Home DIVÈRSES AIMANTS DEL SILENCI
AIMANTS DEL SILENCI
0

AIMANTS DEL SILENCI

0

Las personas poirián plan se devessir entre aquelas qu’aiman lo silenci e las que l’aiman pas. Dins de culturas europèas meridionalas, coma las mediterranèas, lo silenci es associat directament amb lo languiment e benlèu tanben amb la malautiá. Mas lo tipe de vida actual fa que, de mai en mai i aja mai aimants del silenci pr’amor que balha calma e tranquillitat.

La fauta de silenci en ostals situats prèp d’una rota principala o un aeropòrt pòt èsser restacat directament amb de malautiás cronicas.

La vida d’uèi lo jorn es totjorn plen de bruch amb lo transit, los telefonèts, las amassadas de gent en carrièras, etc. E quora arribam a l’ostal i a la musica, serias de television, ràdio… Son benlèu tròp estimuls pel cervèl. Que, de còps, se mòstra tanben fatigat. Lo silenci seriá aital un benefici que solament an las personas mai privilegiadas. Mas podèm tanben totes nosautres arribar l’aimar ?

En tot viatjar a païses de l’Euròpa situada mai al nòrd, coma Finlàndia o vilas coma Copenaga, podem arribar trobar un silenci extrèm, estonant. Es l’escasença ideala per començar l’aimar, pr’amor que quand tornarem tornarmai als nòstres païses mai meriodionals – entre aqueles tanben Occitània – aquel poiriá ben desaparéisser. Cal lo tornar cercar un pauc cada jorn. La medecina aconselha èsser un mínim de cinc minutas cada jorn en silenci. Va plan contra l’estrès de la vida vidanta.

Sens silenci i a mai pression arteriala

Divèrses estudis an confirmat que la fauta de silenci en ostals situats prèp d’una rota principala o un aeropòrt pòt èsser restacat directament amb de malautiás cronicas coma la pression arteriala o la fauta de sòm.

Las personas que patisson una fauta permanent de silenci, an de nivèls d’estrès cronics plan nauts.

Aquò arriba pr’amor que las ondas del son vibran dins los uasses de l’aurelha en tot transmetre lo movement mai dedins. Lo còrs uman, totun, reagís lèu amb aqueles senhals, tanben pendent lo sòm. La reaccion laissa liberar mai ormonas relacionadas amb l’estrès coma lo cortisòl. Per ansin, las personas que patisson una fauta permanent de silenci, an de nivèls d’estrès cronics plan nauts. Dison los expèrts que solament amb doas minutas de silenci al jorn lo ritme del còr baissa plan e l’alend tòrna a la normalitat.

Al delà, divèrses estudis scientifics an restacat lo silenci amb la regeneracion neuronala. Una còla de l’Universitat de Duke confirmèt que las mirgas, après un temps sens silenci, e amb solament doas oras après lo tornar aver, començan desvolopar nòvas neuronas: es çò que se coneis coma neurogenesi. Aquò poiriá èsser per la provocacion d’un estat de nauta sensibilitat cerebrala quand i a pas de silenci.

En tot conéisser lo sieu benefici per la santat umana benlèu ara poirem l’aimar un pauc mai e ensajar de lo cercar qualques minutas al jorn. O volem far ?

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LEAVE YOUR COMMENT

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *