Home GEOGRAFIA EXPLOSIONS PERILHOSES DES ESTÈLES NANES
EXPLOSIONS PERILHOSES DES ESTÈLES NANES
0

EXPLOSIONS PERILHOSES DES ESTÈLES NANES

0

Non se sabie enquia ara. Es estèles nanes ròies hèn explosions enquia 1000 còps mès fòrtes que quan son mès vièlhes. Aguesta etapa des estèles, quan son mès joenes, ei quan es planetes semblantes ara Tèrra se formen ath torn d’eri. E ei tanben era epòca ena quau eth perilh ei mès gran, justaments per aguestes explosions.

Eth programa Hazmat vò ara estudiar es estèles nanes ròies qu’an ua edat de 650 milions d’annades.

Es astronòms non sabien quan e com se produsien es explosions solars en un tipe d’estèles dera nòsta Galaxia aperadi nanes ròies. E comencèren un programa damb eth nom “Hazmat” entà estudia’ac. Era suspresa venguec en descorbir qu’es explosions que patissen aqueri tipe d’estèles joenes pòt arribar a èster entre 100 e 1000 còps mès granes qu’es patides per d’auti tipe d’estèles, com eth Solei (fòrça mès ancian).

Es explosions, çò confirmèren des dera NASA, pòden arribar a méter en perilh es atmosfères de planetes on i poirie auer vida en formacion. Totun, era còla qu’ac estudièc non volguec confirmar qu’èren causa d’extincion dera vida en aqueres planetes.

Ua paraula perilhosa

Era pròpia paraula utilizada entà nomentar aqueth programa astronomic, hèt damb eth telescòpi Hubble, dera NASA, ja vò díder “substància que met en perilh er environament”. Podem donques imaginar com seràn aqueres explosions patides pes planetes que i a pròp des estèles nanes dera nòsta Galaxia. Donques terribles.

Segontes es scientifics, que publiquèren er estudi ena revista online Astrophysical Journal, era causa des explosions arribe dempús d’ua acumulacion giganta de camps magnetics en aqueres estèles. En tot se trapar libèren ues quantitats enòrmes d’energia. Totun, açò solament se passe en es estèles nanes ròies, qu’an solament 40 milions d’annades de vida.

Son un tipe d’estèles presentes en ¾ parts dera nòsta galaxia. E era majoritat an planetes que poirien auer vida pr’amor dera sua distància ad aqueres estelès. Es scientifics confirmèren qu’es explosions poden ben influir es atmosfères d’aqueri planetes que son pròp d’eri e cambiar era quimica des sues atmosfères.

Es explosions pòden arribar a méter en perilh es atmosfères de planetes on i poirie auer vida en formacion.

“Damb eth Solei – çò diguec Parke Loyd, dera Universitat Estatau d’Arizòna – ja auem vist çò que se passaue es darrères 100 annades. Explosions coma aqueres passèren un o dus còps  mès damb es estèles nanes ròies n’i a ua cada dia o enquia diuèrsi còps cada dia”.

“Son explosions gigantes, fòrça violentes – çò confirmèc Loyd -. Totun non sabem enquia on poden destrusir era vida en es planetes que i a pròp. Era vida poirie èster diferenta de com imaginam. E poirie nèisher e renèisher un còp e un aute maugrat aqueres explosions. Non podem afirmar que son causa d’extincion totau dera vida en aqueres planetes”.

Eth programa Hazmat vò ara estudiar es estèles nanes ròies qu’an ua edat de 650 milions d’annades. Era mesura dera radiacion ultravioleta d’aguestes damb es autes ajudarie força a conéisher melhor era vida e er environament d’aqueri tipe d’estèles e es planetes que i a ath sòn torn.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *