, tanben provocar un cambi total dins lo clima de la planeta.

Los autors de l’estudi, Florian Sévellec, de l’Universitat de Yale e Alexey Fedorov, tanben d’aquela universitat, an volgut avisar que lo corrent oceanic atlantic del nòrd es pas tant estable cossí se pensava e que “la pèrta de glaç dins l’ocean artic pòt arribar a afectar environamentalament e plan aquel corrent”.

“Avèm pogut restacar la massa de glaç artica e la circulacion oceanica del corrent de l’Atlantic Nòrd – çò diguèt Wei Lu, de l’Universitat de Yale-. Aquò es un fach nòu e après trobar aquela connexion avèm volgut avisar la comunautat scientifica internacionala qu’aquò es un dangièr real”.

Per ansin los recercaires d’aquel estudi an trobat aquela relacion en tot far simulacions informaticas. Totas confirman la nauta sensibilitat de la circulacion oceanica d’aquel corrent e cossí la pèrta de glaça artica actuala pòt arribar a afectar la sieuna salinitat e temperatura en la sieuna superfícia.

La pèrta de glaç actuala poiriá cambiar lèu lo clima de la planeta tota pr’amor de cambis dins aquel corrent.

“Segon las experimentacions fachas – çò confirmèt Fedorov – poiriá aver fins a un 50% de pèrta de fòrça en lo corrent per la disminucion actuala que patís lo glaç de l’ocean artic. Aquò seriá arribar a l’escrancament total del corrent en paucas decadas”.

De mai, los recercaires ja an volgut avisar que los cambis en la massa totala de glaç artic ja provocant cambis uèi lo jorn en lo corrent maritim de l’Atlantic Nòrd e qu’aqueles serián fòrça mai grands en paucas annadas. “La pèrta de glaç actuala es la melhor manièra d’arrestar la fòrça de la circulacion del corrent oceanic de l’Atlantic Nòrd e tanben la mai rapida – çò diguèt Sévellec – e aquò es fòrça inquietant”.

Serián doncas de cambis environamentals en un nivèu tan grand qu’es malaisit poder o imaginar. Esperam que l’umanitat reaccione pro rapid per arrestar aquela pèrta de glaç que, segon la sciéncia poiriá cambiar lo clima de la Tèrra lèu lèu.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.