Home LINGÜISTICA LA PARLA SÜZARESA
LA PARLA SÜZARESA
0

LA PARLA SÜZARESA

0

Dins la comarca de Süzèra, dins la província italiana de Màntoa, se parla una varianta de la lenga galloitalica (nomenada “padan” en qualques cercles), que fa partida de la branca emiliana: lo Süzarés.

Malastrosament, aquel parlar acumula totes los problèmas que pòt patir una lenga, e en aquel article los analisam, aital coma qualqu’uns de los sieus traches mai significatius.

A nivèl parlat, lo suzarés a retrocedit en los darrièrs decènnis.

Cossí passa amb fòrça lengas e parlars minoritaris, lo süzarés (e tot lo galloitalic) dispausa pas de reconeissença oficiala, malgrat que l’an 1999 lo Senat italian reconeguèt qualques lengas territorialas existentas al territòri de la Republica Italiana.

Fòrça filològs, amb error, reconeisson pas l’existéncia del galloitalic, fòrça sovent amb teorias amb claras connotacions politicas, e considèran la lenga galloitalica simplament coma un ensems de dialèctes del nòrd del domeni lingüistic de la lenga italiana, en ignorant las evidentas diferéncias gramaticalas, foneticas e lexicalas qu’a amb l’italiana. Es abitual trobar listats de las lengas romanicas ont apareis pas mencionada. Qualqu’uns de los sieus pròpris parlants li negan tanben lo caractèr de lenga e asseguran utilizar una sòrta de parlar sens consideracion culta.

Lo territòri de la lenga galloitalica se tròba repartit basicament entre quatre regions italianas: lo Piemúnt, la Lumbardia (ont trobam lo süzarés), , la Ligüria e l’Emilia-Rumagna, mas se i a tanben pichons fragments a las regions de Marche e de la Toscana e en autres endrechs.

Aquela situacion a provocat tanben una fòrta fragmentacion, e qualques filològs considèran pas totes los parlars galloitalics coma una lenga comuna, mas coma divèrsas lengas.

Aquela fragmentacion dialectala a provocat que lo galloitalic dispause pas d’una nòrma ortografica e gramaticala comuna, e los divèrses assages de crear una lenga estandard o an pas atengut per paur a unificar aquelas nòrmas a un sol parlar.

Lo prestigi cultural e literari atengut pels escrivans toscans amb lo sieu parlar de Florença a comptar del sègle XIV eclipsèt las autras lengas e parlars de la Peninsula Italiana. Posteriorament, l’unificacion atenguda a comptar de 1861, establiguèt tanben la version toscana coma lenga oficiala d’Itàlia amb lo nom de lenga italiana, del temps que las autras lengas e parlars restavan associadas a l’ignorància e l’endarrieratge.

Malgrat que d’autras variantas de la lenga galloitalica dispausan d’una timida literatura e de qualques activitats culturalas en la quita lenga, malastrosament lo süzarés dispausa pas de produccions literàrias abitualas, amb l’excepcion de qualque recuèlh puntual de literatura populara tradicionala (contes, poesias…).

Lo süzarés dispausa pas de reconeissença oficiala, malgrat qu’en 1999 lo Senat italian reconeguèt qualques lengas.

Egalament, malgrat qu’en autres territòris galloitalics s’a produsit per iniciativa municipal o provincial qualques timidas mesuras de normalizacion lingüistica (teatre, qualque retolacion bilinga…), en lo cas del süzarés  s’a pas efectuat e la preséncia sociala (administracions, ensenhament, mejans de comunicacion…) es nulla o testimoniala.

A nivèl parlat, lo suzarés a retrocedit en los darrièrs decènnis. Malgrat qu’a mitats del sègle XX, la majoritat de la populacion parlava la lenga, la seguenta generacion èra ja bilinga e mantenguèt pas en fòrça familhas lo relèu d’ensenhament de la lenga als sieus filhs, de sòrta que nos trobam ara amb unas nòvas generacions qu’utilizan mai la lenga italiana, e qualques joves desconeisson la quita lenga.

A l’ora d’ara, lo süzarés es utilizat abitualament a la municipalitat de Süzèra e als barris desseparats de Brüsatàs, Sailét, Riwa, Al Tablàn e San Prosp.

Se parla tanben süzarés a Lüsèra, Gunzaga, Pigugnaga, La Moja e Munticiana e una version gaireben identica a San Banadét e Arzöl. Dins aqueles pòbles a la lenga li dison pas süzarés, mas amb lo gentilici municipal (“gunzagués”, “pigugnagués”…).

CARACTERISTICAS FONETICAS

Las caracteristicas mai destacablas de lo sieu sistèma vocalic son las seguentas:

L’O atòna se pronóncia U. Per exemple, GIÓT(fòrça plé) ven INGIUTÍ (emplir fòrça, tròp).

La E atòna se pronóncia A. Per exemple, VENT (E tonica) ven – VANTÀS (E atòna).

La Ö se pronóncia coma –EU en francés, en mots coma FÖC o BRÖT.

La Ü se pronóncia coma l’U francesa, en mots coma CARSÜ (crescut).

CONJUGASONS VERBALAS

Lo süzarés dispausa de quatre conjugasons normales e una especial, en foncion de la fin de lo sieu infinitiu:

Primièra: de Vèrbs acabats amb –À.  ZÜGÀ (jogar) o SÜGÀ(secar).
Segonda: de Vèrbs acabats amb –É.  VRÉ (voler) o PUDÉ(poder).
Tresena: de Vèrbs acabats en –AR.  MÖWAR (mòure) o VÉGNAR(venir).

Quatrena: de Vèrbs acabats en –Í.  GNÍ (venir) o ZLIZÍ (allisar).
Conjugason Especial solament pel vèrb TÖ (prene).

Un vèrb coma CANTÀ (cantar) se conjugariá en la Presenta d’Indicatiu de la seguenta manièra:

ME A CANTI (Ieu canti).
TE AT CANTI (Tu cantas).
LÖ AL CANTA / LE LA CANTA (El canta / Ela canta).
GNUÀTAR A CANTÓM  (Nosautres cantem).
WUÀTAR A CANTÈ  (Vosautres cantatz).
LUR I CANTA (Eles cantas).

Entre lo subjècte e lo vèrb s’introdusís una “particula de conjugason”, qu’en cas d’una question, se situa darrièr del vèrb separat amb un junhent:

ME CANTI-A? (Ieu canti?)

Una forma abitual e semblabla al francés se la qu’exprimís l’accion presenta:

L’È DRÉ STÜDIÀ (estúdia). En francés “Il est en train d’étudier”

QUALQUES EXPRESSIONS QUOTIDIANAS

CIAU (Utilizat tanben per saludar coma per se donar comjat).
BUN GIÚRAN (Bon jorn) – BUNA SIRA (Bona serada) – BUNA NÒT (Bona nuèch).
AM CIAMI GIUÀN (Me soni Joan).
CÚA WÖ-T? (Qué desira? / Literalament que vòles ?).
CHE UR’È? (Quina ora es?)
INDU’È-LA LA VIA AD LA STASIÚN? (Me pòt indicar ont es la carrièra de l’estacion?)

E qualques expressions fòrça tipicas del Süzarés:

FÜMANA (bruma espessa, fòrça abitual dins la comarca).
A VÉ N’ACQUA CA DIU LA MANDA (literalament: ven fòrça aiga comandad per Dieu; metàfora: plòu fòrça).
L’È SIMPATIC ACMÉ LI ZBERLI A L’ORBA (literalment: es simpatic coma unes bohets a la foscor; metàfora: es pas brica simpatic).

Lo continent europèu es fòrça ric en lengas. Totes auriam d’èsser conscients que fan partida de lo nòstre patrimòni cultural, e nos cal far totas las accions possiblas per salvar aquel tresaur.

Consacrat a Andrea F.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *