Home SCIÉNCIA L’ I.A. (valent a dire l’Intelligéncia Artificiala)
L’ I.A. (valent a dire l’Intelligéncia Artificiala)
0

L’ I.A. (valent a dire l’Intelligéncia Artificiala)

0
0

Non es de la sciencia-ficcion, coma dins lo film de Stanley KUBRIK « 2001-l’Odissèia de l’Espaci », monte dins lo veisseu espaciau « Hal 2000 » l’ordinator intelligent te pren lo poder luega de l’uman.

L’intelligencia dicha artificiala es basada sus lo desvelopament de malhums electronics organisats coma les malhums neuronaus que trobem dedins lo cervèu uman.

Lei neurones – cellulas biologicas de basa dau teissus nervòs – permeton de recebre, d’analisar, de produrre tot un fum d’informacions per desvelopar ço qu’es sonat intelligencia.

Lo malhum se fa per lo perlongament des neurones sonat axone, que permès la trasmission de messatges nervòs devers dei molons de molons d’autres neurones.

Lei malhums electronics son ben mens grands que lo malhum neuronic naturau, mai se troba que la trasmission de l’informaciones es foarça rapida.

Es coneigut que la potencia dei microprocessors, segui una lei de creissènça exponenciala que ten de doblar toei lei 10 ans, es sonada « Lei de MOORE », dau nom de Gordon E. MOORE, que fuguet co-fondator d’Intel.

La potencia dei calculators es exprimida en flop, qu’es en angles lo nombre d’operacions en virgula flotanta per seconda. Flop per floating points operations per segond.

Vaqui quauques exemples:

Calculèta: de l’ordre de decenas de flops
Ordinator Cray Σ (1976): 166 m.flops [m.flops: Megaflops = 1 million de flops]
Ordinator Intel Asci Red (1997): 1,07 teraflop [Tera: mila milliards: 1 seguit de 12 zeros]
Ordinator IBM Roadrunner (2008): 1,026 petaflop [Peta: 1 million de milliards = 1 seguit de 15 zeros]
ARA (2016) : lo mai poderos ordinator es chinese : 93,01 petaflops

Es previst que devers 2020, es pas luenh, la potencia sara de l’ordre de l’exaflop amé lei ordinators dich quantics.

[1 exaflops=1 milliard de milliards d’operacions a virgula flotanta per segonda. 1 exa = 1 seguit de 18 zeros]

Es segur qu’amé questa giganta potencia sara possible de realisar de super-malhums neuronaus qu’amé d’algoritmes d’aprendissatge pregond (deep learning, en anglès) van permetre una autò-melhoracion dau malhum per resolve d’unes problemes.

Monte n’en siam ?

⦁ En 1997 Deep Blue devem lo promier algoritme dau juec d’esca que ganha una partida amé un campion dau monde.

⦁ En mars 2016 Deep Mind de Google sus 4 partidas dau juec de go a ganha 3 còups, contro lo campion corean Lee SEDOL.

La partida perduda mostra que la maquina electronica non es infalhible : un element dau juec dau corean t’avié una tota pichota probabilitat de se produre. L’algoritme fa d’analisas de millions de juecs segon sei probabilitats.

A l’ora d’ara una version americana sonada Alphago es au cap dau classament mondiau dei programmes de juec de go en linha, monte li a toei lei mai grands jogaires de go.

⦁ En janvier de 2017 L’I.A. a jogat e ganhat au pòquer. Coma aquèu juec es mai basat sus la psicologia e l’analisa dau comportament dei jogaires, qu’es un juec monte leis informaciòns son incompletas, se creisié que lo pòquer era foara la programacion e adonc sensa possibilitat per l’intelligencia artificiala.

Non fuguet ansin, lo 30 de janvier l’I.A. Libratus conçuda per 2 cercaires de l’Universitat CARNAGIE-MELLON a ganhat 1 766 250 dòllars (sota la foarma de jitons) opausada a 4 dei mai grands jogaires americans.

Aqui la maquina que non pòu comprene lei comportaments, lei fenomenes de bluff, enganas, messorgas … te fa tot un calcul de probabilitat sus 15 millions d’oras de calculs d’analisas de molons de partidas (calculs fachs en paralleles sus dei centenas de microprocessors) segond lei correlacions entre lei pariatges e lei ganhs. Fau dire qu’es quauquaren de pron extra-ordinari !

Es-ti de dire que l’I.A. es mai granda que l’intelligencia umana ? Per lo moment es pas lo cas. Es encara l’òme que fa lo programme. Mai que se passara se la maquina pòu concebre de programar d’esper-ela de novèus alogoritmes ? Es-ti qu’aura una conscienca ? Dei nocions de concepts ? Es-ti que cògitara ? Qu’aura d’imaginacion ?
Coma l’a pensat l’autor de scienca-ficcion Isaac ASIMOV, faudra bessai pensar d’establir dei leis a prepaus de l’I.A. de la ròbòtica.

Li a pas gaire de temps, a Paris, au mès de mars de quest’annada 2017, s’es tenguda a la galaria YGREC ENSAPC-Paris una mostra sonada « Haunted by algorithms » – que podem revirat per « Trevat per d’algoritms » – monte d’artistes t’an realisat d’obras ligadas entre umans e maquinas dichas intelligentas. S’i dessenha en mai dei capacitats de calculs dei maquinas, dei menas de trevas, d’esperit, de consciencia dins una possible apprehencion d’una existencia pròpra per la maquina.

Leis artistes d’aquela expausicion collectiva son un pauc dei vesionaris, dei cassaires d’estres en devenir sota leis obras coma dei glaris, bessai dei fadas.

∞∞∞∞∞∞∞∞

Li a tant ben per l’I.A. tot un trabalh a faire per ço qu’es de la revirada d’una lenga dins una autre. S’avetz ja agut l’escasenca d’utilisar lei reviradors que se trobon dins aquèu site, auretz vist coma la reviradura es mau aisada, dificila, quauques còups extravaganta, d’autre incòherenta, absurda o mema contradictoria e clafida de decas.

Ara lo sistem de reviradura assistat per ordinators sonat SYSTRAM, creat dins lei annadas sieissanta dau seicle darrier en California, a misat sus lei malhums neuronaus e trabalha amé un logiciau que permès d’aprene una lenga amé a sa dispausicion una giganta basa de donadas [cf. The Big Data].

Ansin SYSTRAM a poscut obtenir dei reviradas de qualitats, per exemple a l’O.N.U. monte l’i a dei quantitats de charradissas que son estadas memorisadas dins foarcei diferentes lengas. Dins lo domani lingüistic es estat possible de faire escriure per d’ordinators dei textes a la mena d’un autor, n’en li fasent desruscar lo vocabulari, la sintaxia … Lei textes produchs son talament ben escrichs que non es possible de dire que son estats fachs per una maquina. Per ço qu’es de la poesie, es p’anca’ben lo cas …..

∞∞∞∞∞∞∞∞

Un autre domeni pertoca la recoinessença dei foarmas

Per nosautres umans, lei noastres uelhs permeton un trabalh de recoinessança quasi instaneat, dins aquèu moment pòdi veire lei mòts qu’escrich sus la fuelha blanca, ma taula monti li a mon « Personal Computer PB 700 », deis estilos, dei libres, una lampa, puei la peça monte ai mon burèu, amé tot plen de causas totei identifiablas e la poarta-fenestre que s’obra sus mon jardin onte vesi dei fusts gres e dei fuelhas verdas tota novelas.

Avem ara dei cameras de mai en mai precisas, deis aparelhs fòtòs numerics mai que mai fins, adonc li a de gròs progrès que se fan a l’ora d’ara.

Aqui es joncha una imaja realisada per lo programe Deep Dream de Google, qu’era estat a l’origina concebut per detectar leis elements d’una fòtògrafia, e que dona d’er d’estre una vertadiera obra d’art:

Ai pas la plaça per citar toei lei domanis monte pòu se desvolopar l’I.A. D’alhors es-ti que li a dei limitas : Veituras autònomas, Medecina, Caissas automatics, Controles de totei soartas …

L’astròfisician Stephen HAWKING a pausat la question de l’aveniment d’una super-intelligencia completa capabla de subrepassar leis estres umans. Bessai que non arribara ? Bessai qu’oc ! Devem de tota mena i pensar sens esperit catastrofic. Mai coma quauquaren de possible dins 20, 30 annadas se leis ordinators quantics se desvelopon ben.

Cronica matematica de Joan-Glaudi Babois *

Amé la Pajinacion d’Hervé FOUÉRÉ

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *