Home ISTÒRIA ERA CONSOLIDACION DERA DINASTIA DER ARREI-SÈRP
ERA CONSOLIDACION DERA DINASTIA DER ARREI-SÈRP
0

ERA CONSOLIDACION DERA DINASTIA DER ARREI-SÈRP

0

Era descobèrta d’ua importanta populacion ena ciutat maia de La Corona entre es anades 250 e 900 dC poirie cambiar es coneishences qu’auem sus aquera civilizacion. Naues excavacions confirmarien que, mès que ciutats independentes, era cultura maia siguec ua amassada de grani empèris politics.

Naues evidéncies trapades damb diferentes tecniques ena anciana ciutat maia de La Corona dan ara un nau sentit ad aquera cultura.

Atau, es naues evidéncies trapades damb diferentes tecniques ena anciana ciutat maia de La Corona dan ara un nau sentit ad aquera cultura. Segontes era còla d’arqueològs qu’a trabalhat es darrères annades enes excavacions dera ciutat maia de La Corona, en Guatemala, aquera auec diuèrsi milions d’abitants pendent eth periòde classic maia.

Es excavacions sigueren completades damb un estudi aerian e fotografies hètes damb lasèr. Es resultes confirmèren qu’era ciutat maia de La Corona siguec incorporada a una empèri maia qu’anaue des de Mexic enquia America Centrau jos eth reiaume des Kaanul, ua dinastia maia fondada peth mitic arrei-sèrp. Aqueth empèri maia ère governat pes arreis-sèrp e auie era ciutat mexicana de Calakmul com caplòc.

Ara, es arqueològs an confirmat qu’era ciutat de La Corona demorèc com un centre comerciau de venda de pèires precioses e d’autes mercaderies qu’arribauen des de ciutats situades mès ath sud, com Kaanul. Atau siguec confirmat per arqueològ Marcello Canuto, dera Universitat Tulane de Naua Orleans e codirector des excavacions en La Corona.

Diuèrses ciutats en un madeish estat

“Eth nòste trabalh da supòrt ara idèa qu’es diuèrses ciutats maies dera region èren connectades entre eres laguens d’un madeish estat politic – çò diguec Canuto -. Non èren ciutats independentes com se pensaue”.

Er estudi aerian dera region siguec hèt en tot fotografiar mès de 2.100 quilomètres cairadi de sèuva guatemaltèca. Er avion auie ua equipa de deteccion lasèr e siguec utilizat entà descobrir bastides jos es arbes e era vegetacion. Açò permetec afirmar qu’era populacion de La Corona auec entre 2 e 3 milions d’abitants entre es annades 520 e 740 dera nòsta epòca.

E es arreis-sèrp de Kaanul aucupèren diuèrses ciutats dera region entà formar un empèri politic. Atau ac confirmèc er arqueològ Tomàs Barrientos, dera Universitat dera Vath de Guatemala, en Guatemala, e codirector des excavacions.

Era grana quantitat de pèires damb inscripcions e ieroglifes confirme que La Corona auie ua populacion fòrça grana.

Maugrat açò, La Corona auec quauque tipe d’independéncia politica en aguest gran empèri maia. Era dominacion des arreis de Calakmul sus La Corona sigueren descobèrts a trauèrs de diuèrses inscripcions trapades en ieroglifes dera ciutat. Quauqu’uns descriuien era arribada de diuèrsi dius maies entara ciutat en 314. Totun, qu’autes der an 546 ja parlen deth contraròtle de La Corona pes arreis-sèrp. Es naui governadors, que venien de Calakmul volgueren èster identificadi damb es dius locaus de La Corona.

“Es governadors de Kaanul volgueren crear un nau estat e atau manipulèren era mitologia locau de La Corona – çò diguec Barrientos -. I auien festivaus entà celebrar tanben es dius qu’auien arribat damb eri. Ena plaça ceremoniau de La Corona sigueren trapadi diuèrsi uassi d’animaus sacrificadi entà aqueri dius”.

Segontes un aute cercaire, Simon Martin, deth Musèu d’Arqueologia de Filadelfia, era grana quantitat de pèires damb inscripcions e ieroglifes confirme que La Corona auie ua populacion fòrça grana e qu’ère ua ciutat fòrça importanta en estat maia de Kaanul. “Tanti tèxtes en una region tan petita solament pòt voler díder que La Corona tanben enviaue es sòns dius a Calakmul – çò diguec Martin –“.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *