Home PALEONTOLOGIA CLASSEN UN NAU MEGARAPTORID
CLASSEN UN NAU MEGARAPTORID

CLASSEN UN NAU MEGARAPTORID

0

I an païsi e regions deth mon qu’an dat bèri descorbiments paleontologics estonants es darrèrs tempsi. Eth nòrd-oèst dera Patagonia, en Argentina, ei un d’aqueri lòcs. Ara ua còla scientifica a podut classar un dinosaure carnivòr descobèrt hè mès de 10 annades coma ua naua espècia de megaraptorid: Tratayenia rosalei.

Es Tratayenia auien ues urpes en es dus dits dera man que hègen d’aqueri dinosaures vertadières mashines d’aucir.

Es megaraptorids sigueren ua familha de dinosaures carnivòrs que terrorizèc America deth Sud e Austràlia pendent eth periòde Cretacèu – especiauments pendent era meitat e era fin d’aquera epòca. Eth descorbiment siguec hèt hè annades mès eth classament de Tratayenia com ua naua espècia de megaraptorid poirie plaçar aguest nau dinosaure en eth especimèn mès joen jamès trapat ena planeta d’aguesta familha de dinosaures carnivòrs: se pense qu’auien demorat enquia hè solament 85 milions d’annades.

“Malurosaments non se trapen guairi megaraptorids – çò diguec Domenica dos Santos, deth Musèu de Comahue, en Argentina-. E pr’açò pensam qu’eth descorbiment de Tratayenia ei un hèt excepcionau qu’ajudarà fòrça ara recèrca e coneishement d’aguesti predators deth Cretacèu”.

Eth prumèr còp que trapen totes es vertèbres

Eth fòssil de Tratayenia qu’ei finauments classat ei tanben fòrça important entara paleontologia argentina e mondiau pr’amor qu’ei eth prumèr qu’a totes es vertèbres entières. E açò a dat fòrça informacion as paleontològs sus com viuie aqueth dinosaure carnivòr. E maugrat qu’es cercaires volerien auer trapat mès tròçi deth dinosaure ara diden que son mès pròp que jamès de descorbir era conducta des megaraptorids.

En nòrd-oèst dera Patagonia ua còla scientifica a podut classar un dinosaure carnivòr coma ua naua espècia de megaraptorid: Tratayenia rosalei.

Atau, ara ja se sap qu’era familha de megaraptorids auien un còth fòrça long e ues dents fòrça ahilades, en forma de sèrra. A mès, es uassi de Tratayenia èren uedi coma es de sòns descendenti, es audèths. Tanben auien bèri uns pès gigants e ues urpes en es dus dits dera man que hègen d’aqueri dinosaures vertadières mashines d’aucir.

Totun, es paleontològs an arreconeshut qu’era relacion entre era familha de megaraptorids e d’auti encara ei mau comprenuda. Quauqu’uns diden qu’èren pròp d’auti carnivòrs coma Carcarodontosaurus e Giganotosaurus. D’auti qu’èren mès pròp de dinosaures coma T. Rex.

Eth fossil de Tratayenia non respon totauments totes es preguntes paleontologiques mès ara sabem qu’es megaraptorids hègen 9 mètres de longada e que sigueren es predators mès herotges der emisfèri sud entre ara hè 95 e 85 milions d’annades. Fòrça abans que T.rex.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.