Home TECNOLOGIA D’INQUIETUD PER UN FUTUR AMB D’IA
D’INQUIETUD PER UN FUTUR AMB D’IA
0

D’INQUIETUD PER UN FUTUR AMB D’IA

0

Yoshua Bengio, un dels tres paires del Deep Learning, tecnica utilizada en robotica per ensenhar “tot çò que cal” a una IA (Intelligéncia Artificiala o robòt) es inquiet pel futur del Mond en relacion a las darrièras descobèrtas dins aquel camp. Segon lo scientific la corsa armamentistica actuala a la planeta amb d’IA fa isolar aquela sciéncia de la granda majoritat d’abitants de la planeta.

Yoshua Bengio, cercaire de l’Universitat de Montreal.

Bengio, uèi lo jorn professor en l’Universitat de Montreal, es celèbre dins lo mond de las IA per la creacion pendent las annadas 90 amb Geoff Hinton e Yan LeCun del Deep Learning (tecnica utilizada per balhar de donadas a de malhums informatics e los far agir coma de cervèls umans). Ara s’es mostrat plan critic sus los darrièrs estudis en IA e cossí de desvolòpan.

Segon lo scientific canadian, que parlèt dins una entrevista publicada al numeric MIT Technology Review (de l’Institut de Tecnologia de Massachussets, pionièr al Mond en IA), la corsa actuala entre desparièrs païses (mai que mai los Estats Units e China) per crear d’IA es pas lo drech camin. Bengio cre qu’aquò es pas la manièra de far accessibla aquela tecnologia a totes los abitants de la planeta. Cal, segon Bengio, assajar encara de bastir de maquinas roboticas que pòdon ajudar l’umanitat e pas solament la contrarotlar.

Una tecnologia contrarotlada per paucas entrepresas

Un dels fachs mai criticats en aquela entrevista foguèt que cal “mai democracia dins lo mond de la recèrca de l’IA”. Aital, e totjorn segon Bengio, uèi lo jorn aquela recerca es solament dins las mans de paucas entrepresas qu’an “mai de poder, mai d’argent e mai de cercaires. Los melhors estudiants marchan ad aquelas entrepresas – çò confirmèt Bengio – pr’amor qu’an mai d’argent e mai de donadas. Aquò es perilhós per la democracia. Una entrepresa pòt pas aver aquel poder”.

De mai, Yoshua Bengio se mostrèt totalament contrari a la corsa militara actuala per l’utilizacion de las IA. Bengio confirmèt qu’èra totalament immoral d’aver o crear de robòts assassins. “Cal cambiar la cultura e las leis d’uèi lo jorn – çò diguèt -. D’unes dison que totjorn i auràn de païses qu’o faràn, mas es lo meteis crear d’armas per destruir de drones que robòts qu’an coma tòca tuar d’umans. Una causa es la tecnologia de defensa e l’autra non”.

Fedor, un robòt real actual russian que ja sap fussilhar sus d’autres.

Aital, pel scientific canadian cal far mai d’estudis dins lo camp de l’Intelligéncia Artificiala per ensenhar las maquinas de comprene, de rasonar, d’aprene de causalitats. Aquò las fariá mai pròchas dels umans. E lo mond academic e las universitats son lo luòc drech per o far e pas de bases militaras.

Fin finala, Yoshua Bengio volguèt soslinhar que ia a de regions entièras de la planeta qu’an pas d’accès a la tecnologia de l’IA. Pr’aquò se farà una conferéncia màger sus IA en Africa en 2020. Per los ajudar de participar en aquel mond. Un mond que, ara , provòca l’exclusion de milions d’abitants de la Tèrra en çò que tòca a cossí son bastidas las IA e amb qualas tòcas.

Una manièra de far public un vejaire pas brica comun. Un vejaire sus la situacion actuala de l’IA a la planeta que, segon lo scientific “pòdon – e o diguèt lo quiet Bengio – èsser lèu de maquinas plan perilhosas de destruccion massiua. L’umanitat a de poder escuélher la dralha que vòl seguir se vòl subreviure lo jorn de deman. E lo temps d’o far es ara.

Podcast a Ràdio Occitània : https://soundcloud.com/radio-occitania/sapiencia-291-2019-03-06

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.