Home ISTÒRIA ISTÒRIA DE L’UMANITAT (15): LOS ANIMALS COMENÇAN D’ÈSSER ENTENDUTS
ISTÒRIA DE L’UMANITAT (15): LOS ANIMALS COMENÇAN D’ÈSSER ENTENDUTS
0

ISTÒRIA DE L’UMANITAT (15): LOS ANIMALS COMENÇAN D’ÈSSER ENTENDUTS

0

Ignorada per l’istoria oficiala, i a una linha que mena de l’antiquitat fins ara de voses d’umans pels drechs o per la justícia en favor dels autres animals qu’abitan la planeta. Dins l’antiquitat I aviá lo vegetarianisme religiós de Pitagoras e sos disciples, e puèi al sègle III, de Porfiri, autor de “Sus l’Abstinéncia de l’injuria dels animals e sus l’abstinéncia de la carn.” Lo primièr presentava un vegetarianisme secular era lo bèl letrista Plutarc, qu’establiguèt son vegetarianisme solament sus la moralitat e la compassion.

A l’Escòla d’Aristòtil ja foguèron entendudas las primièras voses que volián defendre los animals.

La Crestianitat, que s’adherava a l’anti-animalisme d’Aristòtel, de Tomàs d’Aquin e de Sant Augustin, renversava l’influéncia del novèl movement vegetarian de las darrièras decadas de l’ancian mond pagan. La compassion pels non umans èra pasmens promoguda per un nombre de crestians, come Sant Basil, Sant Joan Crisòstom e Sant Francés d’Assisi.

La Renaissença introduissiá tornamai a l’Europa crestiana lo mond ancian. Los campions dels animals non umans atal produchs entre autres son Leonardo Da Vinci al sègle XVe , e Miquèl de Montanha al XVI. Dins son “Apologia per Ramon Sebond”, Montanha se disputa l’antropocentrisme de son epòca (e de la nòstra!). Montanha restava catolic, mas aprèp sa mòrt lo viciós abusador e torturor d’animals, Renat Descartes, peticionèt la Sorbona de declarar Montanha un erètge pr’amor de sa compassion pels non umans.

Ansin que amb Margaret Cavendish, la guèrra civila en Anglatèrra produsiguèt un nombre d’individús que campionarián los non umans ansin que los umans en pauretat. La màger part d’aquestes campions serián trobats dins las sèctas innombrables d’Anabaptistas e mesme d’Ateistas, sèctas e individús coneguts ensems jos lo nom de “Ranters.” Lo mai famós d’aquestes es Abiezer Coppe (“Renversatz, renversatz, renversatz!”). Escriguèt en favor dels mendicants:

“Quand rescontratz un mendicant dins la carrièra, cal vos mètre als genolhs davant el, e lo prener dins tos braces.”

Plan diferent de la condamnacion dels mendicants sus la part dels calvinistas ortodoxes!

Los escrich de l’occitan Miquel de Montanha tanben laissan veire una defensa dels animals.

Ab lo desfacha del rei e lo renversament de la monopolia reiala de capital, la borgesia anglesa victoriosa proclamèt una republica, que durariá, jos la regla dels generals, totas las annadas 1650.

L’ESCÒCIA

Los Escoseces gallicofons (los Highlanders) èran arribats en Escòcia d’Irlanda pendent “l’atge obscur.” Vivián encar en de tribús (clans) als Highlands escoseces, en acòrd ab un sistèma semi-feudal e semi-primitiu ont la vida de cadun èra investida dins son clan. Èran tanben de catolics.

Los clans foguèron emplegats per Carles I dins sa guèrra contra lo parlament; aquò maugrat lo fach que son paire Jaume I aviá començada l’extirpacion d’aqueste pòble gallic. Los Escoseces anglofons dels Lowlands (en veritat, pas de tot Escoseces, mas los descendants d’Anglo-Saxons e de Normans!) que parlavan lo dialecte anglés que l’om apela l’escocés, detestavan los Highlanders, qu’avián l’abitud de pilhar lors mases e tèrras. Los apelavan “sauvatges”, los considerant bijarres en lenga, en moda de vida, e en vestits.

Sant Joan Crisòstom atanben foguèt una votz de l’epòca antica en defensa dels autres animals de la planeta.

Jaume I aviá lançat los assauts contra un clan, aquel dels MacGregor. Lor nom de familha foguèt enebit, ansin que lor vestit tradicional. Tot jos pena de mòrt. Lo clan MacGregor foguèt brisat. Pasmens, noranta ans passarián abans la destruccion dels clans per recomensar se recuperar d’una determinacion mortala.

Las annadas de la guèrra civila anglesa avián vist lo govèrn escocés contrarotlat pels covenantaires, autors d’un regne de terror, en particular contra las femnas. Se los covenantaires sostenián lo rei Carles per un temps, èra que pr’amor de lor mai grand paur de Cromwell. Un cap de soldats que se repentiriá d’aver estat covenantaire èra lo comte (Earl) de Montrose, que menèt los clans dins una campanha en favor del presonièr Carles a travèrs l’Escòcia, abans d’esser el-meteis capturat e pendut. Son coratge, son umanitat, e sa dignitat  meritan lo nòstre respecte.

(Libres: K. Thomas, “Man & The Natural World”;  A.L. Morton, “The World of the Ranters”; John Buchan, “Montrose.”)

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.