Avèm totjorn devinat que nòstrei gats domestics (felis silvestris catus) venon dau levant e de felis silvestris lybica. Li aviá mantuneis entre-senhas dins aquesta direccion, coma lo pivelatge deis egipcians per aquel animal, d’autreis indicacions arqueologicas mai ancianas, o simplament lo fach que siágue actiu durant la nuèch (contrarament a felis silvestris silvestris, lo gat sauvatge europenc). D’entre-senhas que fugueron ja confirmadas per d’analisis geneticas coma aquelei de Carlos Driscoll et al. (2007).
Pasmens, l’istoria precisa de l’evolucion e de l’espandiment dau gat era encara largament desconeguda. Aquò cambia amb un papier de Claudio Ottoni et al. dins Nature Ecology & Evolution, signat per pas mens de 29 cercaires que representan un vintenau d’universitats a travèrs dau monde.
Utilisant en particular d’analisis de l’ADN mitocondriau (trasmés per la maire sensa gran cambiament), de gats modèrns dau monde entier o de pèças de musèus, an retraçat tota l’istoria dau gat despuèi lo neolitic (8000 abanç de JC). D’aqueu temps, lo gat, atrach per lei rosigaires dei silòs de gran, començava a s’aprochar dei vilatges. A pas caugut longtemps abanç que leis òmes realizèsson lo potenciau d’aquest animal. Ansin, foguèt rapidament adoptat dins lo Creissent Fertil, lo Pròche-Orient e l’Anatolia. Mai es sonque la promiera onda de domesticacion : sa capitada vertadiera ven ambé l’aparicion de la granda civilisacion egipciana, lo desvelopament dau comèrci maritim (ambé de gats per aparar lo cargament), e sa difusion dins l’empèri roman florissent.
Ansin, aquestei doas ondas correspondon a dos linhatges mitocondriaus principaus de felis silvestris lybica : un promier que lei cercaires identifican coma anatolian, e un second qu’es identificat coma egipcian. Aquestei dos van coexistir e si mesclar, mai la varianta egipciana va gaireben replaçar l’autra, quitament en Anatolia : entre 500 e 1300 ap. JC la mitat dei gats anatolians de l’estudi son dau linhatge egipcian. Segon lei cercaires, la popularitat dau gat egipcian s’explica probablament per un comportament mai sociau, per l’encausa d’una domesticacion massiva mai anciana.
Evolucion d’una espècia a travèrs de l’istòria
Es gràcias a la casuda de Constantinòble e l’aparicion de l’Empèri Otoman que lo gat anatolian pòu fin finala faire son retorn. Mentretant, la difusion dau gat contunha lo lòng dei rotas de comèrci, porgissent de gats egipcians fins ai tèrras vikings mai tanben un pauc d’ADN asiatic (felis silvestris ornata) per la rota de la seda.
Maugrat toteis aquestei peripecias, podem arremarcar que lo gat modèrn es totjorn fòrça proche de sei versions sauvatges o istoricas, comparat ambé la diversitat dei fòrmas de can e la dificultat de tornar un lop en un can.
Semblava que lo gat sauvatge fasiá ja naturalament ço que l’òme esperava : un bòn gat es un gat gromand, que l’agrada manjar de ratas, es simple. Lo cambiament principau entre lo biais dau gat domestic modèrn e aqueu dau gat sauvatge es probablament son pelatge. L’estudi mòstra que lei colors diversas dau gat domestic apareisson solament a l’entorn de 1300 ap. JC. Abanç aquest epòca la casi-totalitat dei gats eran tigrats (mackerel tabby), coma lo gat sauvatge.
Aquesta comparason ambé lo gat sauvatge es en fach importanta, es un deis enjuecs majors de l’estudi : non solament contenta nòstra curiositat sus nòstreis amics peluts, non solament es una question amb un interès istoric, ligada a la dinamica deis escambis umans, mai encara es important per aparar lo gat sauvatge. Lo gat sauvatge europenc, qu’a ja desapareissut de nombrosas regions, es amenaçat per l’ibridacion ambé lei gats domestics e lei gats de gotièra.
Li a un vertadier esfòrç scientific e environamentau per sauvar lo gat sauvatge, que supausa malastrosament capturar e eliminar leis ibrids. Mai estimar dau promier còp d’uelh se un gat es un vertadier felis silvestris silvestris o se es un ibrid, e qué es lo gras de contaminacion genetica, aquò es pas totjorn aisit.
Fin finala, ço qu’aprenem sus l’evolucion dei sota-espècias de gats podriá tanben nos adjudar per comprener mai generalament la dinamica d’autreis espècias introduchas per l’òme (e potencialament vengudas invasivas), e son efècte sus la biodiversitat. Un fenomèn qu’es luenh d’estre reduch au cas dau gat.
Julien Frison*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
