Home PALEONTOLOGIA ES ANIMALS MÈS ESTRANHS DERA PLANETA
ES ANIMALS MÈS ESTRANHS DERA PLANETA
0

ES ANIMALS MÈS ESTRANHS DERA PLANETA

0

Son organismes que demorèren hè mès de 541 milions d’ans ena nòsta planeta. Enquia aué es scientifics pensauen qu’èren liquèns o camparòus. Totun, es rèstes trapades de colesteròu enes sòns fossils an permetut ara classar-los coma animaus. Apertiegen ath genre Dickinsonia e son es animaus mès estranhs qu’an demorat ena Tèrra maugrat que visqueren pendent era edat precambriana.

Es Dickinsonia son un grop d’estranhes formes de vida que demorèc hè entre 570 e 541 milions d’annades.

Son animaus. Non i a dobte. Ua còla de paleontològs australiani dirigida per Ilya Bobrovskiyy ac confirmèc hè pòc ena revista online Science. Era preséncia de colesteròu en es rèstes des fossils a permetut “Negar tota auta ipotèsi hèta sus eth tipe de vida que sigueren aguesti animaus. Non se pòt discutir damb era Quimia- çò diguec eth geobiològ der Institut de Tecnologia de Massachussets Roger Summons”.

Atau, es Dickinsonia son part des Ediacara, un grop d’estranhes (coma se siguessen extraterrèstres) formes de vida que demorèc hè entre 570 e 541 milions d’annades. Era sua origina son es montanhes d’Ediacara, en Austràlia, on siguèren descorbides per prumèr còp. Ara era naua conclusion d’aguesti cercaires arribe dempús d’auer materiau organic de diuèrsi fossils trapadi en nòrd-oèst de Russia, pròp dera Mar Blanca.

Un lòc de dificil accés

Entà arribar-i es paleontològs i anèren prumèr en elicoptèr e dempús heren un rappel ena montanha entà arribar as fossils. Totun, “eth prèmi siguec gran pr’amor qu’es arròques trapades non an patit era pression des fòrces tectoniques – çò afirmèc Brobrovskiy-. Son arròques tan clares qu’encara an rèstes de molecules organiques qu’auem utilizat entà classar definitiuaments es fossils”.

Diuèrses espècies de Dickinsonia.

Segontes era còla paleontologica calec auer prumèr capes primes de matèria organica que caperaue encara es arròques. E es fossils de Dickinsonia n’auien fòrça. Es scientifics descorbiren dempús qu’auien un percentatge fòrça naut de colesteròu e açò volie díder qu’èren animaus; es animaus mès estranhs que jamès an demorat ena Tèrra e ath còp es mès ancians.

Era còla tanben auec matèria organica d’autes arròques que i auie pròp: era preséncia de diuèrses molecules organiques en aguestes confirmèc qu’èren algues. E açò volie díder qu’es Ediacara e donques es Dickinsonia sigueren creatures marines mès animals. “Atau ac confime era proporcion deth 100% de colesteròu trapat en aguesti fossils – çò confirmèc Jocken Brocks, dera Universitat Nacionau d’Austràlia-“.

Ara era madeisha còla de paleontològs tanben vò estudiar un aute tipe de creatures que demorèren ena region pendent aqueth periòde: es rangeomòrfes. Son tanben estranhes creatures bastides coma un fractal e nat animau d’aué ei coma eres. Es opcions, pr’açò son ara totauments dubèrtes.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.