Home LINGÜISTICA E LA LENGA TORNÈT VIURE ! ( EN OCCITÀNIA)
E LA LENGA TORNÈT VIURE ! ( EN OCCITÀNIA)
0

E LA LENGA TORNÈT VIURE ! ( EN OCCITÀNIA)

0

Las discussions scientificas sus la revitalizacion o l’ensag de tornar far viure una lenga minoritària son dempuèi fa desenats d’ans sens fin. La partida de la lingüistica que vòl ajudar de far viure tornarmai una lenga menaçada restaca los cases e quines an capitat. L’exemple d’unas lengas pòt èsser utilizat per d’autras e al còp çò de mal fach tanben es exemple.

Un dels problèmas mai grands es la diversitat d’opinions. Unes  pensan que cal tornar far viure la lenga segon èra parlada pels ancessors. Aital. Pas mai. D’autres opinan que çò d’important es far tornar parlar la gent la lenga e que amb aquò ja n’i a pro. La guèrra es dubèrta.  Dins Euròpa trobam mai d’una lenga en situacion delicada. Cossí las suenhar e cossí las sauvar es una de las problematicas mai grèvas qu’a uèi lo jorn lo nòstre continent, la nòstra cultura.

La realitat de la diversitat lingüisticauèi se pòt veire tanben en los mejans de comunicacion occitans.

Los cases de las lengas occitana, catalana, gaelica irlandesa, gaelica escocesa o de Cornoalha ne pòdon èsser exemples de lengas que tornan a viure e que o pòdon tornar far. Val pas dire que la politica a un grand ròtle mas que, de còps, las politicas lingüisticas son encara mai importantas que la vam d’unes o autres per far tornar viure una lenga.

La Lenga d’òc

Maugrat èsser la lenga abituala e mai parlada en carrièras en tota Occitània fins aperaquí l’an 1914, la lenga occitana a patit un procés de minorizacion que la far èsser dins una situacion de lenga menaçada uèi lo jorn. La lenga oficiala de l’estat francés es la lenga d’oïl e pas las autras qu’encara son parladas dins la Republica francesa. Entre aquelas, lo basco, lo catalan, l’occitan, l’arpitan, lo flamant, l’alsacian e lo còrs. Los ancians encara uèi dison cossí èran punits dins l’escòla francesa pr’amor que caliá parlar plan.

La pèrda de centenats de milièrs d’òmes pendent la Granda Guèrra e la migracion de mai milièrs al nòrd ajudèt pas la situacion de la lenga occitana. Temas tabó son encara l’escasença de restacar l’utilizacion de la lenga occitana amb lo regim de Vichèi, que tombèt en 1945 e la nòva situacion lingüistica crada après. La creacion de l’Institut d’Estudis Occitans e de plusors calandretas (escòlas privades ont es ensenhada la lenga d’òc a travèrs de l’immersion lingüistica sens cap d’ajuda abituala economica estatala) an dubèrt, totun, una nòva epòca que poiriá èsser de grand profièch per l’occitan.

D’unes dison qu’abans se parlava patés e qu’aquela lenga a res a veire amb l’occitan. D’autres soslinhan que cal ajudar a desvolopar una certa lenga estandarizada dins cada dialècte per poder l’ajudar a subreviure. Aital poiriam trobar un gascon estandard, un lengadocian estandard, eca. Anar mai enlà provòca encara òrres guèrra dubèrtas entre los parlaires que vòlon un solet occitan o los que ne vòlon mai d’un.

La realitat de la diversitat lingüistica se pòt veire tanben en los mejans de comunicacion. I a mejans qu’utilizan majoritàriament un dialècte – coma Ràdio País amb lo gascon-, dos – La Setmana amb aquel e lo lengadocian – o tanben doas lengas – Aquò d’aquí qu’utiliza lo provençal e lo francés -. D’autres encara vòlon ajudar a desvolopar una lenga de comunicacion occitana universala per èsser compresa dempuèi Bordèus fins las valadas occitanas d’Itàlia. Serián los cases de Jornalet e Sapiéncia.

Aquel fach doncas parla clar de la desseparacion que i a uèi dins la comunautat actuala de parlaires occitans – prèp de 500.000 segon los darrièrs analisis ? -. Laissar endarrièr aquela discussion poiriá ajudar e plan la lenga d’òc d’una manièra definitiva. Ja n’i a pro sens l’ajuda educativa de l’estat francés que vòl pas far de l’occitan una lenga oficiala – de fach, vòl pas signar la Carta de Dreches de las Lengas Europèas -.

La Val d’Aran

A l’autre costat dels Pirenèus, l’aranés, lo dialècte gascon de nauta montanha oficial en la Val d’Aran, tanben contunha en tot pèrdre parlaires an après an maugrat qu’es ensenhat en las escòlas de la val. La critica contra la politica lingüistica del govèrn catalan es clara. Cal pas esperar se sap pas qué per començar d’aver una television e ràdio las 24 oras en occitan en Catalonha. L’Estatut catalan li balha proteccion e demanda de l’ajudar a se desvolopar coma lenga oficiala en tot lo país. Las escòlas de Catalonha la pòdon aver coma tematica optativa e aquò pòt èsser ja fach. E i a pas cap explica sus cossí aquò es pas fach.

La pèrda de centenats de milièrs d’òmes pendent la Granda Guèrra e la migracion de mai milièrs al nòrd ajudèt pas la situacion de la lenga occitana.

I a encara   fòrça trabalh a far. Totun, la vision encara pòt èsser optimista. Dos dels quatre numerics amb mai legeires uèi son fachs en tèrras catalanas – Jornalet e Sapiéncia – e d’autres son a mand d’arribar. La creacion de mai associacions per l’espandiment de la lenga occitana dins Catalonha pòt encara créisser fòrça al costat del CAOC – una associacion que fa dempuèi annadas un mai que bèl trabalh – e l’influéncia – encara pro pichona e minoritària – de l’occitan de los nomentats occitanistas solament pòt créisser. Encara que siá per de rasons politicas – contràrias a l’oficialitat de l’espanhòl e que demandan lo catalan e l’occitan coma soletas lengas oficialas en una uèi encara ipotetica Republica de Catalonha e Aran.

I a mai calandretas que jamai. Maugrat los problèmas del jacobinisme la lenga occitana solament pòt tornar a créisser. A un e autre costat dels Pirenèus. Al nòrd es pas encara oficial, i a centenats de milièrs de parlaires e lo trabalh a d’èsser encara mai grand. Al sud, ja es lenga oficiala mas l’influéncia dels aimants de la lenga d’òc comença de créisser.

Quand la discussion lingüistica sus quin occitan es de besonh finirà, serà una de las lengas mai utilizadas en aquesta partida d’Euròpa. Mas per poder i arribar cal generositat, volontat e acòrd general. Puèi serà arribat lo moment de parlar del tipe de politicas lingüisticas que cal utilizar. Sens aquò contunharà en un estat de menaça e Euròpa poiriá pèrdre una lenga qu’a mai de 1000 ans e qu’a balhat una de las civilizacions mai grandas d’Euròpa; la de los trobadors.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.