Home LINGÜISTICA « Crear una lenga es pas malaisit de far ; lo perciscan n’es un bèl exemple »
« Crear una lenga es pas malaisit de far ; lo perciscan n’es un bèl exemple »
0

« Crear una lenga es pas malaisit de far ; lo perciscan n’es un bèl exemple »

0

Crear una lenga nòva pòt semblar plan malaisit. Mas i a de personas que son pro bravas per o far. Ludovic Incinjará nasquèt en la vila francesa de Tours fa 21 annadas e uèi lo jorn estudia filologia espanhòla. Totun, fa cinc ans decidiguèt de far una causa que paucs sabon (o pòdon) far. Desvolopar e crear una lenga nòva en tot restacar las lengas romanicas mediterranèas. Lo fach es estonant e Sapiéncia a volgut parlar amb lo creador del perciscan (lo nom de la lenga)

– As creat una lenga nòva, lo perciscan (puerchîsco), foguèt malaisit d’o far ?

Pas gaire pr’amor que foguèt desvolopat pauc a cha pauc. Quora comencèri sabiá pas res de linguistica mas amb lo temps e en tot aprene ai cambiat la lenga per li balhar mai de logica. Tot nasquèt d’una manièra pro naturala.

– Cossí demorèt per la desvolopar ?

Comencèri pendent lo començament de 2013 e aital demorèt 4 ans fins poder la finir. La vertat es qu’encara i a fòrça trabalh a far.

– Qualas ne son las caracteristicas principalas ?

La mai importantas son qu’es una lenga que pòt èsser compresa en divèrses païses de lengas romanicas pr’amor dels prestadísses de lengas traço-romanicas, italo-romanicas, gallo-romanicas, occitano-romanicas e ibero-romanicas.

Aital, se pòt dire qu’es una lenga amb un vocabulari pro ample. Una autra caracteristica es qu’a pas tròp d’irregularitats dins las conjugacions verbalas coma d’autras lengas (l’italian per exemple). De còps, un vèrb pòt aver doás formas, una regulara e una autra irregulara ( lo vèrb aprene se pòt dire dins son participi “aprendeto” o “apristo” [aprés])

– Es estada pensada la sieuna promocion ? Quants parlaires n’i a uèi lo jorn ?

Benlèu i a 5 personas que pòdon lo parlar plan : la vertat es que lo perciscan es pas estada promoguda fins ara. Per o far ara escrivi d’adaptacions de cançons amb de vidèos sus la lenga, lo vocabulari, eca… Ara desvolopi una sèria d’espleches informatics per l’aprene. Se pòt trapar atanben un otís per conjugar los vèrbs online. Apuèi vòli crear una associacion per promòure encara mai la lenga.

– Perqué, un jorn decidiguères crear una lenga ?

Quora comencèri èra fòrça jove e aimava solament comparar de lengas romanicas : Per o far decidiguèri crear una lenga pròpria, mieuna. Aquò foguèt coma un jòc mas après volguèri far quicòm mai seriós ; una lenga que podiá èsser una sòrta de pont entre totas las lengas romanicas.

– Se totes los parlaires de lengas romanicas pòdon la comprene de segur qu’es semblanta al latin …

E òc ! Gaireben totas las paraulas an coma origina de primièr lo latin pr’amor qu’es tanplan una lenga romanica. Aital la paraula montānea donarà la paraula perciscana muntanja, per exemple.

– Mas i a d’autras lengas al Mond que pòdon èsser utilizadas per se comunicar internacionalament coma l’anglés o encara l’esperanto…

Ièu aimèri jamai l’anglés e pr’aquò aguèri coma tòca crear un mejan de comunicacion pas mondial mas solament dins los païses qu’an una lenga romanica. Volriá plan mai d’union entre nosautres, mai d’escambis culturals. A mai, l’anglés es una lenga germanica qu’arrèsta la sieuna comprension pr’amor qu’es pas semblant a las lengas romanicas.

Totas las lengas romanicas venon del latin e aquò vòl dire que pendent una epòca totes aviam la meteissa cultura. Pr’aquò lo perciscan podiá èsser una lenga plan interessanta dins d’escambis culturals faches mejançant la lenga persiscana. Aital se poiriá tornar veire coma la cultura de l’empèri roman es arribada a plusors de lengas e de culturas actualament.

-La problematica gramaticala mai granda per crear aquela lenga foguèt…

Pas gaires. Lo principi de comparacion foguèt totjorn utilizat e doncas totjorn foguèt tot relativament aisit e logic. Podiá pas m’enganar ne trobar de problèmas gigantasses se fasiá l’estudi d’autras lengas que ja an una istòria pro longa coma las lengas romanicas. Lo solet problèma trobat foguèt quora vesiá qualqu’una particularitat de la lenga qu’aviá pas de logica. Alavetz caliá cambiar totas las paraulas restacadas. Aquò foguèt long e pesat.

– Son estats donats ja de corses en de Trobadas Lingüisticas. Cossí reagisson las personas quora coneisson lo perciscan, una lenga nòva ?

Dempuèi 2015 balhi de classas dins lo Festenal de Lengas de la vila de Tours organizat per l’associacion Linguafest’37. Ailà doni de leiçons de lenga perciscana. Ai pas jamai recebut de vejaires negatius sus mon projècte. Las personas son estonadas mas sabon totjorn reconéisser l’esfòrç fach per crear una lenga. Normalament i a d’interés, de questions e totjorn me demandan de contunhar lo trabalh de recèrca.

– Las gènts son normalament dubèrtas o barradas per aprene de lengas ? Quala es la tieuna opinion dels franceses e espanhòls sus aquò ?

Aquò depend de la persona e l’interés que pòt aver per aprene una lenga creada. Las gènts se son reticentas es pr’amor que dison que i a pas cap de cultura restacada amb la lenga. Mas pensi qu’aquò es malaisit de comprene pr’amor qu’es restacada amb totas las culturas romanicas al còp.

– Fòrça lengas minoritàrias an una marrida posicion uèi lo jorn. Va plan se totes parlam la nòstra lenga ? Es d’acòrdi amb la politica lingüistica actuala d’estats coma lo francés ?

La politica actuala de l’estat francés es pas la bona. Avèm un sistèma plan centralista e que vòl solament lo francés coma lenga nacionala. Aquò provocarà, fin finala, l’extincion de las lengas regionalas pauc a cha pauc. Per astre encara i a de movements culturals coma lo breton, lo galò, lo basco, l’occitan, e d’autres que luchan per defendre aquelas lengas.

– De plataformas lingüisticas coma Duolingo, per exemple, promòvon aprene tanben de lengas artificalas coma lo Naut Valirian o encara lo Klingon. Avetz pensat de trobar d’esponsòrs per que lo percican posca èsser estudiat per de milièrs de personas al còp ? Cossí se pòt aprene melhor una lenga ?

I a tanben una plataforma nomentada Memrise. Lo persiscan s’i pòt aprene. Lo cors pòt èsser estudiat en divèrsas lengas romanicas (francés, espanhòl, portugués, italian romanés e catalan).

Segon d’estadisticas mai de 20 personas assagèron d’aprene lo perciscan amb aquela plataforma. Volriá plan que lo perciscan foguèsse dins mai de plataformas coma aquelas, per aprene de lengas. Aquò seriá fantastic. Pensi que la melhor manièra d’aprene una lenga es conéisser de personas del país. Anar al país tanben va plan. Ara demori en València e ai aprés plan lo valencian. Quora arribèri lo coneissiá pas brica.

Una entrevista de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.