Home ISTÒRIA

ISTÒRIA

Pichona Istòria de l’Umanitat (16): La Restauracion anglesa e La Gloriosa

Christian Andreu
0
0
La dinastia Estuart èra estada pestiferosa per la borgesiá anglesa e escocesa despuèi Carles I, mas tre l’an 1660 lo govèrn dels generals se trobèt espuisat, e l’un d’eles, General Monck, marchèt sus Londres acompanhat pel filh de Carles, Carles II Estuart. La borgesiá aviá besonh d’un estat, e un cap d’estat, e en 1660 […]

Jordi Cerdà: “La poesia trobadoresca dispausèt d’una diversitat incresibla”

Christian Andreu
0
0
Jordi Cerdà i Subirachs es un professor especializat en Filologia Romanica e en Literatura Medievala qu’a publicat de multiples articles e tractats sus aquelas tematicas. Amb Eduard Vilella e Jordi Puntí dirigiguèt la colecion “La Flor Inversa”, consacrada a publicar de tèxtes de trobadors. Ongan, es professor a l’Universitat Autonòma de Barcelona dins la Facultat […]

DE TRESAURS AL CÒR D’EURÒPA: BANSKÁ ŠTIAVNICA

Christian Andreu
0
0
Jos lo mont Sitno, lo ponch mai naut de las montanhas d’Štiavnica, s’espandís una val qu’a la pichona vila que li balha lo nom a aquela cadena d’origina volcanica ; Banská Štiavnica, atanben coneguda en ongrés coma Selmecbanya o quitament Schemnitz en alemand. Encara que uèi a pas mai de 10.000 abitants, l’actuala pichona vila […]

SERGI GRAU: “LA SOCIETAT MEDIEVALA ÈRA PAS TAN ESTATICA NI TAN ESCURA COMA NOS FIGURAM”

Christian Andreu
0
0
Sergi Grau a escrich una granda varietat d’articles e a ofrit de multiplas conferéncias suls Bones Òmes e d’autras eretgias medievalas coma los Valdeses o los Ussitas, e es un grand especialista en la figura del mètge Arnau de Vilanova. Recebèt lo Prèmi de Filosofia Joaquim Carreras i Artau autrejat per l’Institut d’Estudis Catalans l’an 2017 per “Las transformacions d’Aristotil. […]

ISTÒRIA DE L’UMANITAT (15): LOS ANIMALS COMENÇAN D’ÈSSER ENTENDUTS

Christian Andreu
1
-1
Ignorada per l’istoria oficiala, i a una linha que mena de l’antiquitat fins ara de voses d’umans pels drechs o per la justícia en favor dels autres animals qu’abitan la planeta. Dins l’antiquitat I aviá lo vegetarianisme religiós de Pitagoras e sos disciples, e puèi al sègle III, de Porfiri, autor de “Sus l’Abstinéncia de […]

ES ESTADA TROBADA UNA GRANDA VILA INDIGÈNA A CANADÀ

Christian Andreu
0
0
L’arqueologia es una sciéncia apassionanta. De nòvas arriban de l’autre costat de l’ocean Atlantic sus la descobèrta d’una granda vila, que los arqueològs an dobtat pas de qualificar de “megalopoli indigèna” en Canadà. La vila foguèt bastida d’aperaquí l’an 1500 per los indigènas urons e aguèt una extension tan grana coma l’ilha de Manhattan. Seriá […]

SILVICULTURA DE HÈ 1400 ANNADES

Christian Andreu
0
0
Era plantacion d’arbes, tanben coneguda coma silvicultura, ei ua tecnica qu’era majoritat de persones aué pensam qu’ei modèrna. Era suspresa arribe quan naui estudis scientifics demòstren qu’ère dejà practicada en America deth Sud hè mès de 1400 annades. Ei çò que hèjen es comunautats indigènes d’aqueth lòc en granes regions de Chile, Brasil e Argentina. […]

PICHONA ISTÒRIA DE L’UMANITAT(14): ABSOLUTISME A FRANÇA E OCCITÀNIA

Christian Andreu
0
0
Avèm vist cossí l’esfòrç de Loís XI de França d’umiliar la noblesa feudala aviá mancat. En Anglatèrra Enric VII deviá son succès a la fratricida de sa classa dins las Guèrras de las Rosas. L’ambicion reiala en França e Occitània restava, pasmens. I aviá de desvolopaments capitalistas en França, qu’aviá son comèrci amb d’esclaus africans […]

TRAPEN ERA LOCALIZACION DERA ANCIANA CIUTAT DE MARDAMA

Christian Andreu
0
0
Era localizacion dera anciana ciutat reiau de Mardama – a on aué i a eth petit pòble de Bassetki, ena Region Autonòma deth Curdistan – a estat trapada per ua còla d’arqueològs e filològs alemands. Ac an hèt a trauèrs dera lectura e interpretacion de naues tauletes cuneiformes trapades ena region. Es tauletes an ua […]