Home DIVÈRSES LA MELODRAMA E LA VISTA FEMENISTA (2)
LA MELODRAMA E LA VISTA FEMENISTA (2)
0

LA MELODRAMA E LA VISTA FEMENISTA (2)

0

Mas se quauquas femenistas condemnan la melodrama e lo cinèma dich femenin, las altras l’enauçan coma lo veicúl per nos mostrar lo mond amb los uelhs de las femnas. Car l’òm pot ges negar la popularitat de la melodrama, mesme se siegue un otil del “patriarquisme malefic.” Es tanben verai qu’i a la tentacion de relegar lo genre al nivèu de subgenre pr’amor de sa popularitat en çò de las femnas – insinuant que las gostas femininas sián mens importantas, mens valablas, que las gostas masculinas! Aquò ressembla al opprobrium ab loqual que foguèt recebut lo cinema el-meteis a sos primièrs jorns, estent mespresat com amusament proletarian.

Las feministas en favor del “cinema femenin” presentan tanben l’argument qu’aquestes films subvertisson l’òrdre patriarcal al mesme còp qu’aquest ordre assaja dominar las femnas per mejan de l’imatge visuala.

La repeticion ela-meteissa de “la familha menasada” (tema populara melodramatica) , òm pòt dire, servisca de desmascar las feblessas e las contradiccions dedins la familha nucleara. Atal dins The Reckless Moment (Max Ophuls, 1949), ont la protagonista principala, Joan Bennett, es d’efiech presonièra de sa familha. Mesme que l’òrdre establit vencrà a la fin, la question resta dubrida: es aquesta una familha que deu vèncer ?

Lavetz, l’òm posque dire qu’aquò constituís un biais de propaganda malefica en favor de l’estructura familhiala que domina lo subjècta (Bennett) – vist que tot tombarà se la femna se permet la transgression, o se l’òme siá pas ailà per tot reglar –  o l’òm pòt dire egalament que lo film es una condemnacion d’una tala estructura qu’estofa sos membres, la femna en particular, qu’a de dificultats e de contradiccions impossiblas, la forsent de mentir e de se lançar dins las situacions dangierosas; so que seriá ges necessari s’ela èra pas tan folament assubjectida als òmes.

L’estudi de Holliwood nos mena a la cultura americana que Holliwood reflectís. Es pas necessari de dire aquí qu’aquesta cultura es patriarcala. Sa moralitat es aquela de la borgesiá protestanta qu’establiguèt la republicana americana. Lo messatge d’aquela cultura als primièrs jorns del cinema e encar a l’epòca holliwoodiana èra simple: lo mond es als omes, mai la femna pòt se realisar per mejan de maridatge e de familha. Es aquò la preocupacion de la melodrama.  I a mesme ges de plaça dins aquela cultura protestanta per la vida celibataria.

True-Heart Susie (D.W. Griffith, 1919) nos presenta Susie, joesna paisana, tròp onesta e modesta per atirar un òme. (Lillian Gish, “The Movies, Mr. Griffith and Me”, Londres 1969, p. 209).  Lo filme presenta ab umor la vielha America rurala, mas i a ges de dobte que la preocupacion de la joesna pucela es la meteissa per totas las melodramas romanticas – lo maridatge. Egalament importanta per Susie es la leiautat, mesme per un òme que vòl ges  l’esposar. Lòme tanben deven convencut que son bonur es dins lo maridatge ab Susie.

A l’epòca de True Heart Susie las “vertuts” d’un temps “perdut” èran plan popularas en çò de las audiencias de cinema – atal la popularitat de Lillian Gish e “lo simple jove american” Charles Ray. Òm oblida tròp aquel precursor del feminisme modèrn, las femnas crotzadas que fondavan lor lucha per la renaisença morala e sociala sul combat contra los “vicis masculins” d’ivressa e de libertinatge.

La familha foguèt exonerada. Cal pas oblidar tanben que las crotzadas femeninas e paisanas èran lo poder darrièr lo movement de proibicion als Estats-Units. Quant al cinèma, èran exigits los films de “moralitat”, contes de la Bíblia, melodramas ont èra onorada “la vertut” e punit “lo vici.” (D. Robinson, World Cinema, Londres 1973, p. 73).

Aquò èra, lavetz, una crotzada de femnas PER la familha patriarcala, e PER las institucions tradicionalas al debut del sègle XXen, e cal benleu reconèisser que lo femenisme d’uei que considera aquelas causas las impausicions patriarcalas es solament un biais de feminisme entre autres.

Las femnas americanas que menavan la crotzada morala e protestanta èran nonpercant egalament ferotjas a regard de lor simpatias “revolucionarias” , opausent la “decadència masculina” e la sexualitat libertina – plan mai ferotjas, cal dire, que las femenistas modèrnas, que vòlon lor emancipacion de las cadenas de maridatge e de familha – causas sacradas per las fenmas-crotzadas a las annadas 1865 (fin de la guèrra civila) fins a 1933 (fin de la proibicion). Encuei tanben, òm pòt comprener aquelas melodramas plan diferentament.

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *