Home ASTROFISICA DE VIDA EN PLANETAS D’AIGA
DE VIDA EN PLANETAS D’AIGA
0

DE VIDA EN PLANETAS D’AIGA

0

Après la tròba d’aiga en desparièrs satellits d’autras planetas coma la Luna o Encelade ara l’idèa que se pòt trobar d’aiga atanben en d’autras planetas comença de créisser. E fins se ditz que i poiriá aver de vida en un tipe de planetas que fins uèi se disiá qu’èra pas possible: en de planetas que son basicament d’aiga.

Los monds d’aiga an d’èsser situats al luòc drech al torn de lors estelas, aver de carbòni, pas tròp de minerals e produsir pas tròp d’aquel gas dins l’atmosfèra.

Las idèas sus ont e ont se pòt pas aver de vida extraterrèstra comença doncas de cambiar. Ara plusors cercaires aparan l’idèa que cal pas una planeta “de tèrra” coma la planeta blava per i encontrar de vida. L’escasença de trobar de vida en de planetas d’aiga es ara doncas màger qu’abans e segon un nòu estudi fach fa gaire las possibilitats d’i trobar de vida pòdon arribar fins a 10%.

Tot aquò val pas dire qu’es nòu. Fins uèi la comunautat scientifica aviá confirmat que dins las planetas d’aiga lo clima seriá pas tant estable coma a la Tèrra e que lo luòc seriá pas amic d’èssers vius. Mas aquel nòu estudi s’es basat en de simulacions de milièrs de donadas e a podut trincar totalament aquela afirmacion.

Descobèrtas mai e mai planetas

A mai, los telescòpis son mai e mai bons e los astronòms tròban mai e mai monds que tornejan d’estelas en d’autres sistèmas estelars. Aquò tanben entraïnèt un cambi dins lo vejaire que plusors scientifics avián sus cossí podián èsser aquelas planetas e se podián aver de vida maugrat èsser fòrça desparièras de la Tèrra.

Entrò ara los scientifics demandavan d’aiga e de tèrra dins un mond per poder aver un clima estable e doncas de vida. La nòstra planeta es atal. Mas ara aquel modèl tanben fonciona amb de planetas d’aiga – de monds ont d’aiga prigonda cobrís la tèrra e finís l’activitat volcanica restacada amb aquela -.

“Foguèt uns suspresa tres qu’estonanta poder encontrar – çò diguèt Eric Ford, coautor de l’estudi – qu’aquel tipe de planetas pòdon arribar d’èsser estables climaticament durant mai d’un bilion d’annadas e pòdon arribar d’aver de vida fins un 10%”.

Se ditz ara que i poiriá aver de vida en un tipe de planetas que fins uèi se disiá qu’èra pas possible: en de planetas que son basicament d’aiga.

Segon aquò los monds d’aiga an d’èsser situats al luòc drech al torn de lors estelas, aver de carbòni, pas tròp de minerals e produsir pas tròp d’aquel gas dins l’atmosfèra. Maugrat l’aiga lo cicle del carbòni entre l’atmosfèra e l’ocean de la planeta pòt atanben balhar un clima estable e encara de vida.

La simulacion tanplan donèt coma resulta que pas solament al torn d’estelas coma lo solelh i pòt aver de planetas amb de vida. Al torn d’estelas del tipe de nanas rojas tanben i pòt aver de vida. “Donarián a la vida fòrça mai de temps per s’i desvolopar – çò diguèt Edwin Kite, professor de Geofisica a l’Universitat de Chicago-.” L’estudi es estat publicat al numeric Astrophysical Journal.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.