Home LINGÜISTICA ERA RENAISHENÇA DES LENGÜES NATIUES EN PERÓ
ERA RENAISHENÇA DES LENGÜES NATIUES EN PERÓ

ERA RENAISHENÇA DES LENGÜES NATIUES EN PERÓ

0

Pendent pròp de 500 annades e des dera arribada des espanhòus es natius indigènes de Peró ( e de tota America) an estat marginalizadi pera sua lengua e cultura. En 2021 Peró vò celebrar eth 200 anniversari dera creacion der estat perovian e ac vò hèr a trauèrs d’ajudes as diuèrses comunautats lingüistiques que i a en aqueth país. Per prumèr còp en cinc sègles es lengües indigènes comencen a veir era lutz.

Era lengua quíchoa non ei solament parlada en Peró, tanben ei parlada en Bolivia.

Açò pòt lèu arribar per òrdre deth president de Peró. Pedro Pablo Kuczynkski que , maugrat èster d’origina europèa, a hèt mès pes lengües indigènes en Peró que toti es auti presidents perovians enquia aué. De hèt, era intencion ei milhorar es condicions sociaus de toti es perovians e acabar damb er estigma que supause parlar lengües diferentes ar espanhòu.

Atau, en deseme de 2017 era television peroviana comencèc a eméter, per prumèr còp ena sua istòria, un programa matinau en lengua quíchoa. Dempús, en abriu de 2018 comencèc un aute en lengua Aymara. E ara vò premanir es diuèrses agéncies governamentaus que trabalhen en airaus mès aluenhats de Peró entà conéisher es diuèrses lengües que s’i parlen e poder atau comunicar-se melhor damb es sòns abitants.

Ja son mès de 4 milions de parlaires

Peró ei un país d’America del Sud qu’a aué 31 milions d’abitants. E mès de 4 milions parlen ua des diuèrses lengües natiues indigènes perovianes. D’aguesti ¾ parlen quíchoa, era lengua des Inques. Fòrça d’eri demoren en zones de montanha o de sèuva e on es nivèus de praubesa son eth doble qu’en d’autes airaus deth país. E maugrat qu’era constitucion peroviana definís aqueres lengües tanben coma oficiaus, nat administracion enquia eth govèrn de Kuczynski auie trabalhat damb eres. Un hèt que ja auie començat un shinhau damb era creacion d’escòles bilingües der anterior president Ollanta Humala, damb arraïtzes quíchoes.

Pendent pròp de 500 annades es natius indigènes de Peró an estat marginalizadi pera sua lengua.

Eth president Kuczynski vò anar mès enlà. Era intencion ei arribar a poder hèr negoci damb aqueres lengües e pr’açò es emissions televisives des programes Ñuqanchik en lengua quíchoa e Jiwasanaka en lengua Aymara. Ambdús programes an un nòm que vò díder “Toti nosati”.

Ara era television peroviana ei suspresa dera bona reaccion deth public. En 2017 i auec ua audiéncia deth 0,5% qu’ara ei ja deth 5%. Mès d’ua entrepresa vò ja anonciar-se pr’amor dera bona audiéncia qu’aqueri programes an e eth discors presidenciau annau ja ei arrevirat ena television peroviana ad aqueres lengües.

Eth futur pes parlaires des lengües indigènes en Peró poirie donques començar a èster optimista. Era television estatau vò ara tanben lançar dus programes en dues lengües amazonianes, eth Shipibo-Konibo e er Ashaninka. Eth cambi en çò que tòque ad aqueres lengües poirie auer començat en Peró. Diden es estudiosi que comence a auer un cambi ena mentalitat des perovians. Non veden mès aqueres lengües coma un parlar des praubes. Son lengües nacionaus perovianes e era gènt comence a n’èster capinauta.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.