Home DIVÈRSES ERA POLLUCION AUCIC 9 MILIONS DE PERSONES EN 2015
ERA POLLUCION AUCIC 9 MILIONS DE PERSONES EN 2015
0

ERA POLLUCION AUCIC 9 MILIONS DE PERSONES EN 2015

0

I a còps, es govèrns deth planeta mos vòlen enganhar damb problèmes que, òc, son grèus, mès non tan. E es vertadièrs problèmes que patissen es nacions, e era umanitat tota, son amagadi pr’amor qu’es èsters umans non an de conéisher quini son es problèmes grèus dera Tèrra.

Era pollucion provòque 15 còps mès mòrts que non era guèrra o quinsevolh aute tipe de violéncia ena Tèrra.

Soent mos diden qu’era guèrra o malauties coma era SIDA son es problèmes mes importanti deth planeta. O era migracion. E dilhèu son bèri problèmes des mes importanti que patim toti. Mès son reauments es problèmes mes importanti, es mes grèus que pateish era umanitat ?

Mentre politics coma Trump mos parlen deth perilh que supause entara umanitat sencèra païsi coma Corèa deth Nòrd e eth son armament nuclear – e digui açò entà non parlar des politics qu’auem mes pròp que parlen de problèmes politics entà non parlar dera corrupcion – eth planeta arribe a bèri limits mediambientaus totauments hòls.

Aguesta serie ua prumèra reflexion d’urgéncia dempús de conéisher es darrères donades dera comission Lancet, qu’a volut compdar totes es mòrts que i aueren en planeta Tèrra pera causa dera pollucion. E solament pendent ua annada e pro. Atau, aguest estudi a confirmat qu’ua de cada sieis mòrts ena Tèrra son abans de temps – açò vò díder qu’aguestes persones poirien auer viscut fòrça mes annades – e qu’es causes d’aguestes mòrts son era pollucion der aire, dera aigua e dera tèrra.

Ues chifres alarmantes

Era chifra ei totauments inacceptabla. Mes de 9 milions de persones ena Tèrra moriren pendent er an 2015 pera pollucion. Açò ei coma díder qu’era contaminacion quimica dera tèrra, era aigua o er aire ne siguec era causa dirècta. E era majoritat d’aqueres mòrts siguec entre es païsi mès praubes deth planeta.

Eth planeta arribec en 2015 a bèri limits mediambientaus totauments hòls.

De mès, Lancet a volut situar eth còst economic e de santat pera pollucion e a arribat a afirmar qu’enquiath 25% des mòrts prematures ac sigueren directaments pera pollucion, especiauments era pollucion der aire. D’aguestes, mès dera meitat des mòrts deth planeta per pollucion pendent 2015 sigueren en dus païsi : Índia e China.

Era comission Lancet volguec tanben definir aguestes mòrts atau: “Son tres còps mes mòrts qu’es mòrts que i a en tota eth planeta per SIDA, tuberculosi o malaria. O enquia 15 còps mès mòrts per pollucion que non pera guèrra o quinsevolh aute tipe de violéncia ena Tèrra”.

Ath delà, era comission Lancet soslinhèc qu’eth 90% dera populacion deth planeta viu en viles que non an er aire damb pro qualitat segontes es paramètres dera Organizacion Mondiau dera Santat. E maugrat qu’era pollucion en aqueres viles afècte mès es paumons, tanben i a uns nivèus fòrça nauts de malauties cardiovasculares o declin deth coneishement. E tot provocat pera pollucion.

Er estudi hèt pera comission Lancet a volut deishar clar qu’aguesta chifra de mòrts – 9 milions de persones – ei encara baisha e luenh dera realitat. Diden que, seguraments, n’i a encara mès. Pr’açò cau hèr encara mès estudis sus era industria quimica – coma es que provòquen interrupcions endocrines e problèmes diuèrsi en metabolisme uman.

“Cau encara hèr fòrça mès estudis sus era pollucion patida actuauments pera umanitat – çò diguec Richard Fuller, coautor der estudi – e sustot cau auer mès sòs enta pode’c hèr”.

Er estudi valorèc er impacte dera pollucion e aguestes mòrts ena economia mondiau en 4.600 trilions de dolars. Ua chifra que mòstre, era soleta, qu’era umanitat a problèmes grèus entà resòlver e qu’aguesti non son es problèmes que pensam abituauments. Dilhèu cau pensar-i un shinhau mès.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.