Home SCIÉNCIA DE NÒVAS TRÒBAS PER EXPLICAR L’ABSÉNCIA D’ANTIMATÈRIA
DE NÒVAS TRÒBAS PER EXPLICAR L’ABSÉNCIA D’ANTIMATÈRIA
0

DE NÒVAS TRÒBAS PER EXPLICAR L’ABSÉNCIA D’ANTIMATÈRIA

0

L’Universitat d’Helsinki a fach de nòvas simulacions informaticas qu’ajudaràn comprene perqué i a mai matèria qu’antimatèria dins l’Univèrs. Sapiéncia ne parlèt amb la còla de scientifics expèrts en Fisica de Particulas. Las responsas son nòvas e atanben estonantas.

Las observacions realizadas fins uèi lo jorn an pas confirmat l’existéncia d’antimatèria.

E se lo modèl tradicional d’aquela sciéncia confirma que practicament i a pas de diferéncias entre la matèria e l’antimàteria se cre que n’i a mai de la primièra que de la segonda. A mai, se i aguèsse d’antimatèria dins l’Univèrs, divèrses cercaires afirman que destrusiriá la matèria que i aguèsse al torn per produsir de radiacion gamma de nauta intensitat. Un fach encara pas espepissat uèi lo jorn.

Pr’aquò Sapiéncia parlèt amb David Weir, cercaire escocés de l’Universitat d’Hèlsinki e director d’aquel estudi, e li demandèt qual èra son vejaire sus la compreneson actual de l’abséncia d’antimatèria. “I a divèrsas teorias per comprene l’abséncia d’antimatèria a l’Univèrs – çò diguèt David Weir-. Totas an coma basa de nòvas particulas qu’encara son pas estadas espepissadas scientificament. Nosautres avèm estudiat una d’aquelas teorias e avèm fach d’espròvas nòvas amb de nòvas tecnicas. Aquò s’èra pas estat fach fins uèi lo jorn”.

Una simetria pas encara demostrada

Segon aquel còla, los trucs entre las botiòlas laissadas per de níbols nuclearas de l’epòca aurián daissat d’ondas gravitacionalas.

De mai, per solucionar lo problèma actual de las teorias que parlan d’aquela dualitat la sciéncia sovent utiliza lo Modèl del Doblet dels Dos Higgs – qu’afegís 4 particulas extra ! – Es un modèl d’acòrdi amb las observacions del CERN mas resòlv pas totalament lo problèma de l’existéncia de la matèria e l’antimatèria. La còla d’Helsinki estudièt lo problèma jos un nòu vejaire. “Es pas un modèl nòu – çò confirmèt lo cercaire escocés a la nostra revista-. La clau es cossí analizar las simulacions informaticas melhor que d’autres scientifics. Çò qu’es important es de comprene de modèls bons fachs amb d’observacions que pòdon ajudar de far de prediccions per futuras experimentacions e missions scientificas”.

Aquèl modèl afirma que lèu aprés lo Big Bang l’Univèrs èra un plasma caud de particulas. La tecnica nòva utilizada de redusir dimensionalament aquel univèrs ajudèt los cercaires de prepausar una nòva teoria quantica amb de normas mai simples. Segon aquel, las particulas pas rapidas an pas brica d’importància. E aquò ajuda comprene se i aguèt o pas una asimetria de matèria-antimatèria en aquela epòca de l’Univèrs.

“Lo modèl utilizat per assajar de bastir una asimetria de matèria-antimatèria – çò confirmèt David Weir a Sapiéncia – necessitava una fasa de transicion ont los trucs entre las botiòlas laissadas per de níbols nuclearas de l’epòca aurián daissat d’ondas gravitacionalas. E aquelas serián directament restacadas amb l’asimetria d ela matèria e l’antimatèria. Son aquelas ondas las que cercam a travèrs d’aquel modèl de l’Univèrs”.

La resulta d’aquel estudi poiriá, d’efièch, èsser tras qu’importanta pr’amor qu’ajudariá comprene melhor una simetria actuala de l’Univèrs, la de la matèria e l’antimatèria, pas scientificament espepissada uèi lo jorn. Lo scientific escocés David Weir volguèt, a mai, balhar una cordiala salutacion als legeires de la revista pr’amor de lor lenga e cultura occitanas.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.