Home SCIÉNCIA CAMBI ENVIRONAMENTAL LATITUD : PIRENÈUS-MEDITERRANÈA
CAMBI ENVIRONAMENTAL LATITUD : PIRENÈUS-MEDITERRANÈA

CAMBI ENVIRONAMENTAL LATITUD : PIRENÈUS-MEDITERRANÈA

0
0

Aprés lo COP 21 de 2015 se pòt pas dobtar que i a agut un cambi per rapòrt a çò que se debanèt a Copenaga. Un acòrd global complèx dels païses presents, amb lors caps d’estat o de govèrn qu’an fach que lo desfís del cambi environamental (G.E.S.) siá pas mai un paramètre considerat coma secondari. De fach, França e las sieunas regions son ara de vectors de defensa environamentala a escala mondiala.

Divèrses conselhièrs de divèrses païses de las Nacions Unidas preparèron ja pendent l’an 2015 17 tòcas globalas per los desvolopament sostenible de las ressorças de l’aiga, la gestion e la proteccion contunha dels ecosistèmas marins e costièrs e la produccion d’energias renovablas, en tot saber que las Nacions Unidas pensan que la populacion urbana mondiala arribarà als 5 miliards de personas. Es en aqueste contèxt e esperit que s’es instaurada la coneguda Agenda 2030 e d’autras fuèlhas de rota.

Segon aquò i a una latitud situada entre 35° e 45° grads nòrd que pòt aufrir una vision globala meritòria, a nivèl uman. Los Pirenèus (la finistèrra europèa), dubèrts al litoral atlantic son un luòc de la planeta qu’an un vessant septentrional, un vessant sud african e tanben un vessant mediterranèu. Aquesta direccion vèrs la mediterranèa (lo mai petit de mars e oceans) acuelh de biòmas terrèstres e marins, mas tanben dangièrs e vulneralibilitats (coma los episòdis de pluèja violenta de las Cevenas).

La geofisica d’aquestes espacis permet constatar que maugrat que s’es avançat plan en l’observacion del clima amb los satellits (CO2) e tanben en l’assisténcia quand i a catastròfas puntualas localas e regionalas, cap país es pro avançat per balhar una responsa davant lo risc de convergéncia de fenomèns naturals e antropics.

A nivèl estatal la region confirma que i a una necessitat d’una nòva optica de mesuras en çò dels servicis sanitaris competents e operacionals governamentals (formacion del personal, infrastructuras de reserva, profilaxi, logistica , formacion d’autonomia per la ciutadania).

L’ambicion d’una nòva dinamica après la guerra s’es impausada en tot aver en compte los rèptes ecologics e los readaptar a las problematicas economicas e toristicas.

Problèmas a nivèl regional

Se confirma la dissolucion del retorn d’experiéncias de practicas de risc en luòcs extrèms , situacions que trobem tornarmai e de mai en mai en airals rurals o toristics fòrça urbanizats (pas encara planificats). Fin finala, l’urgéncia confirmada de l’evaluacion dels regèts e autres filtratges naturals dels de las aigas als litorals.

Qualques referéncias de fenomèns qu’an impactat aquesta latitud de la nova region d’Occitania, e Euròpa, la reactivitat en tèrmes de programas e las proteccions adoptadas : València en Espanha (inondacion de 1957), Fréjus al Gard (inondacion de 1959), Vaison-la-Romaine en Vaucluse (inondation) 1992, la tempèsta Lothar en decembre 1999, l’Erau e Gard, setembre 2002 et decembre 2003 (fénomèns Cevenòls), la tempèsta Klaus en genièr 2009, la tempèsta Xynthia, febrièr e mars 2010 (Euròpa nòrd/sud), la crescuda de 18 e 19 junh 2013 (Pirenèus Occitans, Val d’Aran e Catalonha) e la recenta tempèsta de 31 agost 2015 al país tolosan.

Aquestes exemples que son pas exaustius mas permeton avalorar a l’encòp l’adaptacion a l’evolucion environamentala, las errors, los còstes (per França 2, 3 milliards d’euros pagats per las asseguranças en 2016), los abandonaments, mas tanben las bonas mesuras de gestion realizadas e la resiliéncia environamentala possibla.

Un exèmple de desvolopament sostenible energetic: la causida de l’aiga

Es benlèu en las regions de Nòva Aquitània e Occitània ont melhor es estat comprés que l’utilitat economica e toristica d’aquesta idrografia pòt ajudar en l’atrach d’aquestes paisatges. Aquesta energia renovabla, autosufisenta, que s’adapta mercés a l’engenheriá del cambi climatic e escala d’una granda region europèa: restancas, trabalhs en puègs, plans d’aiga combinats amb zònas umidas.

Aquestes darrièrs regulan fins uèi lo jorn las inondacions, los estiatges estivals d’aiga potabla, l’agricultura, la indústria, l’oci, la fauna e la fauna, mas demora totun una òbra a far (digas-vergas-vinhièrs e produches fitosanitaris amb d’importantas decisions que seràn presas pendent l’annada 2017 al Parlament Europèu).

Nòvas leis franceses seràn votadas e cal las susvelhar de pròche (2015 Transicion energetica, 2016 Biodiversitat, Còdi Minèr, lei Montanha 2016..), aquò pòt ajudar la region d’Occitània que crearà una Agéncia Regionala d’Energia e Clima, en tot demostrar amb ela una granda ambicion en Euròpa en çò de l’environament.

Cal admetre que las nòstras civilizacions son totalament alienadas a l’environament natural e lo sieu cicle. Per primièr còp avèm pogut sortir de la regularitat dels cicles e los modèls scientifics aital o confirman.

Resiliéncias d’ecosistèmas e paisatges

Aquí volem parlar de l’evolucion dels protopaisatges en geomorfosits postindustrials amb la descripcion de los regèts especifics ligadas als divèrses classaments de la latitud Pirenèus-Mediterranèa: Nauts Pirenèus/Aragon, Catalohna (Olot, Cap de Creus dempuèi 1998), Provença, Ligúria, Corsega, Sardenha, Balears qu’evolucionan e se multiplican.

Sèm en 2017 e lo paisatge politic internacional cambiarà als païses industrializats mai importants. La tempèsta es pas mai lo nòstra amic e las nacions an de far cambis environamentals de manièra urgenta (biòmas e clima) amb l’aplicacion d’una formula simple de forma sistematica :

G.P.E. = 3 R

Geografia Fisica Environament : Reconversion-Reciclatge-Resiliéncia

Lo rescalfament interglaciar e artificial antropic qu’après lo COP 21 vòl ensajar de limitar a +2° o –2°, impactarà e menarà de prejudicis a la latitud descricha.

La Mediterranèa e son litoral son considerats coma nauts luòcs de torisme mondial e pr’aquò es encara temps d’anticipar las reconversions segon la coneissença scientific qu’avèm descobèrt fa pauc en glaciologia e paleorius amb los modèls en cors dels geografs.

La trobada sobre lo terren amb los premis nobèl del G.I.E.C., mòstra lo jòc, lo defís mas tanben l’optimisme d’un cambi de civilizacion qu’es encara possible de far.

© Jean-Claude Tournou-Bergonzat

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *