Home GEOGRAFIA

GEOGRAFIA

MENSH OXIGÈN AUS OCEANS

Christian Andreu
0
Ua equipa de cercaires internacionaus que voló avisar que la mar pateish, uei, ua perta d’oxigèn alarmanta. Aquò que’s debanaré a tots los oceans de la planeta e, que se contunha atau, que poiré provocar ua grana extincion. Entà n’aver ua idèa mei pròcha, los cercaires que confirmèn que las dadas son plan parièras ad […]

MÈS DIOXID DE CARBÒNI QUE JAMÈS

Christian Andreu
0
MÈS DIOXID DE CARBÒNI QUE JAMÈS Eth CO2 ei ath nivèu mès naut des darrèrs 14 milions d’annades. Era causa èm nosati, es umans, qu’avèm provvocat aquera chifra en sonque es darrères decades. Dempús de conéisher aguestes orribles chifres, sonque podem demandar : quines seràn es consequéncies ? Eth darrèr còp qu’eth CO2 auec eth madeish nivèu […]

IVÈRNS SHENS NÈU

Christian Andreu
0
Qu’ei estonant, enqüèra uei, véder com ei negat lo cambiament climatic solament dab l’avís de cadun. Entà demostrar qu’aqueth cambiament ei reau e plan pregond au monde, solament cau anar au Caishmir indian, on la fauta de nèu d’aquera annada poiré provocar ua grèva crisi au sector toristic d’aqueth país. Montanhas com las de Gulmarg […]

UA ENEBICION LOGICA

Christian Andreu
0
N’estó pas fins aquera annada, qu’ei 2024, que l’umanitat ei vienuda un drin mélher pr’amor de çò que tòca al melhor amic de l’òmi. E quiò, que parlam de la relacion entre los cans e la nosta espècia, que, despuish adara, serà, hèra mélher. Pr’amor qu’aquera annada estó conegut que lo governament de Corèa deu […]

LO LOP TORNA A SOÏSSA

Christian Andreu
0
2024 poirá estar l’an de l’expansion màger deu lop a Euròpa. Se dejà sabem que lo lop tornè aus país on abans n’i avèva pas au sègle XXI, coma Occitània o Catalonha, tanben cau parlar de l’arribada d’aquera espècia a Soïssa. Pr’amor qu’ei adara que comencè ua luta legau entre pastors e asimants deus animaus […]

BALENAS MEI E MEI PETITAS

Christian Andreu
0
Pendent la caduda, la balèna franca que’s dirigeish tostemps tà la costa d’Africa deu sud entà i demorar l’ivèrn. Entà poder aquò plan har, que cau que sian dejà grassas, mes las darrèras annadas que semblen que son meilèu magras pr’amor de mensh en mensh neuritud aus oceans. Adara, un estudi recent de cercaires danés […]

ON SON AQUERA ANNADA LAS GRUAS ?

Christian Andreu
0
Volem parlar de la desparicion d’ua certana espècia d’ausèth, tipic dens hèra paisatges de l’Euròpa occidentau pendent aquera sason. Los cercaires demoran estonats pr’amor que, aquera annada, ne’s pòden pas véder mei gruas. E que son ausèths que remembran la sason naturau de la devarada, la fin de la calor e lo començament deu hred. […]

LA TORNADA DEU BÒSC PREGOND

Christian Andreu
0
Bèth temps a que los cercaires afirman que n’i a pas pro dab plantar arbos se volem véder renèisher un bòsc, pr’amor que solament plantam la medisha espècia d’arbo. Adara, entà demostrar que la majoritat de país son maishants ara ora de lutar atau contra lo cambiament climatic, un organisme californian que comencè de plantar […]

DEUS INSÈCTES PERILHÓS

Christian Andreu
0
Uei, que volem parlar de qualcunes deus insèctes mei perilhós de la planeta. Qu’èm en aqueth temps que mantun estudi recent confirma qu’i a de mensh en mensh insèctes pertot, pr’amor deu cambiament climatic. Un deus darrèrs qu’estó publicat adara cinc ans a, e que confirmè que la biomassa d’insèctes au bòsc ei un 75% […]