Home ISTÒRIA IDENTIFICAN L’ALFABET MAI ANCIAN COMA JOSIEU
IDENTIFICAN L’ALFABET MAI ANCIAN COMA JOSIEU
0

IDENTIFICAN L’ALFABET MAI ANCIAN COMA JOSIEU

0

Una nòva propòsta scientifica devesís dempuèi sa publicacion l’origina mai anciana d’un alfabet uman. Segon aquesta e las darrièras descobèrtas arqueologicas, l’alfabet uman mai ancian seriá ebrieu. Mas, per ara, aquò es solament una teoria qu’a d’èsser demostrada.

3b21036c00000578-4009258-an_electronic_drawing_of_sinai_375a_which_includes_the_separatio-m-4_1481118455331
Las inscripcions que validan aquesta teoria son estadas trobadas sus divèrsas pèiras de l’anciana Egipte. e an mai de 3500 ans d’edat.

Las inscripcions que validan aquesta teoria son estadas trobadas sus divèrsas pèiras de l’anciana Egipte. Qualques unas an mai de 3500 ans d’edat e poirián èsser una anciana forma d’ebrieu. Aital, son de referéncias a de personatges biblics e entre aquestes Moïses.

Valent a dire que tot aquò es fòrça polèmic. E pas totes los scientifics i son d’acòrdi. Segon la nòva descobèrta los josieus aurián transformat l’anciana manièra ieroglifica d’escriure en una escritura alfabetica fa prèp de 3800 ans. En aquela epòca l’Ancian Testament los fa viure en Egipte.

Aital o confirma l’epigrafista Douglas Petrovich, de l’Universitat canadiana Wilfrid Laurier de Toronto, en Canadà. Aquò serià fach pr’amor que los josieus cercavan una manièra de poder comunicar per escrich amb d’autres josieus egipcians. E simplifiquèron los complèxes ieroglifes en solament 22 letras: çò es l’alfabet mai ancian del Mond.

Totun, aquò a provocat de discussions dins lo mond dels especialistas de las ancianas civilizacions pr’amor que divèrses scientifics creson pas que los josieus demorèsson tant de temps en l’Egipte ancian. Mas las inscripcions son estadas reviradas en ebrieu modèrne e plusors simbòls representats an d’equivalents en aquesta lenga modèrna: “Lo qu’es en naut oblidarà pas” e “Lo proprietari dels minerals, Ahisemach”, çò dison.

Una discussion classica

3b23aea700000578-4009258-examples_of_hebrew_letters_left_column_and_egyptian_heiroglyphs_-a-9_1481119154009
Segon las darrièras descobèrtas arqueologicas, l’alfabet uman mai ancian seriá ebrieu.

Aquesta discussion scientifica, pr’aquò, es pas nòva. Pendent mai de 150 ans la sciéncia a discutit se la pèira dont Petrovich parla, aviá d’inscripcions qu’èran la basa d’ancianas lengas semiticas o solament una d’elas. Aital “se pòt pas trobar cap de pròva clara – çò diguèt Christopher Rollston, de l’Universitat George Washington, dins lo districte de Columbia, als Estats Units-. Encara uèi se pòt pas afirmar scientificament quina o quinas lengas semiticas son representadas en aqueste sistèma alfabetic”.

De mai, ja pendent los ans 1920 un scientific alemand identifiquèt l’anciana escritura egipciana coma una forma d’ebrieu mas poguèt pas identificar totas las letras de l’alfabet e per tant capitèt mal en sa recèrca scientifica. Mas Petrovich descobriguèt en 2012 dins un musèu del Caire lo mot “ebrieu” dins un tèxt de l’an 1874 abans Crist e aquò situariá la preséncia del pòble josieu en anciana Egipte, fòrça mai longtemps abans çò que disons qualques unes .

Aital, e amb la fòrça morala que li balhava aquesta descobèrta, aqueste scientific estudièt divèrsas inscripcions e poguèt confirmar la traduccion de 18 tèxtes de 3 luòcs de l’anciana Egipte. En aquestas se parla de divèrsas figuras biblicas e tanben de Josèp, una figura politica fòrça importanta en anciana Egipte. Moïses, l’òme que menèt los israelitas en defòra d’Egipte, tanben i es mençonat, çò soslinhèt Petrovich.

Una inscripcion de l’an 1834 abans Crist ditz aital: “Lo vin es mai abondant que lo jorn, lo pan, los nòbles”. Aquò voldriá dire qu’a l’epòca i aviá fòrça vin mas pas de noiridura. Aquò es çò que pensa Petrovich. E los israelitas serián anats en Egipte en causa de la fam pr’amor que los ancians egipcians avián pas de problèmas, puèi que tenián de resèrvas de manjar , çò suggerís Petrovich.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet , lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.