Home GEOGRAFIA FOIS: UN CASTÈL, UN LINHATGE
FOIS: UN CASTÈL, UN LINHATGE
0

FOIS: UN CASTÈL, UN LINHATGE

0

Lo monument mai important de la vila de Fois es lo sieu castèl, visible a granda distància dempuèi fòrça endrechs del nòrd de l’Arièja, per la siá nauta posicion sus una plataforma de ròca calcaria e situat en la confluéncia dels rius Arget e Arièja.

Lo monument mai important de la vila de Fois es lo sieu castèl, visible a granda distància dempuèi fòrça endrech.

L’ensem arquitectonic actual es format basicament de tres tors, doas cairadas dels sègles XIII e XIV e una redonda del sègle XV, totas amb merlets (dentelhs) e mesuran entre 25 e 35 mètres de nautor e un celh del mur entre tres e quatre mètres. De las tors cairadas, la descobèrta, recep lo nom de “Tor d’Arget” (coma lo riu) e la cobèrta foguèt posteriora perque en actes documentats es nomenada la “Tor Nòva”.

De las doas muralhas que dispausèt, la segonda que protegissiá las tors se conserva plan e es tanben acabada amb merlets e es probablament del sègle XIII, coma las barbacanas. La tor redonda, bastida jol mandat de Gaston III Fèbus de Fois e Bearn, semblava mai una residéncia qu’una tor defensiva, a causa de las “comoditats” (calfatge e una capèla entre autras) e la siá disposicion interiora.

Del primièr castèl feudal creat (pendent la segonda mitat del sègle X) dispausam de paucas referéncias, mas sembla que se basava dins una unica tor, situada en lo ponch mai naut de la cresta e dins d’una sola muralha. Pendent los sègles medievales posteriors, l’ensem foguèt aumentat amb nòvas edificacions e lo perfeccionament de la defensa.

La primièra mencion del castèl es de l’an 987 e avèm una autra de l’an 1002, en lo testament del comte Rogièr de Comenge, “lo Vièlh”, comte de Carcassona, Coserans e Rasés, ont cedissiá lo castèl a lo sieu filh pichon Bernard I Rogièr, qui venguèt lo primièr comte de Fois dètz ans après e eretèt tanben lo comtat de Coserans e una part del Rasés. L’edificacion se bastiguèt près de l’Abadiá de Sant Volusian, un martir crestian del sègle V de granda devocion a la vila. Aquela abadiá foguèt destruida dins lo sègle XVII pendent las guèrras de religion, mas los abitants de la vila rebastiguèron l’abadiá posteriorament.

Lo castèl se beneficièt d’una restauracion prigonda pendent la primièra mitat del sègle XIV.

S’inicièt alavetz un ostal nòble que se convertiriá en un dels mai importants, protagonista de divèrses faches istorics al territòri, coma la Crosada contra los Albigeses, e acabariá fusionat amb la monarquia francesa unes sègles après.

L’an 1208, Ermessenda de Castellbò es maridèt amb lo comte Rogièr II Bernat de Fois. L’Ostal de Castellbó possedissiá de dreches politics, judiciales e de militars sus Andòrra, en escambi de proteccion pels andorrans. D’aquela manièra, l’Ostal de Fois obtenguèt aqueles dreches sul principat pirenenc, partejats amb l’avescat de la Seu d’Urgell.

L’arribada de la crosada

L’an 1211, Simon de Montfort ataquèt lo comtat en plena primièra estapa de la Crosada contra los Bons Òmes, en veire la dificultat de conquistar Tolosa. Dempuèi lo sieu campament a Pàmias, los crosats ataquèron pontualament la vila de Fois, sens arribar a la conquistar, ni tampauc lo castèl, mas la destruccion patida pels comtats vesins afectèron indirèctament lo comtat de Fois.

Per començar, lo castèl foguèt nomenat coma gatge dempuèi l’an 1214 fins al 1218 e amb lo drech d’usatge per Simon de Montfort en las siás campanhas militaras. Qualques castèls occitans foguèsson gatge per s’assegurar la siá fidelitat a la Crosada contra los Bons Òmes e la persecucion dels “erètges” per la noblesa occitana.

Posteriorament, amb lo tractat de Meaux-Paris de l’an 1229, la noblesa occitana se sometiá mejançant vassalatge a la monarquia francesa e perdiá la siá sobeiranetat practica. Aquel tractat afectèt l’integritat del comtat, que perdèt la siá part orientala e lo meteis castèl foguèt ocupat pel rei de França pendent cinc ans.

De las tors cairadas, la descobèrta, recep lo nom de “Tor d’Arget” e la cobèrta foguèt nomentada la “Tor Nòva”.

Vistas las consequéncias, quand tornèt la revòlta nauament l’an 1242 e s’inicièt una segonda fasa de la Crosada, lo comtat de Fois decidiguèt pas ajudar als revoltats, jol govèrn del comte Rogièr IV. Mas contràriament, a la revòlta de 1272, lo comtat s’opausèt inicialament a una nòva aucupacion reiala, mas las dimensions de l’armada del rei Philippe III obliguèt lo comte de Fois, Rogièr Bernat III, a repensar la siá posicion. Mas lo monarca francés utilizèt aquela submission per empresonar al comte a Carcassona e ocupar militarament lo comtat fins l’an 1285.

Après d’aqueles trebucs, lo castèl se beneficièt d’una restauracion prigonda pendent la primièra mitat del sègle XIV. Dins aquel sègle destaca la figura del comte Gaston III Fèbus. A causa de la guèrra contra l’Ostal d’Armanhac pel contraròtle del Bearn, Gaston ganhèt la batalha de Launac l’an 1362, empresonèt fòrça membres de las familhas nòblas enemigas dins lo meteis castèl e demandèt de grands rescats, qu’enriquiguèron lo comtat de Fois, e foguèron emplegats per la reconstruccion del castèl. Per los sieus vassalhs, Gaston Fèbus foguèt un grand comte que melhorèt la situacion del comtat.

Mas l’aument dels territòris jos la jurisdiccion de l’Ostal de Fois provoquèt que l’ostal comtal comencèsse a abandonar lo castèl e la vila, e partiguèsse per viure abitualament a endrechs e castèls mai plan situats e comòdes .

Malgrat la pèrda de la siá condicion de castèl comtal, la fortificacion foguèt pas abandonada e s’utilizèt per autras foncions, en evitant aital una despoblacion total que l’auriá enfonsat o destinat a servir de peirièra per las bastissas de la vila. Entre aquelas foncions, foguèt la sedença oficiala dels governadors del País de Fois lo depaus de l’archiu comtal o coma casèrna. Mas pas s’atenguèt que dintrèsse en un progressiu deteriorament.

L’Ostal de Fois accediguèt al tròn de Navarra l’an 1479 e posteriorament, a fins del sègle XVI, lo comte Henri venguèt rei de França (Henri IV), en plenas luchas entre catolics e protestants. Aital se realizèt l’absorcion del comtat per la monarquia francesa.

Un article de  de Francesc Sangar

L’entrevista tota la trobarètz dins Territòri de Catars, lo primièr numeric en linha de lenga occitana sus lo catarisme, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l’article entièr aicí.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.