Home TECNOLOGIA DE TEISSUTS DE NÒVA GENERACION
DE TEISSUTS DE NÒVA GENERACION
0

DE TEISSUTS DE NÒVA GENERACION

0

Lo futur es ja arribat. O avèm dich mai d’un còp. Or es lèu prèp d’arribar. Atal, poiriá arribar abans çò que pensam. Quora disèm que los pantalons poirián èsser de nòvas batariás dels telefonèts parlam pas de sciéncia-ficcion. Son de descobèrtas tecnologicas que l’umanitat a ja fach. E que poirián cambiar plan las nòstras vidas.

Una tecnologia que poiriá ajudar plan aquelas personas qu’an totjorn de problèmas pr’amor que sabon pas qué vestir.

Los vestits intelligents seràn benlèu una ajuda mai pels nòstres accessòris electronics. E ja son arribats . D’efièch ja i an de gants que permeton caufar los dits pendent los jorns mai freds. O de vestits de banh qu’an de sensors UV que pòdon alertar quand la persona es jos una nauta temperatura.

La tecnologia auxiliar de l’estetica

L’electronica atanben es a mand de cambiar totalament. Ara, los cercaires de plusors laboratòris son en tot trabalhar per veire cossí se pòt desvolopar de teissuts que, amb l’ajuda de la tecnologia mai avançada, pòdon cambiar, per exemple, de color, segon l’ora del jorn o la nòstra pròpia temperatura. Cal far totun, mai d’espròvas per poder vendre aqueste tipe de material. La tecnologia ja i es mas cal que lo vestit pòsca suportar l’utilizacion jornalièra.

Aqueste tipe de teissuts ja es estat presentat ongan a la trobada annadièra de la Societat de Recèrca de Materials, a Fenix. Son de teissuts fachs amb de cables de coire recobèrts de polimèrs. Aqueste material pòt èsser de poliestèr, de nilon o d’autres teissuts e càmbian la color segon los cambis de temperatura. Una tecnologia que poiriá ajudar plan aquelas personas qu’an totjorn de problèmas pr’amor que sabon pas qué vestir.

D’autres tipes de materials son ja estat creats. Qualqu’unes an de connexions d’argent o de plata magnetizats.

D’autres tipes de materials son ja estat creats. Qualqu’unes an de connexions d’argent o de plata magnetizats. Los atòms càmbian de direccion segon lo camp magnetic e an dins de donadas, 1 e 0, que pòdon èsser legits per de magnetomètres. Una ajuda extraordinària per aquelas personas que desbremban las claus de la pòrta de l’ostal totjorn. Ara la pòrta poirà reconéisser la persona e la daissar entrar o pas.

D’autres materials encara pòdon èsser convertits en de vertadièrs generadors termoelectrics que donan de calor o fins d’electricitats segon es estat presentat per una còla de cercaires de l’Universitat Estatala de Carolina del Nòrd. Aquò que pòt èsser emmagazinat en de batariás auxiliaras que, encara ara, som pas pro pichonas. L’energia ven directament del solelh.

Son de cambis tecnologics que son ja a mand d’arribar e que fan veire que la tecnologia cambiarà, e lèu, las nòstras vidas. L’arribada de la meteissa es pròcha e quora ja l’aurem la vida serà desparièra. Pr’amor que lo futur es ja arribat.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.