Home SCIÉNCIA AN TROBAT COSSÍ ARRESTAR D’ENVIELHIR
AN TROBAT COSSÍ ARRESTAR D’ENVIELHIR
0

AN TROBAT COSSÍ ARRESTAR D’ENVIELHIR

0

Aquò semblar un títol de sciéncia-ficcion mas o es pas. Es estat publicat dins las principalas revistas scientificas de la planeta. Pr’amor que la sciéncia a descobèrt cossí arrestar d’envielhir. Lo produch es natural e s’apèla fisetina e se tròba dins la frucha e las ortalissas. Amb aquò, çò dison, l’envielhiment de las cellulas es arrestat.

Amb l’edat, los umans an de mai en mai de cellulas damatjadas.

La tròba aguèt luòc quand una còla de cercaires de l’Universitat de Medecina de Minnesota descobriguèt qu’èra possible d’arrestar l’envielhiment de las cellulas e aital d’alongar la vida e de melhorar la santat e mai lo tractament aguèsse començat a una edat tardiva. Un assag es ja estat fach sus de mirguetas e ara o cal provar sus d’umans pr’amor que foguèt un vertadièr succès.

Al començament d’ongan, los quites cercaires Paul D. Robbins e Laura J. Niedernhofer, amb James L. Kirkland e Tamara Tchkonia, de la clinica estatsunidenca de Mayo, mostrèron ja scientificament qu’èra possible d’empachar qu’envielhiguèsson las cellulas umanas e aital d’alongar la vida e d’esperlongar la santat de las personas. Ara cal far, totun, mai d’assages amb de fisetina, un produch natural que contenon la frucha e d’ortalissas, per o poder fin finala confirmar.

Cossí arrestar l’envielhiment

Pendent la presentacion de las resultas de la tròba los cercaires foguèron interrogats: perqué aquò s’èra pas fach abans se la tròba es tan simpla? Los scientifics saupèron pas qué dire. Lo fach es que, amb l’edat, los umans an de mai en mai de cellulas damatjadas. E a una epòca de la nòstra vida començan d’envielhir d’esperelas.

Es un procès conegut coma senescéncia. Aquò amòda lo sistèma immunitari a atacar pas pus las cellulas damatjadas. Una persona jove las pòt  plan atacar mas de gents amb una cèrta edat o pòdon pas pus. E aital n’i a de mai en mai, e la persona envielhís de mai en mai.

Un assag es ja estat fach sus de mirguetas e ara o cal provar sus d’umans pr’amor que foguèt un vertadièr succès.

Los cercaires descobriguèron que, en tot donar un produch natural nomenat fisetina a las cellulas damatjadas, s’arrestava aquel procés. O faguèron en tot balhar aquel produch a de mirgas fòrça vielhas. Que visquèron puèi mai longtemps. La revista EBioMedicine publiquèt que “lo produch es un senoterapeutic qu’esperlonga la vida e la santat”.

“Las resultas permeton d’afirmar qu’amb aquel produch se pòt alongar lo periòde de santat e doncas de vida del mond, quitament quand son ja vielhs –çò diguèt Robbins–. Totun, cal cercar encara mai. Sabèm pas encara quina es la dosi corrècta que cal donar”.

Malgrat que los cercaires diguèsson que fins ara i aviá agut de limitacions tecnicas per trobar aquel produch contengut dins la frucha e d’ortalissas, cossí es possible mentre que lo mond a totjorn dich que manjar de fruches e d’ortalissas es çò de melhor per la santat umana? Perqué avián pas trobat los efièches de la fisetina fins a uèi?

Los scientifics assolidan qu’ara an fach servir una nòva tecnologia sonada citometria qu’èra pas jamai estada ensajada abans. Benlèu, mas alara, que far? Per ara, mangem totes de fruches e d’ortalissas pr’amor qu’aital viurem mai, solide…

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.