Home DIVÈRSES LA GUÈRRA DELS PINGÜINS
LA GUÈRRA DELS PINGÜINS
0

LA GUÈRRA DELS PINGÜINS

0

La Resèrva Nacionala del Pingüin d’Humboldt, dins l’illa de Choros, en Chile, viu una lucha ecologica dempuèi fa de temps. L’indústria i vòl bastir una estacion minièra per exportar vèrs China de fèrre e de coire. Mas i demòra tanben la darrièra mai granda populacion de pingüins d’Humboldt, una espècia d’aucèl que fa gaire èra pròcha de l’extincion.

Dins l’aiga se pòt trobar de balenas blavas, de balenas comunas e d’autras espècias de mamifèrs marins.

La resèrva foguèt creada en 1990 pel govèrn chilen per protegir aquela espècia de pingüins. A aquela epòca l’espècia èra pròcha de l’extincion. Uèi la proteccion legala a ajudat los pingüïns d’Humboldt de l’illa chilena de Choros a arribar als 16.000 especimens. E ara l’indústria chilena i vòl bastir una estacion giganta minièra.

Lo projècte es de la companhiá chilena Andes-Iron, que vòl dobrir una mina giganta a cèl dobèrt per produire mai de 12 milions de tonas de fèrre e fins a 150 000 tonas de coire de manièra annala. La tòca es de o poder exportar vèrs China. La populacion de l’illa es devesida dempuèi longtemps. Es una guèrra ecologica que ja a fach demissionar dos ministres chilens.

Un paradís natural

Prèp de Punta de Choros, un pichon vilatge situat dins aquela illa septentrionala de Chile, passa lo corrent d’Humboldt amb de plancton dempuèi Antartida fins a l’Eqüator. Demest las tres illas que forman la Resèrva Nacionala del Pingüin d’Humboldt, demòran de desenats d’espècias d’aucèls marins, de pichonas loiras, de leons marins, e la darrièra granda colònia de pingüins d’Humboldt d’America del Sud. Dins l’aiga se pòt trobar de balenas blavas, de balenas comunas e d’autras espècias de mamifèrs marins. Mas ara, tot aquò es en perilh.

La resèrva foguèt creada en 1990 pel govèrn chilen per protegir aquela espècia de pingüins.

Los pescadors son contra l’arribada d’Andes-Iron. L’illa de Choros viu del torisme ecologic chilen e estrangièr qu’es, de mai en mai grand. Ara i a ja 80 000 toristas per an, mas aquò es estat un trabalh de decennis. Segon los abitants de l’illa, Andes-Iron metrián fin a aquel mòde de vida e tanben a la fauna del luòc. Totun, dins l’illa, los vilatges, qu’an un taus de caumatge del 22%, vòlon l’arribada dels minaires pr’amor que, çò dison, donariá de trabalh a mai de 1500 abitants.

La batalha politica contunha. En 2017, lo govèrn chilen volguèt pas autorizar la dubertura de la mina Dominga (aital seriá nomenada) e dos ministres de Santiago de Chile demissionèron (de las finanças e de l’economia) perquè èran contra aquela decision. Puèi, la premsa chilena descobriguèt que la familha de Sebastian Piñera – que ganhèt las eleccions en març d’ongan– aviá investit fòrça argent dins aquela mina. Uèi, lo 75% de la proprietat d’Andes-iron es de Carlos Alberto Delamo, amic pròche del president chilen.

Malgrat la lucha politica, ecologica e sociala, a Choros l’avenidor de la Resèrva Nacionala e dels pingoïns de l’illa chilena de Choros pòt pas ara èsser optimista. Dos ministres son estats victimas mas benlèu las victimas seguentas seràn los quites pingüins. La guèrra dels pingüins contunha en Chile.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.