Home DIVÈRSES DE FAR D’EXERCICI FISIC DEMESÍS LO RISC D’ATACAS CARDIACAS
DE FAR D’EXERCICI FISIC DEMESÍS LO RISC D’ATACAS CARDIACAS
0

DE FAR D’EXERCICI FISIC DEMESÍS LO RISC D’ATACAS CARDIACAS

0

Es un nòu estudi scientific polemic que, de segur, provocarà fòrça discussions dins la comunautat scientifica e al delà. I a de mètges que defendon qu’a una cèrta edat es melhor per la santat de far mens d’exercici fisic. Sustot a partir de 60 ans. D’autres totun aparan çò de contrari. E ara arriba un estudi polemic: 6 ans d’exercici fisic malgrat l’edat demesisson las atacas cardiacas.

Las personas que diguèron d’aver fach mai d’exercici fisic pendent aquel periòde avián reduch lo risc de patir una ataca cardiaca del 31%.

Es plan sauput que la conclusion medicala serà pas gaire aimada per las personas sedentàrias. Mas las donadas son aquí per èsser utilizadas e melhorar la santat de las personas. L’estudi soslinhèt qu’aquò se produtz mai que mai se l’exercici fisic es fach amb moderacion e pendent l’edat mejana de las personas: las atacas cardiacas an luòc perque que lo còr es pas arribat de pompar la sang de manièra cronica. E de far d’exercici fisic pendent 6 ans entre las edats de 50 e 70 ans a de beneficis sens nombre per la santa umana.

“I de mai en mai de personas que patisson d’atacas cardiacas pr’amor que vivon mai longtemps –çò diguèt Roberta Florido, del Centre Johns Hopkins per la Prevencion de las Malautiás Cardiovascularas–. La medecina pòt pas ajudar a prevenir la lucha contra las atacas de còr abans que se produgan. E los medicaments qu’existisson son per ajudar a sonhar las personas après una ataca cardiaca, pas abans. Per ansin es tant important de far d’exercici fisic malgrat l’edat”.

Un estudi qu’a esperat 19 ans

L’estudi es estat fach amb mai d’11 351 benevòls qu’avián en mejana 60 ans, e comencèt se far en 1989. Los participants foguèron observats pendent 19 annadas a travèrs d’enquèstas regularas qu’analisavan lor nivèl d’activitat fisica.

6 ans d’exercici fisic malgrat l’edat demesisson las atacas cardiacas.

Segon las resultas de l’estudi, las personas que diguèron d’aver fach mai d’exercici fisic pendent aquel periòde avián reduch lo risc de patir una ataca cardiaca del 31% per rapòrt a aqueles que reconeguèron qu’avián una febla activitat fisica regulara.

Aquò tanben pòt èsser dich d’una autra manièra: las personas que diguèron d’aver reduch amb l’edat l’activitat fisica regulara pendent aqueles ans patiguèron un risc aumentat de fins al 18% de patir una ataca cardiaca.

Segon la còla medicala qu’a fach aquel estudi, caliá far un minim de 750 MET (en anglés Metabolic Equivalent of Task, çò es «equivalent metabolic de prètzfach, 1 quilocaloria per quilograma per ora cremada; d’agachar la television correspond a 1 MET e de córrer a 7 MET) cada setmana pendent sièis annadas per poder reduire lo risc de patir una ataca cardiaca del 16%. E 1000 MET ajudava de demesir lo meteis risc del 21%. Ara podèm pas dire que o sabiam pas.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.