Home SCIÉNCIA DISCUSSION ENA COMUNAUTAT SCIENTIFICA
DISCUSSION ENA COMUNAUTAT SCIENTIFICA
0

DISCUSSION ENA COMUNAUTAT SCIENTIFICA

0

Arriben donades sus ua discussion qu’a aué era comunautat scientifica. Açò, que sèrie çò de mès normau, ei mès qu’interessant pr’amor qu’era discussion ei sus ua des teories de fisica mès importantes dera nòsta epòca: era teoria de còrdes.

Ara eth trabalh de Wrase ei en Arxiv, un jornau d’internet e fòrça lectors an dat tanben era sua opinion.

Açò ei atau pr’amor qu’aguesta teoria pòt explicar era existéncia de totes es causes que i a en Univèrs; des des mès petites enquias mès granes, coma es galaxies. Ara, totun, aquera teoria entrèc en çò que pòt èster aperat un paradigma. En junh d’ongan ua còla de teoricians de còrdes digueren qu’aguesta teoria non ère compatibla damb era comprension actuau qu’auem dera energia escura. Mès solament era preséncia d’energia escura pòt explicar era possibla acceleracion der espandiment der Univèrs. Pr’açò era discussion scientifica ei des granes.

Viena ne siguec era origina

Era origina dera discussion comencèc en Viena. Ailà Timm Wrase, dera Universitat de Tecnologia, pensèc qu’era teoria de còrdes non ère compatibla damb era particula de Higgs. Dempús dera publicacion en jornau Physical Review dera sua opinion i aueren fòrça critiques pr’amor qu’era teoria de còrdes explique com ei restacada era gravetat damb era fisica quantica e com podem compréner es leis dera natura. Damb aguesta teoria des des mès petites particules enquias estructures mès granes der Univèrs an sens.

En 2011 eth prèmi Nobel de Fisica siguec entà reconéisher ua naua descobèrta: er Univèrs ei mès e mès gran e era sua acceleracion tanben ei cada còp mès e mès grana. E açò pòt èster explicat damb ua auta idèa: era dera energia escura.

Aguesta teoria pòt explicar era existéncia de totes es causes que i a en Univèrs; des des mès petites enquias mès granes, coma es galaxies.

“Pendent fòrça temps auèm pensat qu’era energia escura pòt entrar ena teoria de còrdes – çò diguec Timm Wrase – e açò ei ua realitat en tot assumir que i a quauqu’ues particules desconeshudes, que poirien èster aperades camps, que tanben existissen. Son aqueres es que produsisen era energia escura e que son era origina dera acceleracion der espandiment der Univèrs”.

Aguest estiu, Cumrun Vafa, de Harvard, diguec qu’aqueri camps non podien existir laguens dera teoria de còrdes. Era discussion començec a èster mès e mès grana. “S’açò siguesse vertat er espandiment der Univèrs non serie vertadèr – çò didec dempús Wrase -. Se aguesti camps non auessen aqueres proprietats era quantitat d’energia escura non serie era madeisha e er Univèrs acabarie per s’arrestar. E tota era matèria tornarie a èster amassa, coma se passèc pendent eth Big Bang”.

Atau, e dempús de negar es afirmacions de Cumrun Vafa pr’amor que tanben diden que i a d’autes causes reaus que non existissen, Wrase contunhèc en tot díder qu’es camps de Higgs ja sigueren provadi en 2013. Ara eth trabalh de Wrase ei en Arxiv, un jornau d’internet e fòrça lectors an dat tanben era sua opinion. “Ei bon pr’amor que descorbim naues idèes e açò harà descorbir tanben naus vejaires e naues ipotèsis – çò soslinhèc Wrase”. Ara, totun, era discussion encara contunhe…

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.