Home SCIÉNCIA ERA SELECCION NATURAU, QUE CONTUNHE
ERA SELECCION NATURAU, QUE CONTUNHE
0

ERA SELECCION NATURAU, QUE CONTUNHE

0
0

Era seleccion naturau ei un procés que demore milions d’ans en cambiar ua espècia en ua auta. A travèrs des generacions es petiti cambis transformen es espècies en quauquarren diferent. Es umans no’n son cap d’excepcion. Ei çò que demòstre un nau estudi genetic hèt enes Estats Units e Anglatèrra.

Segontes aguest estudi es persones qu’arribaven ara pubertat mès tard e es qu’avien hilhs vivien de mejana mès ans.

Segons aqueth estudi, es vides des persones qu’an mutacions genetiques demoren mens temps e aquerò serie un hèt favorable entara populacion umana totau pr’amor qu’es gèns non contunhen de manèra majoritària ena populacion. Era conclusion der estudi confirmarie que naves caracteristiques adaptatives demoren enes naves generacions pr’amor dera desaparicion des persones qu’an aqueres mutacions. Un hèt que demostrarie qu’era seleccion naturau contunhe viva ena umanitat e que es sòns cambis poden èster visualizadi aué.

Tot aquerò arribe dempús dera nomentada revolucion genomica. Un procés scientific qu’a dat as cercaires era escadença de veir se com agís era seleccion naturau ena umanitat. En tot cercar era pèrta relativa de gèns e diferentes mutacions a travèrs des generacions, es scientifics an pogut detectar quini gèns contunhen e quini non.

Un estudi a grana escala

Er estudi ei hèt per ua còlha de cercaires dera Universitat de Colómbia jos era direccion de Hakkamemesh Mostafari qu’an analisat es gèns de mès de 60 000 estatsunidencs e 150 000 britanics. Damb aqueres donades an pogut hèr estadistiques e arribar a ua conclusion.

“Avèm pogut detectar dus nivèus diferents de mutacions. Enes hemnes de mès de 70 ans es cercaires an vist ua queiguda ena frequéncia deth gèn ApoE4, restacat damb era malautia d’Alzheimer. E aquerò —çò diguec Mostafari— ei pr’amor que morissen fòrça abans”.

Ath delà, an pogut confirmar tanben ua queiguda ena freqüéncia dera mutacion deth gèn CHRNA3, restacat damb es humaires en hemnes de 50 ans. Aqueres dues mutacions sigueren trapades enes persones que non vivien tant coma es autes, que non avien aqueres mutacions.

“Poderie èster qu’es òmes que non an aqueres mutacions poden aver mès hilhs —çò diguec Molly Przeworski, biologista dera Universitat de Colómbia—. E es òmes e es hemnes que viuen mès tanben poden ajudar mès es sòns arrèr-hilhs e damb aquerò es escadences de subreviure son mès granes”.

Atau, es scientifics trapèren qu’es persones que tanben an eth gèn deth colesteròl marrit LDL e eth gèn des crisis cardiaques viven fòrça mens. Aquerò tanben se passave demiei es persones qu’avien asma pr’amor que tanben patien era mòrt fòrça abans.

Dam era seleccion naturau pòt cambiar ua espècia en ua auta a travèrs de petiti cambis que transformen es espècies en quauquarren diferent.

Ath delà d’aquerò, es persones qu’arribaven ara pubertat mès tard e es qu’avien hilhs vivien de mejana mès ans —un an mès tard en arribar ara pubertat baishave era taxa de mortalitat entre un 3% e un 4% en òmes e hemnes e aver hilhs enquia un 6% enes hemnes. Ues chifres fòrça significatives.

Segons aquerò es cercaires qu’an hèt aqueth nau estudi, publicat en jornau PLoS Biology, pensen qu’es gèns dera fertilitat son en tot cambiar en determinades populacions estatsunidenques e britaniques. Mes tanben an volut soslinhar que, probablaments, es caracteristiques qu’ara son bones, be pòden vier marrides en futur. “Er environament càmbie tostemp. Ua caracteristica genetica aué pòt balhar mès ans de vida —çò confirmèc Mostafari— mès pòt èster diferenta dempús de divèrses generacions”.

Era Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet , lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.
Jornalet

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *