I a còps, es govèrns deth planeta mos vòlen enganhar damb problèmes que, òc, son grèus, mès non tan. E es vertadièrs problèmes que patissen es nacions, e era umanitat tota, son amagadi pr’amor qu’es èsters umans non an de conéisher quini son es problèmes grèus dera Tèrra.
Soent mos diden qu’era guèrra o malauties coma era SIDA son es problèmes mes importanti deth planeta. O era migracion. E dilhèu son bèri problèmes des mes importanti que patim toti. Mès son reauments es problèmes mes importanti, es mes grèus que pateish era umanitat ?
Mentre politics coma Trump mos parlen deth perilh que supause entara umanitat sencèra païsi coma Corèa deth Nòrd e eth son armament nuclear – e digui açò entà non parlar des politics qu’auem mes pròp que parlen de problèmes politics entà non parlar dera corrupcion – eth planeta arribe a bèri limits mediambientaus totauments hòls.
Aguesta serie ua prumèra reflexion d’urgéncia dempús de conéisher es darrères donades dera comission Lancet, qu’a volut compdar totes es mòrts que i aueren en planeta Tèrra pera causa dera pollucion. E solament pendent ua annada e pro. Atau, aguest estudi a confirmat qu’ua de cada sieis mòrts ena Tèrra son abans de temps – açò vò díder qu’aguestes persones poirien auer viscut fòrça mes annades – e qu’es causes d’aguestes mòrts son era pollucion der aire, dera aigua e dera tèrra.
Ues chifres alarmantes
Era chifra ei totauments inacceptabla. Mes de 9 milions de persones ena Tèrra moriren pendent er an 2015 pera pollucion. Açò ei coma díder qu’era contaminacion quimica dera tèrra, era aigua o er aire ne siguec era causa dirècta. E era majoritat d’aqueres mòrts siguec entre es païsi mès praubes deth planeta.
De mès, Lancet a volut situar eth còst economic e de santat pera pollucion e a arribat a afirmar qu’enquiath 25% des mòrts prematures ac sigueren directaments pera pollucion, especiauments era pollucion der aire. D’aguestes, mès dera meitat des mòrts deth planeta per pollucion pendent 2015 sigueren en dus païsi : Índia e China.
Era comission Lancet volguec tanben definir aguestes mòrts atau: “Son tres còps mes mòrts qu’es mòrts que i a en tota eth planeta per SIDA, tuberculosi o malaria. O enquia 15 còps mès mòrts per pollucion que non pera guèrra o quinsevolh aute tipe de violéncia ena Tèrra”.
Ath delà, era comission Lancet soslinhèc qu’eth 90% dera populacion deth planeta viu en viles que non an er aire damb pro qualitat segontes es paramètres dera Organizacion Mondiau dera Santat. E maugrat qu’era pollucion en aqueres viles afècte mès es paumons, tanben i a uns nivèus fòrça nauts de malauties cardiovasculares o declin deth coneishement. E tot provocat pera pollucion.
Er estudi hèt pera comission Lancet a volut deishar clar qu’aguesta chifra de mòrts – 9 milions de persones – ei encara baisha e luenh dera realitat. Diden que, seguraments, n’i a encara mès. Pr’açò cau hèr encara mès estudis sus era industria quimica – coma es que provòquen interrupcions endocrines e problèmes diuèrsi en metabolisme uman.
“Cau encara hèr fòrça mès estudis sus era pollucion patida actuauments pera umanitat – çò diguec Richard Fuller, coautor der estudi – e sustot cau auer mès sòs enta pode’c hèr”.
Er estudi valorèc er impacte dera pollucion e aguestes mòrts ena economia mondiau en 4.600 trilions de dolars. Ua chifra que mòstre, era soleta, qu’era umanitat a problèmes grèus entà resòlver e qu’aguesti non son es problèmes que pensam abituauments. Dilhèu cau pensar-i un shinhau mès.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita