Home General LA LUNA ES PLENA D’AIGA
LA LUNA ES PLENA D’AIGA
1

LA LUNA ES PLENA D’AIGA

1

Demostrar que i a d’aiga a l’espaci es una tòca pro malaisida. Ensajar d’o far en tot parlar de la Luna es benlèu un prètzfach de fòls. Mas aquò es çò qu’an ensajat de far una còla de recercaires estatsunitencs. Las resultas son estadas publicadas fa gaire e confirman que la superfícia lunara a fòrça mai d’aiga que non se pensava.

Aital semblariá que òc, que i a d’aiga, mas que se sap pas ont se tròba la sieuna origina.

Lo fach es que se i aguèsse pro d’aiga dins la Luna los futurs cosmonautas poirián l’utilizar per beure o per la transformar en idrogèn e oxigèn – e amb aquò far foncionar las fusadas espacialas o alendar amb d’oxigèn -. Es per tot aquò una de las resorças mai perseguidas del nòstre satellit e la causa de mai d’una mission espaciala umana.

“Es brica importanta la latitud estudiada, lo senhal es que i a totjorn d’aiga – çò confirmèt Joshua Bandield, autor del nòu estudi publicat a Nature Geoscience e de l’Institut Scientific de l’Espaci. A mai, semblariá que depend pas de la composicion de la superfícia lunara”.

De resultas contradictòrias amb d’estudis anteriors

D’ancians estudis avián suggerit que l’aiga lunara solament podia èsser trobada dins los pòls e segon lo jorn del mes lunar. Segon aquò, qualques recercaires avián proposat que las moleculas d’aiga lunara solament podián arribar a la sieuna superfícia solament se arribavan a las regions mai fredas del nòstre satellit”.

La discussion contunha pr’amor qu’es pro malaisit poder demostrar las resultas. De nòvas evidéncias son estadas trobadas solament amb de nòvas tecnicas. D’instruments precises confirman d’aiga dins una espèctre especial, mai enlà de la lutz e solament dins lo reialme de las radiacions amb d’infraroges. Mas la Luna tanben a sa pròpria lutz. Pr’aquò la tòca dels cercaires es trobar la lutz corrècta que vol dire d’aiga. E benlèu cal una informacion mai precisa, dison qualqu’unes.

La superfícia lunara a fòrça mai d’aiga que non se pensava.

Los recercaires qu’an realizat aqueste estudi an utilizat un instrument de la NASA nomentat LRO en tot estudiar las nòvas donadas balhadas pel satellit indian Chandrayaan-1. Segon aquelas i auriá d’aiga en forma d’idroxil (OH), fach d’un atòm d’oxigèn e un d’idrogèn.

Mas l’idroxil auriá d’èsser trobat dins de minerals. L’estudi suggerís que l’aiga lunara es pas dins la sieuna superfícia. “Ara cal confirmar se i a d’aiga, idroxil o una barreja d’ambedoás matèrias e la sieuna origina – çò diguèt Michael Poston de l’Institut de Recèrca del Sud-Oèst-. Son de sorças exterioras, que son arribadas amb de meteòrs ? O son la resulta d’un procès intèrn de la quita luna coma lo vulcanisme ancian ? O es un pas mai dins lo vent solar quora arriba a la Luna ?

“Los recercaires troban qu’aquel es un problèma fòrça malaisit. Solament amb de donadas de diferentas missions se poiriá trobar una responsa vertadièra – çò afirmèt John Keller, de la NASA –“. Aital semblariá que òc, que i a d’aiga, mas que se sap pas ont se tròba la sieuna origina.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

Comment(1)

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *