Home DIVÈRSES ERA ORIGINA OCCITANA DETH PUNET
ERA ORIGINA OCCITANA DETH PUNET

ERA ORIGINA OCCITANA DETH PUNET

0

Pensam toti, dilhèu, que dar un punet ei un hèt universau ena espècia umana. Totun, i an cultures qué encara que non dan punets. Açò vò díder qu’ei un comportament aprenut. Era sua origina, segontes quauques scientifics, aurie eth punet qu’es mairs en determinades cultures dan as bebès en tot dar-los eth minjar nhacat. Era sus istòria ei tanben apassionanta.

Es recòrds mès ancians sus es punets son diuèrsi tèxtes escriti ena Índia en vedic ancian.

Ath delà, eth punet non ei un acte solament practicat pera espècia umana. Diuèrsi primats coma es bonobos e encara d’autes espècies dan punets. E es gats e es gossets tanben ac hen en tot voler punar. Mès qu’un acte d’amor ei un acte de comunicacion entre animaus. Tanben ac a estat entre umans. Es recòrds mès ancians sus es punets son diuèrsi tèxtes escriti ena Índia en vedic ancian. Dempús arribèc eth Kamasutra ( 2au sègle dC), qu’a un capítol sancer sus era forma de dar punets.

Quauqui antropològs an era idèa que sigueren es grècs, dempús d’arribar dera Índia en 326 aC e que portèren eth punet ta Euròpa. Totun, autors diuèrsi coma Omèr o Erodòt ja parlauen deth punet com un acte de salutacion cinc sègles abans.

Es occitans sauvèren eth punet en Euròpa

Diden es croniques ancianes qu’es ancians egipcians non volien punar ena boca as grècs pr’amor qu’aguesti minjauen vaques, un animau sagrat entàs egipcians. E en Ancian Testament Jacob ja daue punets a Isaac en tot voler-lo guarir.

Mès pròp d’ací, tàs romans ère un acte fòrça estenut. Dauen punets as amants, familha, amics e… gobernants. E hègen diferéncies entre un punet ena man o ena cara (osculum), d’un aute dat en es pòts (basium) e encara un aute dat damb passion (savolium). A mès, entà signar tractats e documents i auie era frase “signar damb un punet”. D’eri auem era costum de dar un punet ara parelha deuant des auti quan se celèbre un matrimòni.

Es occitans sigueren es europèus que recuperèren aguesta tradicion en Euròpa.

Dempús dera queiguda de Roma e era arribada dera cristianitzat i auie eth punet sagrat associat damb eth transferiment d’esperit. Ua sècta cristiana des prumères epòques ère coneishuda pr’amor que non volie dar punets es dijaus, eth dia que Judas tradic Jesús. Mès tanben siguec era epòca que desapareishec pendent diuèrsi sègles.

En tot arribar ar an 1000 es trobadors tornèren un aute còp a dar punets laguens deth rituau der amor cortés. Atau, es occitans sigueren es europèus que recuperèren aguesta tradicion en Euròpa. Dar un punet ère un acte de rebellion contra eth contraròtle familiar e sociau. Er amor romantic, çò didíen es occitans dera epòca, ère ua liberacion, un acte d’autoafirmacion e de demostracion de fòrça potenciau.

Dempús dera recuperacion occidentau deth punet pes occitans e era sua expansion per tot Euròpa arribèc eth mite deth vampirisme com representacion des perilhs entara reputacion, santat e felicitat umana qu’auie dar punets ara persona marrida. Mès açò que ja ei tota ua auta istòria, vertat ?

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *