Home SCIÉNCIA

SCIÉNCIA

L’EIRETATGE DENISOVAN

Christian Andreu
0
Segon un novèl estudi, l’eiretatge genetic denisovan auriá daissat una traça dins nòstra santat. L’estudi confirma qu’una varianta genetica qu’afècta la regulacion del zinc e que seriá una adaptacion al freg dels denisovans encara es entre nosautres. Fins ara, aquel contribucion genetica denisovana a nòstra espècia seriá la pus importanta jamai trobada. Pasmens, aquela adaptacion […]

DEJÀ DAB UN GRAS E MIEI MAI

Christian Andreu
0
Ua de las organizacions qu’estúdia lo climat terrèstre, Berkeley Earth, que confirmè ua dada climatica que demòstra que las darrèras 20 annadas l’umanitat non a hèit absolutament pas arren entà lutar contra lo cambiament climatic. Se mei de 25 annadas a, tots los governaments e organizacions afirmavan que calèva har causas entà arrestar que lo […]

UN PAUC DE MATEMATICA

Christian Andreu
0
Es pas gaire corrent d’escrieure un article sus questa matiera dins Lo Convise. Uei ai decidit de va faire. Pas ren de complicat. Es a prepaus dei nombres promiers, valent a dire dei nombres entiers qu’an sonque 2 divisors, 1 e eu meme. Coma :Nombre 2-3-5-7-11-13-17-19-23-29-31… N‘en exista una infinitat, çò qu’es estat demostrat l-i […]

DESNOMBRAMENTS

Christian Andreu
0

E ÒC, LAS PLANTAS, SE COMUNICAN

Christian Andreu
0
Los cercaires trobèron quiòc, que las plantas an un sistèma de comunicacion quantica en tot utilizar de biofotons. Aquò arribèt après analizar los flacs senhals emeses per de lentilhas quora naisson e poguèron espepissar que lo senhals son pas fruch de la casualitat. L’estudi foguèt realizat per de cercaires del laboratòri de Fisica Nucleara de […]

LOS MAINATGES IPERACTIUS PATISSON UNA MUTACION GENETICA

Christian Andreu
0
Aquò es çò trapat per una còla de cercaires: la majoritat dels mainatges qu’òm considèra que patisson la malatiá coneguda coma iperactivisme (4% de la populacion mondiala) poiriá aver aquela malautiá pr’amor d’una mutacion genetica. D’efièch, los scientifics de l’Universitat d’Harvard que faguèron aquel estudi trapèron aquela mutacion en la majoritat dels mainatges estudiats. Per […]

ETH PRUMÈR SCIENTIFIC DERA ISTÒRIA

Christian Andreu
0
Se pensam qui poirie èster eth prumèr scientific dera istòria dera umanitat, dilhèu pensaram que siguec Aristòtel, Pitagòras o encara Galileo Galilei. E era responsa encara ei luenhana. Aué, eth terme scientific non ei guaire ancian ena nòsta societat. E, soent desbrembam qui siguec eth prumèr scientific reau dera nòsta istòria recenta coma espècia. Eth […]

ERA ORIGINA DETH NÒSTE OXIGÈN

Christian Andreu
0
Se pensam qu’era majoritat der oxigèn a coma origina es plantes dilhèu èm confonudi, pr’amor qu’era sua hònt ei fòrça mès anciana e susprenenta. Es animaus respiren oxigèn e lancen dioxid de carbòni entara atmosfèra. E es plantes chuquen aguest carbòni e, ath torn, lancen, un aute còp, oxigèn. Se açò ei vertat, cau pensar […]

8 MILIARDS D’UMANS

Christian Andreu
0

COM SIGUEC DESCOBÈRTA ERA ANTIMÀTÈRIA

Christian Andreu
0
Fòrça sciéncies son estades descrites coma estruments matematics. I a còps qu’aqueri estruments son tan poderosi que ajuden a predíder era existéncia de fenomèns desconeishudi coma era antimatèria, descorbida gràcies a ua ecuacion matematica der anglés Dirac. Pr’amor que toti es cercaires diden qu’era sciéncia, tota, son matematiques. Mès encara sciéncies coma era fisica o […]

UNA NÒVA LEI UNIVERSALA

Christian Andreu
0
Es estada descobèrta una nòva lei universala que pòt explicar cossí evolucionèron l’Univèrs, las estelas, lor material quimic e tanplan la quita vida. Lo fach èra pas estat explicat amb la termodinamica o l’eletromagnetisme ni mai l’evolucionisme. E caliá trapar aquela lei s’òm voliá saber cossí agís l’Univèrs. La nòva lei universala es estada descobèrta […]