Home SCIÉNCIA ES CREADA MASSA NEGATIVA AL LABORATÒRI
ES CREADA MASSA NEGATIVA AL LABORATÒRI
0

ES CREADA MASSA NEGATIVA AL LABORATÒRI

0

Es malaisit de creire. Mas es un fach scientific: una còla de fisicians de divèrsas universitats dels Estats Units, Japon e China, a pogut crear un fluid amb massa negativa. Las sieunas caracteristicas, publicadas en un estudi al jornal Physical Review Letters, son totalament contràrias a las de la massa positiva.

La creacion de massa negativa al laboratòri sembla que dubrirà nòvas pòrtas a una sciéncia qu’es totjorn cambiadissa.

Segon la sciéncia, ipoteticament, la matèria pòt aver una massa negativa o positiva cossí o fan las cargas electricas. Normalament se pensa pas en aquò e la nòstra vida jornalièra solament nos permet detectar la massa positiva que ne parlèt ja Isaac Newton en la sieuna Segonda Lei de la Fisica. Segon aquesta, una fòrça es parièra a la massa d’un objècte segon la sieuna acceleracion. Aquò dich d’una autra manièra vòl dire que se butam un objècte, aqueste accelerarà en la direccion de la fòrça emesa. Mas aquò se debana pas aital en la massa negativa.

“Amb la massa negativa se debana çò de contrari a çò qu’avèm la costuma de veire normalament – çò diguèt Michael McNeil Forbes, fisician de la universitat estatala de Washington-. Amb una massa negativa se butam qualque causa aquesta accelera cap a un meteis”.

Las condicions per crear massa negativa

Çò qu’an pogut far Forbes e d’autres fisicians de divèrsas universitats (Universitat Estatala de Washington, la universitat OIST al Japon e l’Universitat de Sanghai a China) es crear las condicions necessàrias en un laboratòri per crear a l’encòp una massa negativa. E o an fach en tot redusir la temperatura d’atòms de rubidi al zèro absolut (-273,15º C). En aqueste nòu estat, las particulas se desplaçan pauc cha pauc en tot seguir los principis de la mecanica quantica e aital se compòrtan coma d’ondadas.

Una còla de fisicians de divèrsas universitats dels Estats Units, Japon e China, a pogut crear un fluid amb massa negativa.

De mai, se mòvon a l’encòp en çò qu’es apelat un superfluid , e aital perdon pas d’energia en tot se desplaçar. Per o poder far, la còla de fisicians a utilizat divèrses lasèrs per redusir lo movement de las particulas amb mens temperatura. Al delà d’aquò laissèron fugir las particulas mai caudas. Puèi, los atòms atrapèron los atòms en un contenedor que fasiá mens d’un centenat de microns. En aquel moment, lo superfluid aguèt una massa regulara.

En tot trincar lo contenedor, lo rubidi s’espandiguèt coma un fluid e aqueste aviá massa negativa. Aquò foguèt fach après bombardar los atòms tornarmai amb de lasèrs. Ara, lo rubidi ja aviá las caracteristicas de la massa negativa, confirmèron los scientifics.

“ Un còp butat accelera cap a un meteis. Es cossí se lo rubidi aguèsse un mur invisible davant – çò soslinhèt Forbes -. “Ara los fisicians qu’an fach aquesta experimentacion vòlon explorar divèrses conceptes del cosmos. La creacion de massa negativa al laboratòri sembla que dubrirà nòvas pòrtas a una sciéncia qu’es totjorn cambiadissa.”

La Redaccion