Home SCIÉNCIA LA LUTZ PÒT AVER D’AUTRAS FORMAS
LA LUTZ PÒT AVER D’AUTRAS FORMAS
0

LA LUTZ PÒT AVER D’AUTRAS FORMAS

0
0
Los insulators topologics son un biais de material descobèrt fa mens de 10 ans.

Segon de fisicians angleses es possible crear una nòva forma de lutz se balham lutz a un solet electron. Aital, naisseriá una nòva forma de lutz qu’auriá las proprietats d’ambedós. La descobèrta l’a facha una còla de scientifics del Collègi Imperial de Londres e predison qu’aurà un grand impacte en la manièra qu’avèm d’imaginar la lutz.

Aital, en condicions normalas, la lutz interagís amb una amassada d’electrons presents en la superfícia que i a en tot material. Mas utilizar un modèl teoric a permés cambiar lo ccomportament de la lutz en tot utilizar un nòu tipe de materials sonats insulators topologics. Amb aqueste tipe de material, la lutz interagís solament amb un electron en la superfícia, e càmbia de forma. Normalament la lutz viatja en linha drecha mas quand truca contra un solet electron seguís lo camin de l’electron e de la superfícia del material.

Una capitada de laboratòri

Aquò es çò qu’an pogut observar los collègas de Vincenzo Giannini, cap de l’estudi, en tot utilizar per far aquesta interaccion una nanoparticula – una petita esfèra mai petita que 0,000 00001 mètres de diamètre e fach amb un insulator topologic.

En la recreacion, la lutz pren las proprietats de l’electron e de la particula que se bolega e l’electron pren qualques proprietats de la lutz. E, se en condicions normalas, un electron s’arrestariá en trobar un obstacle, ara los obstacles de la superfícia arrestan pas la marcha de l’electron que contunha d’avançar amb l’ajuda de la lutz.

La lutz interagís amb una amassada d’electrons presents en la superfícia que i a en tot material.

Aquela descobèrta poiriá èsser adaptada segon aquestes scientifics a de circuits fotonics que farián mai fòrta e plan mens vulnerabla la lutz a las imperfeccions e d’obstacles fisics.

Los insulators topologics son un biais de material descobèrt fa mens de 10 ans e uèi lo jorn ja balhan de grandas escasenças als scientifics per explorar d’una autra manièra la fisica. Ara, la còla qu’o a estudiat – e que foguèron subjècte del darrièr Premi Nobel de Fisica (2016) – vòl far un estudi mai prigond d’aqueste fenomèn.

La Redaccion

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *