Home LINGÜISTICA APRENE UNA SEGONDA LENGA ARRÈSTA L’ENVIELHIMENT CEREBRAL
APRENE UNA SEGONDA LENGA ARRÈSTA L’ENVIELHIMENT CEREBRAL

APRENE UNA SEGONDA LENGA ARRÈSTA L’ENVIELHIMENT CEREBRAL

0

I a una cresença umana que situa totes los umans, fin finala, en son luòc. Es un vejaire uman que pòt èsser vertadièr. Benlèu. Atanben se poiriá dire que totes lo topics, totas las messorgas, fin finala, tomban. Pr’amor qu’ara la sciència a confirmat qu’aprene una segona lenga pòt arrestar las malautiás cerebralas que pòdon arribar amb l’edat. Un problèma que las personas bilinguas patisson mens que las monolinguas.

Segon aqueles meteisses scientifics, aprene una segonda lenga doncas auriá d’èsser obligatòri dins totas las escòlas e universitats de la planeta.

Segon aquò, las personas vielhas bilinguas an determinadas reservas cognitivas que las personas que solament parlan una lenga an pas. Aquò ajudariá, segon los darrièrs estudis scientifics, retardar l’envielhiment del cervèl.

Amb l’aprendissatge d’una segonda lenga, çò dison, se desvolopan mai abilitats mentalas e agilitat que non se pòdon pas aver en tot parlar una soleta lenga. Una conclusion categorica.

Los scientífics qu’an fach aqueles estudis defendon qu’aprene de lengas pichonas o minorizadas es un fach qu’auriá d’èsser encoratjat dins totas las escòlas e universitats pr’amor que solament a de resultas positivas. Un fach que contraditz totalament l’opinion majoritària de la societat d’uèi lo jorn que vòl impausar l’aprendissatge d’una soleta lenga, normalament la lenga oficiala estatala e pro.

La sciéncia confirma doncas que l’esfòrç qu’una persona dedica a aprene una autra lenga – e mai encara se aquesta minoritària – balha lo contraròtle de dos vocabularis e doas gramaticas, un fach plan positiu per l’activitat cerebrala.

“I a paucs paires que parlan de lengas minorizadas a sons filhs pr’amor que pensan qu’aquò dona pas cap utilitat – çò diguèt Antonella Sorace, de l’Universitat d’Edimborg-. Pensan qu’ensenhar una lenga minorizada solament crèa confusion cerebrala e qu’aquò serà pas bon dins l’escòla. Mas es tot çò de contrari”.

Mas aquò es la resulta contrària de plusors estudis sus lo bilingüisme que confirman que quora i a de diferéncias entre estudiants monolingües e estudiants bilingües los darrièrs an totjorn un mai grand avantatge sus los primièrs.

Fòrça mai abilitats mentalas

Las personas vielhas bilinguas an determinadas reservas cognitivas que d’autras an pas.

“Los mainats que son bilingües an fòrça mai abilitats lingüisticas, una melhor comprension del vejaire dels autres e una major flexibilitat del temps qu’an de luchar amb de situacions complèxas – çò afirmèt Sorace-.

Las resultas son visibles en d’adults que parlan doas lengas o qu’aprenon una segonda lenga. Un estudi fach sus de vielhs retirats qu’estudiavan un cors intensiu de cinc oras al jorn de gaelic a l’ilha escocesa d’Skye demostrèt, que, amb lo temps, aquels avián mai abilitats mentalas que non abans.

Aquò demostrariá de cervèls que trabalhan melhor. A mai, d’autres estudis an tanben mostrat que la deméncia pòt arribar fins a quatre o cinc ans mai tard en personas d’edat avançada bilinguas restacadas amb d’autras monolinguas pr’amor qu’aurián “ unas reservas cognitivas mai grandas “. Segon aqueles meteisses scientifics, aprene una segonda lenga doncas auriá d’èsser obligatòri dins totas las escòlas e universitats de la planeta.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *